Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Les ganodermatàcies: pipes i afins
La cutícula gruixuda, lluent o amb aspecte de vernís és un dels caràcters més visibles de les ganodermatàcies, lignícoles i amb porus Són especialment populars les pipes 1 Ganoderma lucidum , amb peu més o menys llarg, que sovint apareixen a terra però també n’és una espècie germana, G applanatum 2 , que pot formar abundants carpòfors sense peu, grossos, damunt caducifolis morts o debilitats Josep Ribot Presenten un cos fructífer que pot viure uns quants anys, amb barret, sèssil o amb peu Llur nom prové del fet que la cutícula del barret és en general lluent, com vernissada, de color bru…
Calcuta
El Victoria Memorial a Calcuta
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Bengala Occidental, Índia, a la vora del riu Hooghly, al delta del Ganges.
Constitueix l’aglomeració més gran de l’Índia i el segon centre industrial destaca la indústria tèxtil jute, seguida de la química, la mecànica, la metallúrgica, la paperera i la de transformació de la fusta, així com les drassanes És el primer centre bancari i borsari del país i un centre comercial de primera categoria el port fluvial exporta jute, laca, te i carbó, i importa petroli, carburants, teixits de cotó, sucre de Java i arròs i fusta de Birmània Té aeroport internacional a Dam-Dam És centre d’ensenyament superior University of Calcuta, fundada el 1857 Jada Vpur University, fundada…
Els insectes i l'activitat humana (I)
Introducció La tinya del raïm, o cuc del raïm Lobesia botrana , un lepidòpter, de la qual la fotografia mostra una larva que ha minat un gra, és un lepidòpter que constitueix un de tants flagells agrícoles provocats per insectes Les erugues de la tinya del raïm, en efecte, minen poncelles i fruits, i afavoreixen, a més, els atacs fúngics Rafael Campillo Els insectes incideixen d’una manera important en l’activitat humana Tot i que potser són més coneguts pels seus efectes perjudicials o molestos insectes picadors, transmissors de malalties, flagells de conreus, destructors de productes…
carregar
Tecnologia
En l’acció d’envernissar la fusta, donar la primera capa amb monyeca amarada de vernís de laca, formant bagues o vuits per la superfície empolsinada de pols de tosca.
disc
Electroacústica
Música
Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil (PVC), d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes per a ésser reproduïts qualsevol moment.
El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat…
Del Noucentisme a la Guerra: tradició, avantguarda i modernitat de les arts decoratives
El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
Sant Genís de Monells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Fragment de l’absis romànic, únic testimoni que ens ha pervingut de la construcció primitiva de l’església F Tur El nucli del poble de Monells és dividit en dos sectors pel curs del Rissec, un afluent del Daró que davalla de les Gavarres, de règim torrencial Al marge dret del rieral s’estén el “barri del Castell” conjunt arquitectònic d’interès i a l’esquerra el “barri de la Riera” o de l’Església En aquest darrer i al seu extrem nord-oest hi ha l’església parroquial de Sant Genís de Monells Mapa 334M781 Situació 31TDG998473 Per Monells passa la carretera local de Corçà a Bordils,…
Les tècniques de la pintura
Art gòtic
Al llarg dels segles del gòtic s’empraren diverses tècniques pictòriques, en funció del suport fusta, mur, pergamí, paper, tela, etc En aquest capítol es tractaran les tres tècniques més importants i de les quals s’han conservat més exemples la pintura sobre taula o fusta, la miniatura i la pintura mural La pintura sobre fusta Introducció Revers de la taula de l’Ascenció, del Mestre de Xàtiva, amb els travessers de reforçament de les posts v 1500 Procedeix de la collegiata de Xàtiva Museu Nacional d’Art de Catalunya – ACarreras L’evolució arquitectònica que es donà en la transició de l’estil…
Índex de manuscrits i obres literàries, filosòfiques i jurídiques
Art gòtic
Ab Urbe condita, Tit Livi PII, 28 Àlbum de croquis, Villard d’Honnecourt, segle XIII EI, 56, 228 Antifonari de l’ofici cistercenc de Poblet, 1566 AMPo O, 346 Antifonari de l’ofici de la Seu Vella de Lleida, 1536 AMSL O, 348 Antifonari provinent de la Seu Vella de Lleida, final del XV o principi del XVI AACL PIII, 320, 321 Aplega de capbreus dels emfiteutes que presten censos als aniversaris comuns del capítol catedral de Barcelona dACB PII, 181 Apocalipsi Douce PI, 87 Apologia a Guillem de Saint-Thierry, Bernat de Claravall AI, 99 EI, 95 O, 152 Apostilla, Ponç Carbonell AI, 175 Apparatus…