Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
Johann Christian Bach

Johann Christian Bach
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany, fill petit de Johann Sebastian Bach; en restar orfe (1750), fou deixeble del seu germà Carl Philipp Emanuel.
L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…
Francesc Antich Rojas
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic Arenys de Mar CNAM, començà navegant en classe 420 Al juliol del 1967 guanyà, amb Joan Vidal, el Gran Premi del Club Nàutic Cala Salions amb l’embarcació Embat Posteriorment competí en classe flying-dutchman amb l’embarcació Corso Aconseguí posicions meritòries en regates com la Copa Primavera, el Trofeu Nadal o el Campionat d’Espanya Fou segon en el Trofeu Nadal i tercer en la Copa Primavera del 1970 El 1974 guanyà la primera regata del Trofeu Martini Ross en classe 470, acompanyat d’Enric Grífols Seguí vinculat amb el CNAM després de deixar la competició
Sant Martí de Canyà (Sant Feliu de la Guàrdia)
Art romànic
Actualment, no hi ha cap rastre visible de l’antiga església de Sant Martí, i al lloc on era edificada ara hi ha un camp de conreu El lloc de Canyà i la seva església eren a 1 km vers tramuntana de Sant Tomàs de Fluvià, a tocar del camí reial, en un replà enlairat sobre les terres ocupades per l’antic estany de Vilacolum, actualment dessecat La parròquia medieval de Canyà era emplaçada en un lloc poblat des d’època romana, tal com demostra la terrissa de l’època que s’hi troba En diversos documents del segle X apareixen confirmades a favor del monestir de Sant Pere de Rodes diverses…
Sant Martí d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne , que cal identificar, sens dubte, amb Adraén A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’ Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell De fet, s’han trobat poques…
escola de Bolonya
Música
Grup de músics que cap a mitjan segle XVII influïren en el desenvolupament de la música instrumental italiana.
Els representants més destacats són Giulio Cesare Arresti 1617-1704 i Maurizio Cazzati 1620-77 El deixeble d’aquest, Giovanni Battista Vitali 1644-92, desenvolupà l’estructura de la forma sonata i, més tard, Giuseppe Torelli 1658-1709 escriví els primers concerts per a solista La perfecció tècnica dels constructors d’instruments els Brensio, els Fontanelli, els Tononi, els Floreno, etc que tingué Bolonya influí en l’escriptura instrumental de l’escola bolonyesa Al segle XVIII la personalitat del pare Giovanni Battista Martini 1706-81 convertí Bolonya en un centre musical visitat…
Sant Joan i Sant Martí de Castellar (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc de Castellar, llogaret de l’antic terme de Tost, apareix esmentat en un document del 1086, en què Guinedel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu l’alou que tenien “ in apendicio Sancti Martini in prenominatum locum Kastellari, in terminum kastri Tostensi ” Les afrontacions de l’alou, la roca de Roter a llevant “ in ipsa Gargaieda ” a migdia, el riu Segre a ponent, i el riu Tost al N, no deixen dubtes sobre la seva Identificació L’església de Sant Joan i Sant Martí fou reformada el 1881 Actualment aquest església és annexa de la parròquia d’Adraén
Jaume Pau
Història del dret
Jurista.
Establert a Barcelona al primer quart del segle XV Membre del consell reial d’Alfons el Magnànim, amb qui estigué a Nàpols, i de Joan II Cessà en el càrrec pel fet d’ésser afecte al príncep de Viana i a la Generalitat de Catalunya i fou empresonat Segons el seu nebot, l’humanista Pere Miquel Carbonell, és autor d’un ampli comentari al corpus de dret romà, no identificat Escriví glosses sobre les dinou constitucions de Jaume II a la cort de Lleida del 1300, unes Notae de represaliis i comentaris De aliquibus quaestionibus quae ortae fuerunt occasione mortis regis Martini avui a la…
Sant Martí d’Aravó (Guils de Cerdanya)
Art romànic
El poble de Sant Martí d’Aravó és situat aigua avall de Saneja, a la dreta del riu d’Aravó, que fa de termenal amb Puigcerdà L’església de Sant Martí ecclesia sancti Martini és esmentada com a afrontació territorial de la parròquia de Santa Cecília de Bolvir, en un precepte de confirmació de béns atorgat l’any 958 pel rei Lotari al monestir de Sant Miquel de Cuixà Posteriorment, l’any 1030, hi ha notícia pel testament de Ponç, arxilevita, que aquest llegà a Guifré Eiz el mas que posseïa a Saneja, amb l’alou de Sant Martí o de Senillers Es tracta, evidentment, pel nom del…
Sant Martí Sapresa (Brunyola)
Art romànic
Es tracta d’una antiga església romànica, coneguda també per Sant Martí de les Esposes L’any 1019 és esmentada amb el nom de “ Sancti Martini de Presa ”, topònim que sembla derivar de l’existència d’una petita resclosa prop de l’església Estigué sota la jurisdicció del castell de Brunyola, regit pels feudataris dels vescomtes de Cabrera, fins a la venda de la fortificació i els seus dominis a Berenguer Gornau, l’any 1279 Inicialment fou sufragània de Sant Amanç d’Anglès, però el 1362 la dependència varià i fou l’església d’Anglès la sufragània de Sant Martí Si bé la fàbrica de la…
Sant Martí de Vilarrosal (Parets del Vallès)
Art romànic
A l’enclavament de Vilarrosal, situat entre els termes de Lliçà de Munt i de Lliçà de Vall, hi surt documentada des del 904 la villa Sancti Martini , que sembla que es pot identificar amb la capella de Sant Martí de la Villa Rodaldi , citada per un document del 1110 La Vilarrosal és documentada des del 878 com la Villa Rodaldi El 1413 consta que tenia sagrera pròpia í el visitador mana que la reparin pel seu mal estat de conservació Una altra visita mana que la restaurin de nou el 1580 i el 1610 s’ordena a Antoni de Vilarrosal, pagès de Parets, que l’ornamenti No en coneixem…