Resultats de la cerca

Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs Palma, Mallorca — 1809, deixeble de Francisco d’Herrera el Mozo Amplià estudis a Madrid, on residí, i esdevingué acadèmic de San Fernando el 1795, que passà a València i esdevingué acadèmic de Sant Carles Després s’establí de nou a Palma, on fou segon director de dibuix i primer d’escultura a la Societat Econòmica d’Amics del País Deixà obra neoclàssica —singularment busts i retrats— i imatgeria religiosa Fou molt elogiat per Jovellanos Escriví Catálogo de pinturas de mérito existentes en Mallorca con expresión de sus autores i Noticia…

Estudià a l’escola de pintura i escultura de Tarragona sota la direcció de Joan Rebull i exposà per primera vegada l’any 1943 No obstant això, la major part de la seva obra, la realitzà per encàrrec Entre la producció religiosa sobresurt la imatgeria per a diverses esglésies vallenques És igualment l’autor de monuments, com ara el dedicat als castellers, a Valls 1969 El seu estil personal, influït per l’obra de Manolo Hugué, arrenca del Noucentisme tardà, bé que tendí vers una suau estilització Fou un dels principals impulsors del Museu de la Ciutat de Valls i en els últims anys…

La seva escultura fusta, bronze s’inspirà en els tipus del poble i en la imatgeria medieval, especialment la romànica Per la valoració de les formes es relacionà amb el cubisme Participà de la concepció plàstica i ideològica de l’expressionisme alemany Les seves imatges El boig , 1910 Captaire amb un vel, 1919 El fris dels auditors, 1939, etc, foren blanc de la censura dels nazis, que el 1938 li destruïren 381 obres La seva obra escrita novella i, sobretot, teatre Der tote Tag, ‘El dia mort’, 1912 Die Sündflut , ‘El diluvi’, 1924 Die gute Zeit , ‘Els bons temps’, 1929 revelà…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca…

Pere Bellver i Llop Vila-real 1768-València 1826, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare 1810, deixà l’art El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop València -, pare de Francesc Bellver València 1812-90, de Marià Bellver Madrid 1817-76 i de Josep Bellver Àvila 1824-69, que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa L’artista més notable d’aquesta família fou el fill d’aquest Francesc, Ricard Bellver i Ramon Madrid 1845-1924, de talent precoç…

Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque , que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma Entre les seves obres, de bronze,…

Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil Godella, Horta 1846 — , tot seguint la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII Es perfeccionà a Madrid 1904 i a Roma 1909, a l’Academia Española de Bellas Artes, dirigida aleshores per Josep Benlliure viatjà a París Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rímini —primera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1912—, inspirada en El Bes d’Auguste Rodin, trencà la tradició classicista, i encaminant-se vers unes recerques plàstiques europees creà una obra escultòrica…

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu referent als…

La seva expansió inicial té relació amb l’arribada dels ordes religiosos i la fundació de Manila, el centre artístic més important, on foren construïts monuments renaixentistes i barrocs, com els de la fortalesa de Santiago 1582 i de l’església de Santo Domingo 1615 Als s XVIII i XIX, hom hi introduí els estils dominants arreu d’Europa cal esmentar l’obra de l’arquitecte neogòtic Felipe Roxas i la del català Hervàs, autor de la catedral de Manila 1878-79, neobizantina En l’època actual l’arquitectura segueix les tendències d’avantguarda és important l’obra de P Antonio i CArgüelles L’…

Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el decorativisme…