Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Berlín des del 1833 Reaccionà contra l’idealisme i el mètode dialèctic del seu mestre Hegel, i trobà en Aristòtil el model d’una filosofia rigorosament científica, a l’estudi de la qual dedicà molts treballs de gran vàlua, recollits a Historische Beiträge zur Philosophie ‘Contribució històrica a la filosofia’, 1847-67 Tot inspirant-se, fonamentalment, en la idea aristotèlica de la finalitat còsmica, elaborà un sistema propi que exposà, sobretot, a Logische Untersuchungen , ‘Investigacions lògiques’, 1840, segons el qual tant el món com la societat…

Atesa la multiplicitat d’aquestes filosofies, el corrent kantià presenta diferències molt considerables Així, mentre l’idealisme Fichte, Schelling i Hegel desenvolupà sobretot el concepte de llibertat com a autoposició constituent del món, el positivisme Comte, Stuart Mill, etc en retingué gairebé exclusivament les tesis fenomenistes i agnòstiques Des de la segona meitat del s XIX fins al principi del XX s’anà obrint pas un moviment de “retorn a Kant”, el neokantisme, desitjós d’ésser fidel al mestre i de deixar d’"utilitzar-lo” La influència kantiana és determinant en Husserl i…

Talment hom pot considerar el conjunt com un tot acabat i independent, autosuficient i justificat en ell mateix i sovint amb pretensió de donar raó de tota la realitat Fins a tal punt es dóna en Hegel la realització primigènia i prototípica d’un sistema filosòfic, que hom pot dir que només a partir d’ell han pogut ésser reconeguts com a tals els sitemes anteriors Plótí, Escot Eriúgena, Tomàs d’Aquino, Suárez, Spinoza i és així mateix en ell palès de tal forma el fracàs d’un sistema tancat —pretesament axhaustiu i definitivament establert— que hom insisteix actualment en la…

Capdavanter de l' escola de Baden , s’oposà al naturalisme de l’escola de Marburg, destacant el valor de les ciències històriques i pretenent de completar Kant amb l’elaboració d’una crítica del camp de la “cultura humana objectiva”, del qual fa veure tant el caràcter rigorós com el paper de fonamentació de la concepció general del món Recull elements de la concepció històrica de Hegel, i també de la teoria dels valors de Lotze, els quals tenen una validesa universal, que es va plasmant al llarg de la història A més d’obres sobre la història de la filosofia, és autor de Präludien…

Tingué l’origen en les Cartes filosòfiques de Čaadajev 1836, que mostraven als russos les idees de Hegel sobre el problema nacional Els occidentalistes Čaadajev, Herzen, Belinskij, al contrari dels eslavòfils eslavofilisme, pensaven que l’imperi rus, per tal de completar la seva missió històrica, abans de tot havia de seguir l’escola occidental, no pas copiar-la servilment, però prendre'n el que tingués de més modern organització administrativa, laïcisme, etc Amb Herzen, alguns occidentalistes tendien també cap al socialisme europeu A conseqüència de la Revolució del 1848, la…

Féu costat a l’aixecament polonès 1830, collaborà amb els demòcrates radicals i preparà amb Bakunin un aixecament contra Àustria Condemnat a mort 1849, li fou commutada la pena per 18 anys de presó, i fou amnistiat el 1857 Acusat de treballar per a la policia secreta austríaca, abandonà Bohèmia l’any 1872 i es traslladà a Dresden Impulsor de la cultura txeca i teoritzador de la seva literatura en diverses obres, fou autor, dins el corrent romàntic, de narracions, novelles històriques, drames i llibrets d’òpera de Smetana entre els quals La núvia venuda Contribuí també a la difusió de la…

Estudià filosofia i teologia a la Universitat d’Innsbruck, ingressà a la Companyia de Jesús i en fou expulsat en publicar L’antievangeli 1971 Des dels anys vuitanta traduí, sobretot del grec clàssic i de l’alemany, nombrosos clàssics de la filosofia i obres de literatura infantil i juvenil Cal esmentar El banquet Fedre de Plató, i Psicologia i Retòrica Poètica d’Aristòtil, Fonamentació de la metafísica dels costums de Kant, Fenomenologia de l’esperit de Hegel i La interpretació dels somnis de Freud És autor també dels assaigs El fonament irreligiós de l'església 1969, El sentit…

El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la…

Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes…

Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i escriptors com…