Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
ampliació
Fotografia
Procés per a obtenir una còpia fotogràfica ampliada.
Els factors que cal tenir presents per a aquest procés són els mateixos que per al positivat per contacte, afegint-hi els que provenen del grau d’ampliació mesurat en diàmetres directament proporcional a la distància entre el focus del llum de projecció i la superfície de l’emulsió sensible L’original pot ésser un negatiu, una diapositiva o un arxiu digital Per a ampliar un negatiu o una diapositiva es projecten sobre una emulsió fotogràfica —adequada a l’original que s’utilitzi— mitjançant una ampliadora Per a ampliar arxius digitals s’utilitzen impressores especials que…
Llorenç Casanova i Ruiz
Pintura
Pintor.
Deixeble de Daniel Cortina i, a Madrid, de Federico de Madrazo Fou pensionat a Roma per la diputació d’Alacant 1874-78 Fundà a Alcoi el Centre Artístic, i a Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894 Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando 1891 De la seva obra sobresurt l' Èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer Alacant, Casino i Sambra gitana Alacant, Casa de la Vila Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un…
metal·lisme
Economia
Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.
Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner El metallisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment pels prínceps i…
Julien Green
Literatura francesa
Escriptor nord-americà en llengua francesa.
Les seves novelles se situen generalment en ambients degradats del sud dels EUA, dels quals fa un retrat desapassionat i cru Presenta personatges torturats per les febleses i les exigències religioses, sense caure, però, en una literatura moralitzadora Adrienne Mesurat 1927, Léviathan 1929, Moïra 1950, L’autre 1971, Le mauvais lieu 1978, etc Ha escrit també obres de teatre Sud 1953, L’ennemi 1954, L’ombre 1956, Demain n'existe pas, l’automate 1985, Les pays lointains 1987 i Dixie 1995 El seu Journal, iniciat el 1919 i del qual fins a la mort hom en publicà disset volums, incideix…
el Girona
Riu
Riu torrencial de la Marina Alta, que desguassa a la Mediterrània, a ponent de la punta de l’Almadrava, dins el terme de Dénia.
Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals…
amplitud
Astronomia
Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.
És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer cas rep el nom d’amplitud…
rosca

Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre nominal , que és…
incertesa
Electrònica i informàtica
Paràmetre associat al resultat d’una mesura que caracteritza la dispersió dels valors raonablement atribuïbles a la magnitud mesurada.
Normalment, el resultat d’una mesura s’expressa com a M = V ± U , on V és el valor mesurat i U , la incertesa Sovint es relaciona aquest concepte amb l’error de mesura i de vegades es confonen L’error d’una mesura és la diferència entre el valor de la mesura i el veritable valor del mesurand La incertesa, en canvi, és l’interval al voltant del resultat de la mesura que conté el veritable valor amb una certa probabilitat o nivell de confiança, habitualment del 95% Ambdós conceptes són un indicador de la qualitat de la mesura Val a dir que, com que cap instrument és perfecte, el…
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que les separa, i…
romanç
Música
Gènere cançonístic de tipus narratiu, molt popular, escrit en versos en què els parells presenten normalment rima assonant.
En sentit estricte, el terme s’atribueix a la balada heroica o històrica, però també s’aplica de manera més generalitzada a altres tipus de cançons de caràcter narratiu Difoses bàsicament per tradició oral al llarg dels segles des de l’Edat Mitjana, moltes d’aquestes composicions poètiques provenen d’antics poemes èpics Els primitius romanços es componien generalment d’hemistiquis octosíllabs, bé que, per influx del romance castellà molt abundant en la literatura d’aquesta llengua, acabà imposant-se el vers heptasíllab La melodia, cantada generalment de forma monòdica i amb tornada o sense,…