Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
Joan Sariols i Porta
Música
Compositor, contrabaixista i director català.
Començà els estudis musicals a Reus amb J Biosca El 1829 entrà com a escolà de la capella de música a la seu nova de Lleida Allí estudià solfeig, contrapunt, piano i orgue amb M Germà, J Ariet i A Mercè Segons B Saldoni i M Puntí, també hi estudià contrabaix En aquesta època començà a compondre obres de tipus religiós i tocà el contrabaix en algunes formacions instrumentals lleidatanes Quan el 1837 es dissolgué la capella, retornà a Reus i tocà en cafès Acabà ingressant en una banda, on tocà el figle i el fiscorn El 1841 es traslladà a Barcelona i estudià composició amb R Vilanova En aquesta…
Sant Pere de Terrassa
Barri
Barri de Terrassa (Vallès Occidental), a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell.
El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions…
Binissalem
Municipi
Municipi de Mallorca, al Raiguer, a la zona de contacte entre la plana central i els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana.
El terme és ocupat en un petit sector 196 ha per pinedes i pasturatges L’agricultura és bàsicament de secà el regadiu 42 ha aprofita l’aigua de pous i produeix hortalisses Els conreus més estesos són els d’ametllers 1 174 ha i de cereals 656 ha, seguits de la vinya 410 ha i les oliveres 188 ha Les terres de conreu, força repartides, són explotades per llurs propietaris 65,7%, per parcers 15% i per arrendataris 14% La ramaderia, complementària de l’agricultura té 150 caps de bestiar boví, 352 d’oví, 3 de cabrum, 549 de porcí i 342 d’aviram Hi ha jaciments de lignit descobert el 1834 i pedreres…
Esglésies del Barcelonès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Barcelonès anteriors al 1300 C Puigferrat Badalona Santa Maria de Badalona Sant Martí de Poià Sant Salvador de Can Peixau Capella de Pomar Barcelona Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Capella del Sant Sepulcre Santa Llúcia abans capella de les Onze Mil Verges Capella del Palau Reial Major Capella del Palau Comtal Menor Sant Just i Sant Pastor Capella de Sant Celoni Sant Miquel Sant Jaume Santa Maria del Mar Santa Maria del Pi Sant Joan del Pi Sant Cugat del Rec o del Camí Sant Pau del Camp Sant Pere de les Puelles Sant Sadurní de Tolosa El monestir…
Togores
Caseria
Santuari
Caseria, santuari i antiga quadra del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), al NE del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt
Castell d’Alcoletge
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral de la fortalesa en el sector oest ECSA-JI Rodríguez Les restes del castell són al capdamunt del tossal dels Morts, el punt més alt de la població d’Alcoletge 229 m de cota màxima El topònim recorda que en aquest indret hi hagué el cementiri de la població des del final del segle XVIII o l’inici del XIX fins al començament del segle XX Mapa 32-15 388 Situació 31TCG079135 Per a arribar-hi, des de la carretera C-1313, cal agafar el desviament que mena al poble Pel costat nord de l’església parroquial puja un carrer que condueix a l’esmentat tossal, a ponent del…
Les litràcies
Detall de la inflorescència de Lythrum salicaria , a la part superior de la qual poden observar-se algunes poncelles amb els sèpals acabats en una petita prominència Aquesta espècie també presenta heterostília, amb tres menes de flors diferents Ramon M Masalles Grup format per unes 500 espècies herbàcies, arbustives i, fins i tot, arbòries, agrupades en 24 gèneres, esteses principalment per les regions tropicals i temperades Al nostre país n’hi ha unes nou espècies, incloses en els gèneres Lythrum i Ammania Les litràcies tenen les fulles simples i enteres, oposades, verticillades o més…
Els salobrar de Campos
Des de mitjan segle XX, una gran part de les marjals del Salobrar de Campos ha estat transformada de cara a l’explotació salinera Jesús R Jurado El salobrar de Campos 28, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca sud de Mallorca genera a la seva desembocadura una maresma litoral fortament influïda per la proximitat de la mar Atès que les precipitacions locals són migrades, i que el poc pendent i el caràcter permeable del terreny afavoreixen la infiltració, no sorprèn que la influència marina sobre aquesta maresma hagi estat sempre important, i l’aigua no hagi estat mai dolça…
La Mitjana de Lleida i l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana
Braç lateral del Segre, a la Mitjana de Lleida Juan M Borrero La Mitjana de Lleida i l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana 23, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Els cursos fluvials baixos del Segre i de la Noguera Ribagorçana, en penetrar a la depressió de l’Ebre, formen un dels ambients riparis més extensos i ben conservats de Catalunya A part dels seus valors biològics, cal destacar-ne la importància paisatgística, car contrasten fortament amb les zones circumdants, intensament conreades Això no obstant, l’extensió abusiva dels conreus…
Josep Lucena. Els mocadors
L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es convertí en despatx…