Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
patró
Física
Magnitud que hom pren com a tipus per a definir una unitat.
Mitjançant patrons han quedat fixades modernament les diferents unitats bàsiques dels sistemes de mesures així hi ha patrons de longitud, de massa, de temps, de temperatura, d’intensitat lluminosa, etc, definits en funció de certes propietats físiques de cossos sotmesos a unes condicions perfectament determinades i reproduïbles fàcilment D’aquesta manera han quedat establertes les noves definicions del metre, del segon, de la candela, etc En electricitat han estat utilitzats patrons de resistència i de fem en òptica, de la bugia i fotomètrics en termologia els patrons…
fotó
Física
Quàntum d’energia en forma de radiació electromagnètica, emès o absorbit per la matèria.
Fou introduït per Einstein, l’any 1905, per donar una explicació satisfactòria de l’efecte fotoelèctric Amb la realització d’experiències de xoc entre electrons i radiació lluminosa efecte Compton hom ha pogut constatar el caràcter de partícula que presenta a vegades el fotó, la qual cosa permet d’associar-li un moment hv/c i una energia hv v essent la freqüència de la radiació El fotó té spin igual a 1, i, per tant, és un bosó com que la seva massa en repòs és nulla, l’helicitat del fotó només pot ésser 1 o -1, però no 0 Hom el representa pel símbol γ
Melvin Calvin

Melvin Calvin
© Fototeca.cat
Química
Químic nord-americà, director del Lawrence Radiation Laboratory i del Chemical Biodynamics Group.
Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic…
càmera electronogràfica
Astronomia
Càmera fotogràfica d’imatge electrònica; és anomenada també càmera electrònica
.
Collocada al focus d’un telescopi, forma la imatge òptica de l’objecte estudiat sobre una superfície fotoemissiva situada en un recinte sotmès al buit els fotoelectrons emesos són accelerats i focalitzats electromagnèticament sobre una placa fotogràfica de material sensible als electrons que és mantinguda a baixa temperatura aquesta placa és impressionada i, posteriorment, revelada La càmera electronogràfica permet de fer exposicions molt curtes i d’obtenir-ne imatges molt pures absència de gra i linealitat o proporcionalitat entre l’ennegriment de la placa i la intensitat lluminosa…
interferència
Física
Fenomen que s’esdevé quan en una regió de l’espai se superposen moviments ondulatoris.
Són importants les interferències entre ones acústiques i les interferències entre ones electromagnètiques, siguin radioelèctriques o lluminoses Per tal que l’efecte de la interferència sigui palesat, cal que les ones lluminoses incidents siguin coherents, de la mateixa freqüència, i que els vectors representants de llurs camps elèctrics siguin parallels amb aquestes condicions hom observa zones fosques, on la intensitat lluminosa és molt baixa, i zones clares, on la intensitat és més o menys alta Aquestes variacions d’intensitat són produïdes pel desfasament entre…
teoria orpuscular
Física
Teoria que explica la natura de la llum, suposant-la formada per corpuscles.
El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l’antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica Aquesta teoria permet d’explicar molt bé la propagació rectilínia de la llum, com també els fenòmens de reflexió i refracció A la teoria corpuscular hom oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d’ones a través de l’èter tanmateix…
alcohol butílic
Bioquímica
Cadascun dels quatre alcohols isòmers que corresponen a la fórmula empírica C4H10 (alcohol n-butílic, sec-butílic, tert-butílic i alcohol isobutílic).
L’alcohol n -butílic o 1-butanol CH 3 CH 2 CH 2 CHOH és resultat de la fermentació de midons o sucres pel Bacillus butylicus , i també és fabricat a partir de l’òxid d’etilè i del trietilalumini L’alcohol sec -butílic o 2-butanol CH 3 CH 2 CHOHCH 3 és preparat per reducció de la 2-butanona o per hidratació del 2-butè L’alcohol tert -butílic o 1,1-dimetiletanol CH 3 3 COH, és obtingut per hidratació catalítica, de l’isobutilè Els dos primers són líquids, i el tercer sòlid cremen amb flama lluminosa Són emprats com a solvents de pintura, vernís i cera, per a l’obtenció dels…
polímer dendrític
Química
Polímer hiperramificat que dóna formes arbòries.
Aquestes estructures poden ésser de dos tipus estructura globular de branques distribuïdes radialment, cada vegada més ramificades i atapeïdes que poden atènyer diàmetres de 10 mm i pes molecular de més d’un milió de daltons i estructura de model fractal d’enllaços químics, d’arquitectura aleatòria o regular Aquests composts, preparats per l’equip del doctor ATomalia a la Dow Chemical al final dels anys setanta, han tingut moltes aplicacions com a agents d’alliberament de drogues o de gens a l’interior de les cèllules, com a antenes moleculars per absorbir energia lluminosa i transportar-la…
superfície fotomètrica
Electrònica i informàtica
Donada una font lluminosa, superfície formada pels extrems dels vectors corresponents a la intensitat lluminosa de la font per a cada direcció.
És anomenada també superfície de distribució de la intensitat