Resultats de la cerca

L’afecció sol provocar dolor i es localitza especialment als flancs, a l’esquena i a les cuixes Predomina en el sexe femení i probablement és deguda a factors constitucionals relacionats amb l’obesitat

Les lesions, causades per una hiperplàsia dels mastòcits en el derma, són groguenques i produeixen lesions rodones i purpúriques quan hom les grata vigorosament Ocasionalment poden infiltrar-se en òrgans interns

Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur envergadura és compresa…

És anomenat ginecomàstia puberal un trastorn que es presenta amb força freqüència en nens varons que han començat a presentar les modificacions pròpies de la pubertat, consistent en un increment del volum dels pits El trastorn pot afectar una mama o les dues, amb major o menor simetria La mama afectada es presenta tumefacta, amb l’aparició de nòduls, i augmenta de volum en major o menor mesura, segons el cas L’origen del trastorn està en una resposta exagerada del teixit mamari en els nivells hormonals circulants Això no obstant, es tracta d’una resposta passatgera, i el trastorn…

La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…

L’axó neix d’un con d’implantació citoplasmàtica, desproveït de cossos de Nissl en aquesta part inicial conté mitocondris, neurotúbuls, neurofilaments i reticle endoplasmàtic agranular L’axó de tant en tant emet ramificacions collaterals, sovint recurrents Acaba en una arborització, simple o molt ramificada la majoria dels axons, però, fan sinapsis amb altres neurones o amb afectors específics placa motriu En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina La mielinització és assumida pels oligodentròcits En el sistema nerviós perifèric, els…

En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…

Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…