Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Édouard Daladier
Història
Política
Polític francès.
Fou professor d’història i diputat radical socialista 1919-40 i 1946-58, ministre de colònies 1924, d’obres públiques 1930-31 i de la guerra 1932, i cap de govern 1933 i 1934 Sostingué el Front Popular, en el qual participà com a ministre de la guerra 1936-37, i fou cap de govern per tercera vegada 1938-40 La crisi econòmica l’obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes a Munic 1938, el 1939 declarà la guerra al III Reich Ocupà el ministeri de la guerra març del 1940 i el d’afers estrangers maig del 1940, però fou detingut pel govern de…
Ramón de Meer y Kindelán
Història
Militar
Militar d’origen flamenc.
Baró de Meer i primer comte de Gra 1845 Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d’Espanya Liberal, lluità contra els carlins a Navarra, i el 1837 fou nomenat capità general de Catalunya durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes reorganitzà l’administració militar, protegí l’activitat econòmica i tendí a considerar el Principat com una unitat administrativa fet que molestà el govern de Madrid, que s’esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies Dugué a terme campanyes victorioses contra els carlins…
Club dels Cordeliers
Història
Un dels clubs polítics de la Revolució Francesa.
Fundat el 1790 a París, era anomenat “Societat dels amics dels drets de l’home i del ciutadà”, i es reunia en un antic convent de franciscans, anomenats popularment cordeliers Els seus membres eren d’origen popular i exigien l’aplicació de la democràcia directa, l’acció revolucionària, la igualtat absoluta, la persecució del clericat refractari, etc El club dirigí els fets republicans del juliol del 1791, però el seu radicalisme, particularment a partir de la fi del 1792, topà amb la política de Robespierre Tement l’excessiva influència del club, el Comitè de Salvació Pública en féu detenir i…
Robert Bourassa
Política
Polític quebequès.
Estudià dret a la Universitat de Mont-real, ciències polítiques i econòmiques a la d’Oxford i dret d’empresa a la de Harvard Fou diputat a l’Assemblea Nacional 1966-1976, ministre de finances 1970 i d’afers intergovernamentals 1971-72, i líder del Partit Liberal del Quebec PLQ entre el 1970 i el 1977 El 1970 es convertí en el primer ministre més jove de la història del Quebec En les eleccions del 1976 fou derrotat pel Partit Quebequès, formació amb plantejaments menys moderats que el PLQ amb relació al fet nacional quebequès, i s’allunyà provisionalment de la política per exercir…
Edward Hyde
Política
Polític anglès.
Membre del Parlament Llarg 1640, s’oposà a l’autoritarisme monàrquic i esdevingué destacat representant del grup reialista moderat Principal conseller del futur Carles II, a l’exili 1651-60, preparà la declaració de Breda tot assegurant la Restauració En produir-se aquesta 1660 fou nomenat primer ministre i rebé el títol de comte de Clarendon 1661 intentà de restablir les relacions entre el rei i el parlament, però, amb l’oposició de reialistes i puritans, no aconseguí els seus propòsits moderats Com a conseqüència de les desfetes produïdes en el curs de la segona guerra…
Vladimir Jankélévitch
Música
Filòsof i musicòleg francès.
Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus nombrosos…
El que cal saber de l’esquinç
Patologia humana
L’esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars causats, per una distensió exagerada deguda a un moviment molt violent o un traumatisme Quan es tracta d’una torçada que resulta molt dolorosa, convé collocar-hi compreses fredes que minven la inflamació De totes maneres, si el dolor és persistent, caldrà consultar el metge perquè n’efectuï la diagnosi i assenyali el tractament que cal seguir Si no es manté un repòs absolut de l’articulació afectada fins que la lesió es pugui considerar guarida, és molt possible que la cicatrització sigui defectuosa…
Constitució del 1837
Història
Constitució de la monarquia espanyola promulgada arran dels fets de La Granja
(12 d’agost de 1836).
Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837, fou promulgada el 18 de juny Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei fugia de la confessionalitat expressa la religió catòlica només era considerada la religió “que professen els espanyols” i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència…
Salustiano de Olózaga
Història
Advocat i polític.
Fou diputat a les corts de l’Estatut Reial Membre destacat del partit progressista, féu costat a Espartero el 1840, però les arbitrarietats d’aquest inclinaren Olózaga a oposar-se a la regència del general Després del govern de López, fou president de govern novembre del 1843 Des d’aquest càrrec intentà la formació d’un govern progressista, i per aconseguir-ho recorregué fins i tot a la dissolució de les corts Aquesta decisió però, provocà una reacció fortíssima a la cort i entre els moderats, i Olózaga, acusat d’haver violentat la voluntat de la reina, que aleshores tenia 13…
Luis González Bravo

Luis Gonzalez Bravo
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista andalús.
Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest…