Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Walter Adolf Georg Gropius
Arquitectura
Educació
Arquitecte, pedagog i teòric de l’art alemany.
Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…
proletariat
Història
Sociologia
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari.
Fruit del sistema capitalista de producció capitalisme, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital Aquest fenomen comportava, d’una banda, l’enriquiment progressiu del capital gràcies a l’apropiació de la plusvàlua produïda per la força de treball i,…
Santa Magdalena d’Estela (Piera)
Art romànic
Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la quadra de Cases d’Aguilera, prop de l’actual mas de cal Martí d’Estela Sempre fou una capella depenent de la parròquia de Santa Maria de Piera Les primeres notícies d’aquesta capella corresponen a una deixa testamentària que l’any 1285 feu Pere de Capellades per a l’obra i el millorament de la capella de Santa Magdalena, que es trobava en el lloc anomenat Stella , al costat de la vila de Piera o en un altre lloc on hi hagués un altar dedicat a santa Magdalena, segons el parer del prior dels frares…
Bolívia 2018
Estat
Al principi d’octubre, el país es va commocionar arran de la sentència emesa pel Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU, amb seu a la Haia, respecte a la seva demanda de tenir una sortida al mar a través del desert d’Atacama, a Xile En una demanda que constitueix un conflicte diplomàtic entre ambdós països des de fa uns quants anys, la resolució judicial va considerar que Xile no està obligada a negociar respecte a aquesta qüestió amb Bolívia, però va deixar oberta la possibilitat de fer-ho voluntàriament L’altra qüestió que va centrar més l’atenció al llarg d’aquest any va ser la…
Organització Mundial de la Salut
Medicina
Organisme de l’ONU, amb seu a Ginebra, creat el 1948 per promoure el millorament de les condicions sanitàries arreu del món.
Història Té com a precedents l’Oficina Internacional de Salut Pública establerta a París el 1909, i el mandat sobre prevenció d’epidèmies, controls de quarantena i normalització de fàrmacs atorgat a l’Organització de la Salut de la Societat de Nacions 1923 L’establiment d’un organisme mundial per a la cooperació i la millora de la salut en la població mundial amb prerrogatives i recursos més amplis formà part dels debats que portaren a la fundació de l’ Organització de les Nacions Unides L’OMS entrà en vigor el 7 d’abril de 1948 a partir d’aquest any hom commemora aquesta data com a Dia…
Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional
Agronomia
Consorci internacional que té com a missió intentar disminuir les injustícies socials i la pobresa a través de la millora de la productivitat i resiliència dels ecosistemes i la millora de l’entorn institucional mitjançant la investigació en agricultura.
Els seus orígens es troben a mitjan segle XX, arran de l’èxit del programa d’investigació agrària sobre millora de la productivitat del blat iniciat l’any 1943 a Mèxic, finançat per la Fundació Rockefeller i el Govern mexicà i liderat per Norman Bourlaug L’èxit de la iniciativa conduí a la creació de dos centres internacionals d’investigació agrària l’Institut Internacional de l’Arròs IRRI, el 1960 a Filipines, i el Centre Internacional de Millorament del Blat de moro i del Blat CIMMYT, el 1963 a Mèxic La feina desenvolupada per aquests dos centres dugué a la definició d’un…
enologia
Enologia
Tècnica que tracta del vi, del seu millorament, preparació i conservació, i també de l’anàlisi i estudi de cadascun dels seus components.
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika…
Guillem Graell i Moles
Economia
Economista.
Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…