Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
ioruba

Dona ioruba vestida amb la roba tradicional d’aquest poble, a Ijebu-Igbo, Nigèria
© Fototeca.cat
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble migratori, procedent probablement de l’alt Nil, de cultura atlàntica oriental i pertanyent al grup lingüístic kwa.
L’art ioruba Ife sembla tenir reminiscències egípcies
Altres estèrnids: xatrac bengalí i xatrac rosat
Xatrac bengalí Sterna bengalensis A Europa, llevat de la península Ibèrica, on apareix als voltants de l’estret de Gibraltar i al delta de l’Ebre, és un ocell divagant, i fins ara només ha estat observat a Suïssa, Àustria, Xipre, Sicília, Anglaterra i, sobretot, França Als Països Catalans ha estat reportat de Torrelles de Salanca Rosselló un exemplar el 190475 al delta de l’Ebre és present d’ençà el final de l’agost de 1978, i l’any següent es descobrí la nidificació en una colònia de xatracs bec-llargs, nidificació que es repetia el juny de 1981, així com a la primavera de 1984, aquest cop…
cantus firmus
Música
Expressió que designa, de manera general, una melodia preexistent que serveix de base per a una nova composició polifònica.
Aquesta melodia pot provenir del cant pla, d’una obra profana o d’un coral, o pot ser de tipus abstracte o soggetto cavato El cantus firmus acostuma a presentar-se amb valors comparativament més llargs i homogenis que els de la resta de veus i sol estar situat en la part més greu, encara que també pot estar en la veu superior i, en aquest cas, presentar un cert grau d’ornamentació o paràfrasi En l’estudi del contrapunt també es designa com a cantus firmus una melodia que s’adapti a les condicions esmentades tot i no ser preexistent o no pertànyer a alguna de les tradicions habituals La…
Demografia 2014
Demografia
El mot estancament podria ser el més breu i concís per a definir la dinàmica demogràfica al nostre país durant el 2014 En efecte, els darrers anys, la població catalana ha experimentat, des del punt de vista de la xifra d’habitants, un període de creixement pràcticament nul i fins i tot negatiu Les dades de l’últim Padró Municipal d’Habitants disponible –corresponent a l’1 de gener de 2014– van mostrar una disminució de 40668 persones residents al Principat respecte les dades de l’any anterior, de manera que la xifra total es va situar en els 7512982 habitants Es tracta, però, d’una…
Funció i activitat de l’estómac
Fisiologia humana
Quan el bol alimentari entra a l’estómac, les susbtàncies nutritives es troben en un estat similar al que es trobaven als aliments, és a dir, gairebé íntegres Al contrari, quan, al cap d’un període que oscilla entre els 30 minuts i les 4 hores després dels àpats, l’estómac buida el contingut o quim cap a l’intestí prim, les substàncies nutritives s’han exposat a les fases inicials de la digestió i es troben formant partícules de menys d’1 mm de diàmetre Aquest paper de l’estómac és possible gràcies als moviments de barreja i de propulsió que experimenta la paret gàstrica i al poder corrosiu i…
Txad 2017
Estat
El president Idriss Déby, enfrontat a una greu crisi financera, causada pels compromisos del deute i la reducció dels ingressos per la venda de petroli –el principal producte d’exportació–, va obtenir el suport del Fons Monetari Internacional FMI, que al juny li va atorgar un préstec de 300 milions de dòlars La crisi ha provocat una retallada del 50% en les despeses públiques, retards en els pagaments dels funcionaris i malestar entre la població Malgrat les denúncies de les organitzacions de drets humans, el president Idriss Déby manté el suport de França i els Estats Units, que el tenen com…
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…
Sant Joan d’Alacant
L’església de Sant Joan d’Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l’horta d’Alacant, que presenta un glacis en suau rost vers la propera costa de l’E.
El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del…
Els condicionaments d’una població en expansió
Els resultats de la reconstrucció de la població d’Anglaterra des del començament dels registres parroquials fins al primer cens del 1871 han canviat la manera d’estudiar les poblacions europees d’antic règim Ara l’atenció se centra més en els possibles canvis pel que fa a la fecunditat, i sobretot a la nupcialitat, ja que, com ha mostrat el cas anglès, aquests podien ser el principal determinant del creixement de la població Els canvis a mitjà termini de la mortalitat, comparats amb els de la fecunditat, semblen ara menys importants del que en un principi s’havia cregut Fins i tot, la…
L’evolució de la natalitat a Catalunya
Aniversari dels quadrigèmins Cañizares, Barcelona, CPérez de Rozas, 22-10-1969 AF/AHC Les desigualtats tradicionalment observades entre Catalunya i Espanya pel que fa a les taxes de natalitat traduïen una diferència ben real d’actituds reproductores, iniciada amb el notable descens del nombre de fills per família observat a Catalunya des del darrer terç del segle XIX La transició d’un model tradicional de fecunditat cap a pautes modernes es donà a Catalunya amb dècades d’anticipació sobre la resta d’Espanya i fins i tot abans que a molts altres països d’Europa Així, abans del 1960, la…