Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
acció
Dret processal
Facultat d’exigir als òrgans judicials de l’estat, normalment anomenats Tribunals de Justícia, que dictin resolució sobre un conflicte o sobre una petició mitjançant procés (perquè un procés sigui iniciat cal, normalment, que alguna persona ho demani, això és, que exerceixi una acció).
Per a exercir una llei cal tenir, en principi, un dret o un interès legítim afectats legitimació, exceptuant el cas de l’acció pública Segons la llei que el tribunal ha d’aplicar en jutjar, hom parla d’una acció penal, civil, laboral, etc En el dret romà, l’acció anomenada en llatí actio era la forma de fer complir un dret determinat en un judici, i la seva utilització anava lligada amb l’ús de determinades fórmules per cada un dels drets que s’exercien Cada tipus de contracte tenia una actio especial per a demanar-ne el compliment Així sorgiren un gran nombre d' actiones ,…
Junta Suprema de Govern del Regne de València
Història
Organisme autònom que regí el Regne de València durant la guerra del Francès.
Fou creada el 25 de maig de 1808 davant l’exigència popular que fos organitzada la lluita contra els francesos, i fou integrada per representants del poble, com el franciscà Joan Rico i l’advocat Manuel Cortés i Sanç, i per les antigues autoritats locals, empeses a lluitar contra Napoleó per por a un avalot popular La presidí el capità general, Rafael Vasco y Vargas, comte de la Conquista, amb l’arquebisbe Josep Company i Soler com a vicepresident La Junta inicià el mateix dia les negociacions amb Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, per tal d’obtenir ajuda contra Napoleó…
Ada Lovelace

Ada Lovelace
© National Physical Gallery, Teddington
Electrònica i informàtica
Nom amb el qual és coneguda la matemàtica anglesa Augusta Ada King, comtessa de Lovelace.
Nascuda Augusta Ada Byron, fou l’únic descendent legítim de George Gordon Noel Byron , tot i que no tingué pràcticament cap contacte amb el seu pare, el qual renuncià a la pàtria potestat Educada per la seva mare i de salut fràgil, rebé una bona formació en ciències i, especialment, en matemàtiques, matèria en la qual tingué com a mestre Augustus De Morgan , i en la qual ja destacà des de l’adolescència El 1835 es casà amb William King, baró i posteriorment comte de Lovelace, amb el qual tingué tres fills El 1833 conegué Charles Babbage , el qual concebé una màquina de calcular,…
concili de Basilea
Dissetè concili ecumènic, convocat per Martí V
per dur a terme la reforma de l’Església catòlica, resoldre el problema hussita
i unir les esglésies llatina i grega.
Durà del 1431 al 1449 La sessió inaugural fou presidida, en nom del cardenal Cesarini, per Joan de Ragusa i per Joan de Palomar, ardiaca de Barcelona La poca afluència de bisbes mogué el papa Eugeni IV a suspendre'l, però els pares conciliars, defensors de les teories conciliaristes, no solament s’hi oposaren, sinó que proclamaren novament els drets de Constança concili de Constança i fins i tot citaren el papa a judici Al cap de dos anys de pugna i havent aconseguit els pares de Basilea la pau amb els hussites gràcies a una ambaixada enviada a Praga, presidida per Joan de Palomar 1433, el…
Hohenstaufen

Els Hohenstaufen
©
Dinastia imperial germànica, dita també dinastia de Suàbia
, que regnà del 1138 al 1208 i del 1212 al 1254.
En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…
datiu | dativa
Dret civil
Dit del tutor o curador nomenat pel jutge, en defecte de tutor o curador testamentari o legítim.
Felipe Calderón Hinojosa

Felipe Calderón Hinojosa
© Presidencia de la República de México
Política
Polític mexicà.
Advocat de professió, el seu pare, Luis Calderón Vega, fou fundador i destacat membre del Partido de Acción Nacional PAN, pel qual Felipe Calderón fou elegit diputat per primer cop el 1991 Nomenat secretari general del partit 1993, fou candidat a governador el 1995 a l’estat de Michoacán President del PAN del 1996 al 1999, el 2000 fou designat coordinador del grup parlamentari d’aquest partit a la Cambra de Diputats sota la presidència de Vicente Fox Columnista en nombrosos diaris, inicià la cursa presidencial el 2005, imposant-se per majoria absoluta en els comicis interns del PAN Després…
Kuwait 2013
Estat
A mitjan març, el Parlament va aprovar una llei per naturalitzar uns 4000 dels més de 100000 apàtrides que viuen al país i que no poden beneficiar-se gratuïtament de cap dret ni de cap servei públic educació i salut Anomenats bidun ‘sense papers’, no són descendents dels àrabs que poblaven el país la dècada de 1920, quan el territori esdevingué protectorat britànic, i, per tant, no van obtenir la nacionalitat de l’emirat quan va esdevenir estat independent l’any 1961 D’altra banda, a mitjan abril, Mussallam al-Barrak, líder opositor i exdiputat, va ser condemnat a cinc anys de presó per…
provincialisme
Història
Política
Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.
Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys 1810 i 1820,…
obediència
Religió
Cristianisme
Virtut consistent a sotmetre la voluntat pròpia al judici d’un altre, reconegut com a superior jeràrquic legítim.
L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a vot únic— Exigida després a la clerecia…