Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família de músics, començà a estudiar violí essent encara infant, i de molt jove s’interessà per la música tradicional del seu país El 1917 es doctorà en dret i començà a treballar en aquesta especialitat, però dos anys després formà un trio de cordes i decidí anar a les aleshores Índies Orientals holandeses per oferir concerts i impartir conferències Durant aquesta gira per Java i Sumatra descobrí la música de gamelan i n’emprengué l’estudi des de la perspectiva etnomusicològica Del 1930 al 1934, per encàrrec del govern i mitjançant diversos treballs de camp per l’…

Germà del director d’orquestra Eduard Flipse, començà amb ell la seva carrera com a solista i esdevingué un important difusor de les obres dels compositors holandesos Acompanyà violinistes reconeguts com Jacques Thibaud, Herman Krebbers i Henryk Szeryng

Es matriculà al Conservatori de la Haia per estudiar piano i es diplomà en aquesta disciplina l’any 1953 Millorà la tècnica i els coneixements al Conservatori de Música de París amb Marguerite Long Interessat cada vegada més pel clavicèmbal, es perfeccionà en aquest instrument amb Robert Veyron-Lacroix i Eduard Muller Des del 1967 impartí classes a la Schola Cantorum Basiliensis És considerat un dels clavecinistes més importants dels Països Baixos

Especialista en estudis bíblics, fou catedràtic d’exegesi bíblica a la Universitat de Nimega 1945 El 1951 fou nomenat arquebisbe-coadjutor i el 1955 arquebisbe residencial d’Utrecht Creat cardenal per Joan XXIII 1960, fou un dels dotze cardenals del Consell de Presidència del Concili Vaticà II, on foren molt considerades les seves intervencions Impulsor de l’aplicació de les directrius conciliars, a la seva iniciativa són deguts, en bona part, De Niewe Katechismus ‘El nou catecisme’ i, amb plena i activa participació dels diversos estaments de l’Església, el consell pastoral i el concili…

Treballà a Anvers i a Amsterdam És autor de moltes obres de temàtica religiosa i fou un dels iniciadors de la pintura de tema popular com a gènere independent, que aviat es generalitzà arreu d’Europa El seu estil, d’un fort realisme, té ressonàncies manieristes Tractà de temes quotidians amb un punt d’humor i de lirisme La lletera 1543, El dinar dels pagesos 1556, La cuinera 1559, etc

Participà el 1837 en la fundació de la revista literària De Gids ‘El Guia’, de la qual aviat 1843-65 esdevingué redactor únic Considerà la cultura holandesa del s XVII com a exemplar i mesura per a una revivificació nacional a Jan, Jannetje en hun jogste kind ‘Joan, Joaneta i llur fill petit’, 1842, i a Het Rijksmuseum te Amsterdam ‘El Museu del Regne d’Amsterdam’, 1844 La seva prosa requereix un gran esforç del lector, com també la seva poesia Liedekens van Bontekoe ‘Cançonetes de Bontekoe’, 1840 A Zangen des Tijds ‘Càntics del Temps’, 1868 revela una actitud crítica Florence i d’altres…

Acompanyà al Brasil el príncep Joan Maurici de Nassau 1637 i treballà a Pernambuco Altre cop a Holanda, amb plànols de J van Campen, treballà en la construcció de l’Ajuntament d’Amsterdam, feu el Mauritshuis de la Haia, on és evident la influència de Palladio També construí l’Ajuntament de Maastricht

Director del conservatori de Rotterdam 1930-47, les seves composicions palesen l’empremta de Mahler Posteriorment, elaborà un estil personal basat sobre un esquema melòdic simple que es va desenvolupant al llarg de la peça Compongué, entre d’altres, l’òpera Halewijn , tres simfonies, un Concert per a piano i orquestra i música de cambra

Confident de Guillem d’Orange, tingué un paper destacat en la negociació de la pau de Gant 1576 i fou un dels més clars partidaris de la Unió d’Utrecht El 1586 fou nomenat gran conseller d’Holanda i, de fet, ostentà pràcticament la presidència de la república holandesa El 1602, per tal de superar la competència de Portugal, decidí de fundar la Companyia Holandesa de les Índies Orientals , com una federació de les companyies preexistents El 1609 negocià amb Espanya la Treva dels Dotze Anys A partir d’aquest moment la seva inclinació arminiana dins les tensions teologicopolítiques que afectaven…

Deixeble de Rembrandt, el seu estil s’aparta del concepte del mestre pel fet de derivar cap a un art anecdòtic de temàtica bíblica amb utilització de fons paisatgístics Ester i Mardoqueu i Jesús davant el Sanedrí