Resultats de la cerca

És anomenat icterícia un signe caracteritzat per la tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, que es produeix quan per alguna circumstància s’incrementa la concentració sanguínia d’un pigment anomenat bilirubina , de tonalitat groguenca o verdosa, que en aquests casos tendeix a dipositar-se als teixits cutanis i les mucoses La bilirubina es forma a partir de l’hemoglobina, el pigment de tonalitat vermellosa que tenen els glòbuls vermells, quan en envellir són destruïts i els components degradats La bilirubina així formada circula a la sang, fins que és captada pel fetge per tal d’ésser…

El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en concret, és molt…

Definició La poliquistosi renal és una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de nombrosos quists o cavitats plenes de líquid als ronyons, que comprimeixen les estructures renals, i que, a causa de la disminució del parènquima funcionant, pot ocasionar una insuficiència renal Causes i tipus La poliquistosi renal és deguda a una alteració dels gens que determinen el desenvolupament dels ronyons A conseqüència d’aquesta alteració en el codi genètic, determinades estructures renals es desenvolupen de manera anòmala i es formen cavitats que s’omplen de líquid i constitueixen els…

L’ aparell urinar i es compon d’un conjunt d’estructures que intervenen en l’elaboració, l’emmagatzematge i l’evacuació de l’orina Bàsicament, en formen part els ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra En l’estudi i el tractament de les malalties de l’aparell urinari, hi intervenen dues especialitats mèdiques la nefrologia , que s’ocupa de les malalties del ronyó, i la urologia , que té cura de les malalties de les vies urinàries Aquestes especialitats es troben, a més, molt relacionades amb les que tracten de l’aparell reproductor per la proximitat dels òrgans, alguns dels quals…

Definició És anomenat pielonefritis o nefritis túbulo-intersticial un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la pelvis renal i dels teixits intersticials del ronyó, causada per una infecció, que típicament origina febre amb esgarrifances, dolor lumbar i trastorns miccionals, i que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Causes La pielonefritis és causada pel desenvolupament de microorganismes a l’interior de les vies urinàries i dels mateixos teixits renals Tanmateix, però, perquè la infecció s’esdevingui, generalment ha d’haver-hi…

Definició És anomenada pancreatitis la inflamació del pàncrees, que es pot presentar de manera sobtada o aguda, o bé de manera persistent o crònica Aquest trastorn se sol manifestar en persones alcohòliques, després d’àpats abundants acompanyats de la ingestió de grans quantitats d’alcohol o com a complicació de la litiasi biliar, és a dir, la formació de càlculs a les vies biliars sovint, però, es presenta sense causes demostrables, o bé com a conseqüència de trastorns metabòlics que interfereixen de manera directa o indirecta en la funció del pàncrees, com ara hipercalcèmia, o augment de la…

Definició És anomenada obstrucció urinària qualsevol alteració que origini una interrupció del flux d’orina en un punt determinat del seu curs per l’interior de les vies urinàries, des dels calzes renals fins a l’exterior La denominació uropatia obstructiva inclou una sèrie de trastorns que poden aparèixer a conseqüència d’una obstrucció urinària, a causa de l’acumulació d’orina a la part de l’aparell urinari situada per sobre del punt d’obstrucció El terme retenció urinària és emprat per a fer referència a un tipus d’uropatia obstructiva que consisteix en la impossibilitat —completa o…

En els casos lleus es produeix edema del pàncrees i en els més greus, hemorràgia o necrosi en relació amb l’alliberament de cinines que provoquen trastorns circulatoris i que activen determinats enzims que lesionen encara més el pàncrees i altres òrgans veïns Clínicament destaca un dolor abdominal intens, irradiat sovint a l’esquerra i acompanyat de nàusees i vòmits hi pot haver també febre, un grau variable d’icterícia, paràlisi intestinal i, a voltes, un quadre de xoc Les complicacions principals són els pseudoquists, formats per acumulacions de líquids provinents de la…

Definició És anomenada hiperparatiroïdisme la producció exagerada i persistent d’hormona paratiroidal —parathormona o PTH—, la qual cosa origina un increment de la concentració de calci en la sang i, per tant, diverses alteracions que afecten fonamentalment els ossos i l’activitat neuromuscular Causes i tipus L’augment de la secreció paratiroidal pot correspondre a diversos mecanismes causals, de manera que hom diferencia, bàsicament, entre hiperparatiroïdisme primari i hiperparatiroïdisme secundari L’ hiperparatiroïdisme primari és un trastorn molt poc freqüent, provocat per una anomalia en…