Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
savart
Música
Unitat additiva per a mesurar els intervals musicals proposada per Félix Savart (1791-1841).
La manera més habitual de definir un interval és mitjançant un quocient Així, una octava es representa mitjançant la raó 21, perquè la freqüència de l’8a d’una nota és el doble de la d’aquesta última una 5a J correspon a una raó 32, i una 4a J, a una raó 43 Si es vol fer l’addició d’un interval de 5a J i un de 4a J, el nou interval que és una 8a s’obté fent la multiplicació de les dues raons associades, és a dir, 3/2 per 4/3 Amb el savart s’aconsegueix que l’operació que cal fer entre les dues quantitats representatives dels intervals d’origen sigui una…
conjunt/disjunt
Música
Adjectius que s’apliquen als graus d’una escala segons si són adjacents o no adjacents, respectivament, en un sistema escalar concret.
Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau rebaixat, un interval com la…
dilatació del temps
Física
Efecte relativista segons el qual un rellotge en moviment mesura un temps superior a l’equivalent d’un rellotge en repòs.
Si Δ t' és l’interval mesurat en aquest darrer, i Δ t' és l’interval mesurat al rellotge mòbil, aleshores Δ t' > Δ t
derivable
Matemàtiques
Dit d’una funció que admet derivada.
Més exactament, hom parla de funció derivable a l’esquerra o derivable a la dreta en un punt si la funció té derivada a l’esquerra o a la dreta en aquest punt, respectivament Hom diu que una funció és derivable en un punt si hi és derivable a l’esquerra i a la dreta Hom parla també de funcions derivables en un interval obert o tancat f és derivable en l’interval obert a,b si és derivable en tot punt d’ell, i f és derivable en un interval tancat a,b si és derivable en a,b i ho és a la dreta de a i a l’esquerra de b
determinant wronskià
Matemàtiques
Determinant de la wronskiana de n funcions.
El wronskià dóna informació sobre la dependència lineal de les funcions f 1 ,, f n si són linealment dependents en un interval, aleshores det W = 0 en aquest interval Rep el seu nom del matemàtic J M H Wroński
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i…
anemòmetre de roda de paletes
Meteorologia
Física
Anemòmetre compost d’una roda de paletes que gira impulsada pel corrent d’aire que la travessa.
La roda queda mecànicament acoblada a un comptador de voltes calibrat per a donar els metres equivalents a l’espai recorregut per l’aire que passa a través de les paletes en l’interval de temps que dura la mesura La velocitat és obtinguda dividint els metres resultants pel nombre de segons d’aquest interval
histograma
Matemàtiques
Representació gràfica, formada per rectangles, de les freqüències d’una variable.
Quan la variable pren valors discrets, tots els rectangles tenen la mateixa amplada i llur altura és proporcional a la freqüència corresponent al punt on el rectangle és situat Quan la variable és contínua, els rectangles són contigus i l’àrea de cadascun d’ells, que té per base un cert interval de la variable, és proporcional al valor global de la freqüència corresponent a l’interval
novena
Música
Element constitutiu fonamental dels acords pèntades (de cinc sons).
Els acords pèntades tenen, a més de 5a, 3a i 7a, la 9a que pot ser major o menor Aquest element constitutiu s’expressa en forma d’interval compost a diferència dels altres, que s’expressen sempre en la seva reducció a l’interval simple per a indicar que per a la seva comprensió és imprescindible que hi hagi com a mínim una 9a entre la fonamental i aquesta nota
cent
Música
Unitat de mesura additiva dels intervals musicals.
Es defineix de manera que l’interval d’octava conté 1 200 cents En l’escala ben temprada, 100 cents corresponen a un semitò Tot i que els intervals musicals es defineixen en un començament mitjançant la seva relació de freqüències, el pas a les unitats additives resulta molt útil per a comparar els diversos sistemes d’afinació Així, la 5a J que correspon a una relació de freqüències de 3/2 és de 702 cents, mentre que el mateix interval en l’escala ben temprada resulta de 700 cents