Resultats de la cerca

La litúrgia cristiana commemora la Presentació del Senyor juntament amb la purificació de Maria el 2 de febrer la Candelera —els grecs l’anomenen ‘Ψπαπαντέ, ‘trobament’, de Jesús amb Simeó — i el 21 de novembre celebra la festa de la Presentació de la Mare de Déu d’acord amb el relat llegendari de l’evangeli apòcrif de Jaume, segons el qual a l’edat de tres anys fou presentada al temple, on romangué fins a dotze anys dedicada a Déu Festa tardana, era coneguda a l’Orient al s VII i fou introduïda a Avinyó el 1371, bé que no fou difosa fins el 1585 per Sixt V Ambdues festes han estat llargament…

Prudenci el canta vers el 400, el bisbe Rústic de Narbona li dedicà una basílica el 455 i altres notícies donen fe del seu culte La seva vida és coneguda per una Passio tardana i un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat de diverses maneres i llançat a la mar Una tradició tardana assenyala un penyal de Sant Feliu de Guíxols, des d’on hauria estat llençat a la mar amb una mola de molí al coll, i així figura sovint en la seva iconografia És molt popular a Catalunya i al Narbonès, on hi ha moltes esglésies dedicades al seu nom La seva festa se celebra l'1 d’…

Llicenciat en teologia, a Tarragona, i en arqueologia a Roma Professor a Barcelona i a Salamanca Autor de les monografies marianes El santuario del Hort 1940, La basílica de la Merced i La Virgen del Vinyet 1941, dels llibres Iconografía de los santos 1950 —molt consultat—, Los primeros cristianos 1955 i Simbología cristiana 1958 i del capítol de l’art paleocristià de L’art català 1955 Ja abans del concili II del Vaticà promogué la dignitat de l’art litúrgic i de l’art nou a les esglésies Normas eclesiásticas sobre arte clásico , 1940 El arte religioso actual en Cataluña , 1952 Construcción…

Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre,…

Estudià a les universitats de Heidelberg i Leipzig 1908-14, on es doctorà amb una dissertació sobre Praetorius Entre els seus mestres destaquen H Riemann i A Schering Fou professor a la Universitat de Friburg de Brisgòvia 1919-58, i membre de l’Acadèmica de la Ciència i la Literatura de Magúncia Tingué càrrecs en diverses societats i institucions acadèmiques Desenvolupà una teoria del so que resultà molt influent ell entenia el so com a característica determinant del repertori o període històric, i com a guia per a l’anàlisi i la interpretació El 1949 inicià un projecte de recerca en…

En actuar com a pas de sortida de l’aire interior, faciliten la vibració de la tapa harmònica, en donar-li major elasticitat Vogides amb serra i finalment tallades a mà, la forma de les efes i la manera en què estan treballades són un identificador dels tallers i escoles de luthieria En la iconografia dels primers instruments europeus, violes i rebecs primitius del segle XII, ja es troben obertures, principalment circulars i en forma de C o B Les primeres efes amb una forma semblant a la moderna pertanyen a una viola d’arc que apareix en una miniatura d’un saltiri anglès del…

Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…

Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig Urgell, Reus, Tarragona, etc, sovint amb ballades i…

Té una tradició xinesa, índia i tibetana Les dues primeres influències marquen l’arquitectura, especialment en les teulades, curvilínies o bé d’angles aixecats Generalment hom utilitza la fusta i la rajola, encara que a la capital i en altres localitats importants hi ha construccions de pedra L’ús del vidre és molt poc estès, bé que sovint les parets són recobertes de bronze cisellat El substrat artístic del Tibet n'influeix la iconografia, gairebé sempre de fusta Al començament del segle X s’hi desenvolupà una important escola de pintura de manuscrits sobre palma Aquesta…

Es caracteritza per la progressiva inserció de l’estil renaixentista en l’estil gòtic La pintura fou dominada per la figura de Hans Holbein el Jove, gràcies a la influència del qual la iconografia religiosa deixà pas al retrat i a l’allegoria En escultura, les innovacions italianes i franceses anaren predominant lentament damunt el gòtic, especialment en les efígies funeràries Però la major esplendor d’aquest estil és visible en l’arquitectura, representada per la capella del King's College de Cambridge, la de Saint George del castell de Windsor i la d’Enric VII a l’abadia de…