Resultats de la cerca

Fou identificat per primer cop el 1975 a la ciutat de Lyme, de la qual rep el nom Els anys següents s’estengué pràcticament arreu del món Dona lloc a un trastorn inflamatori crònic multisistèmic, amb especial afectació de la pell, el sistema nerviós, el cor i les articulacions, per bé que també poden ésser afectats altres òrgans ull, os, múscul, melsa, ronyó, fetge, etc Sol tenir una evolució crònica, amb recurrència d’episodis aguts, i les seves manifestacions són extremament diverses, per la qual cosa és possible que sigui confosa amb patologies molt diverses En un estadi…

Definició La mononucleosi infecciosa és una malaltia infectivocontagiosa, d’origen víric, que sol afectar adolescents i adults joves Es manifesta amb febre, inflamació dels ganglis limfàtics i faringo-amigdalitis El trastorn, que s’anomena també malaltia del petó , perquè a aquesta edat es transmet habitualment per contacte oral interpersonal, sol remetre al cap de dues o quatre setmanes sense originar ni complicacions ni seqüeles en persones immunodeprimides, però, en algun cas pot esdevenir crònica o produir alteracions orgàniques serioses Causes L’ agent etiològic de la mononucleosi…

La mononucleosi infecciosa és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que afecta de manera característica persones de 15 a 25 anys d’edat, i que provoca síndrome febril, inflamació dels ganglis limfàtics, faringitis i engrossiment de la melsa Habitualment remet de manera espontània al cap de dues setmanes o quatre sense originar complicacions Algunes persones afectades per mononucleosi, n'advertiria faringitis i ignorant-ne la causa, s’autoadministren antibiòtics que serveixen per a combatre els processos infecciosos bacterians de la faringe Tanmateix, però, els…

Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i fibres de…

Es graduà en medicina l’any 1948 a la Universitat de Toronto i l’any següent amplià estudis al Lister Institute de Londres Després d’uns quants anys de residència a l’Hospital General de Toronto i altres centres sanitaris de la ciutat, el 1958 s’incorporà a l’Ontario Cancer Institute, creat aquest mateix any i dependent de la facultat de medicina de la Universitat de Toronto, on desenvolupà tota la seva carrera docent i científica Juntament amb el biofísic James Till, contribuí de manera crucial a l’estudi, la identificació i la generació artificial, a les primeres etapes, de  cèllules mare…

La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen és tou Segons la tensió o la…

La laparoscòpia és una tècnica diagnostica que consisteix en la visualització de l’interior de la cavitat abdominal amb una sonda especial anomenada laparoscopi, que s’introdueix en aquesta cavitat practicant una petita incisió sobre la paret anterior de l’abdomen El laparoscopi és una sonda flexible que, introduïda a l’abdomen, es pot manipular des de l’exterior i que té un sistema d’illuminació i de miralls interns que possibilita de veure directament l’interior de la cavitat abdominal a través de l’extrem que queda situat a l’exterior Per realitzar una laparoscòpia s’administra prèviament…

És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El…

L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…