Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
Josep Teixidor
Història
Erudit.
Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus membres illustres Necrologio , sobre la història i antiguitats de València, el…
Josep Parera i Romero
Caricatura de Joan Güell i Ferrer per Josep Parera i Romero
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Fou amic de Marià Fortuny Anà a trenta-sis anys a Madrid, on esdevingué pintor d’Isabel II El 1869 anà a Pau Gascunya requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, del qual fou pintor de cambra i conseller Residí a Itàlia, on retratà Lleó XIII i collaborà a Spiritu folletto de Milà Tornà a Barcelona el 1882, on exposà Afeccionat a l’òpera interpretà papers còmics d' Il Barbiere di Siviglia i de Don Pasquale als teatres lírics barcelonins Es dedicà sobretot al retrat a l’oli i al pastel És autor del Ramon Muntaner de la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona Les…
Miquel Psel·los
Filosofia
Historiografia
Política
Polític, historiador i filòsof bizantí.
Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis fúnebres…
Josep Vicent Benavent Alabort
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Becari del Collegi Major Santo Tomás de Villanueva, es doctorà en teologia Fou condeixeble i amic dels bisbes Castellote i Laguarda Exercí el ministeri sacerdotal, entre altres localitats, a Alcalà de la Jovada, al Collegi de Vocacions Eclesiàstiques de Sant Josep de València, a Torís i a Xest És autor de Gozos de la Beata Inés , Breve Compendio de la vida de la Beata Inés i Reseña histórica de la villa de Benigánim 1901, text que, en tretze capítols, dona notícia dels establiments religiosos, les institucions municipals i benèfiques, les fonts de riquesa i els elements de vida,…
Robert Johnson
Música
Cantant i guitarrista de blues nord-americà.
Considerat la veu i guitarra més important de la història del blues , tingué una vida curta, i no deixà gaire material enregistrat, però han estat milers els músics que han rebut la seva influència o han fet versions de temes seus, com Love in Vain , Crossroads o Sweet Home Chicago , clàssics del blues en general i del blues del delta en particular Johnson també fou una referència cabdal per a la música rock , i tingué deixebles tan illustres com Eric Clapton, Jimi Hendrix o Led Zeppelin La seva vida estigué envoltada de llegenda per la rapidesa amb què aprengué a tocar la…
Sebastià Sivera i Font
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors, que culminaren…
Guillem Terrassa i Ponç
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la pabordía de…
Andrea del Castagno
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Andrea di Bartolo di Somone.
L’any 1442 treballava a Venècia, on li són atribuïts els frescs de l’església de San Zaccaria S'establí a Florència 1444, on treballà fins a la seva mort D’entre la seva producció de tema religiós sobresurten els frescs de l’antic convent de Santa Apollonia ~ 1449-50 i de l’església de l’Annunziata ~ 1451-57, on és observat un tractament molt humanitzat dels personatges sagrats Això no obstant, els seus frescs més representatius són els de tema profà —el monument eqüestre de Nicola da Tolentino 1456, Santa Maria dei Fiore i la seva obra cabdal, la sèrie d' Homes i dones illustres actualment a…
Casal o palau comtal d’Ix (la Guingueta d'Ix)
Art romànic
La notícia més antiga sobre l’existència d’un casal o domus dels comtes de Cerdanya a Ix és de l’any 1061, quan, a conseqüència de les desavinences greus sorgides entre el comte Ramon I de Cerdanya i el vescomte Bernat II de Cerdanya, aquest darrer va presentar-se a la domum comitale in villa Ix i va jurar fidelitat al seu senyor en presència del bisbe d’Urgell i d’altres illustres personatges Després del traspàs del darrer comte de Cerdanya, vers l’any 1117, els comtes de Barcelona, com Alfons I, esdevinguts reis d’Aragó, encara continuaren fent estades a Ix Ho proven una carta…
Josep Maria Tamburini i Dalmau
Harmonies del bosc, de Josep Maria Tamburini i Dalmau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor i crític d’art.
Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un simbolisme…