Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
banya
Anatomia animal
En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya.
Per exemple, els tentacles dels cargols, les antenes de les papallones i d’altres insectes, els plomalls cefàlics del duc i d’altres estrigiformes, els apèndixs cefàlics del banyut i d’altres blènnids i les protuberàncies nasals que tenen els rinoceronts, en nombre d’una o dues, les quals són purament epidèrmiques, sense os i formades per fibres còrnies soldades amb ceratina, fibres que contenen papilles dèrmiques
contagi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb
Controls i cura immediats després del naixement
Acabat de néixer, l’infant se sol traslladar en una zona de la sala de parts especialment destinada al control mèdic Com a primera mesura, es treuen de la boca i les fosses nasals les mucositats o les restes del líquid amniòtic que li puguin dificultar la respiració, mitjançant l’aplicació d’un catèter unit a una bomba d’aspiració Seguidament, se n’avalua l’estat en néixer i se li practiquen les primeres cures
Mecanismes de defensa de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
L’aparell respiratori disposa d’una sèrie de mecanismes de defensa que en redueixen la vulnerabilitat davant els agents externs Són uns mecanismes indispensables, ja que dins l’aparell respiratori diàriament penetra una gran quantitat d’aire que pot servir de vehicle de diversos agents nocius microorganismes, partícules o gasos que podrien causar alteracions en els mateixos teixits de l’aparell respiratori A més, als pulmons s’estableix una comunicació amb el medi extern, representat per l’aire, i el medi intern, representat per la sang consegüentment, els agents nocius que poguessin envair l…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la…
rinovirus
Medicina
Gènere de virus
de la família dels picornavirus caracteritzats per la seva mida petita, pel genoma de tipus ARN i per una càpsida de simetria icosaèdrica.
Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro
Alteració de l’olfacte
Patologia humana
Les alteracions de l’olfacte , és a dir, les alteracions de la capacitat de percebre o interpretar les olors poden representar un símptoma de malaltia de les vies respiratòries superiors, per bé que igualment poden ésser degudes a malalties que afecten específicament les estructures nervioses responsables d’aquest sentit Les malalties respiratòries que poden causar alteracions de l’olfacte són les que afecten la part superior de les fosses nasals, on es localitza la membrana olfactòria Aquesta estructura ocupa una petita zona de la mucosa nasal en què hi ha intercalades nombroses…
Hemorràgies exterioritzables comunes
Epistaxi L’ epistaxi o rinorràgia és una hemorràgia exterioritzable molt freqüent que consisteix en la pèrdua de sang per la mucosa de les fosses nasals, que habitualment surt pels orificis nasals, però que també pot baixar per la faringe i ésser empassada Aquest tipus d’hemorràgia es presenta sovint sense una causa determinada, especialment en la infància També es produeix fàcilment a conseqüència d’un traumatisme nasal, encara que sigui lleu, ja que la mucosa nasal és molt fràgil Amb molta menys freqüència, l’epistaxi és deguda a una malaltia dels vasos sanguinis o…
Sinusitis
Patologia humana
Definició És anomenada sinusitis la inflamació de la mucosa que recobreix l’interior dels sins paranasals, que són les cavitats que hi ha en alguns ossos del crani que comuniquen amb les fosses nasals En general, la inflamació és d’origen infecciós i es manifesta amb la formació de secrecions i mal de cap o dolor facial Causes La inflamació de la mucosa dels sins paranasals se sol produir a causa d’una infecció, és a dir, l’establiment i el desenvolupament de gèrmens Els microorganismes poden atènyer els sins per vies diverses En la majoria dels casos procedeixen de les fosses…
neutralització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.
En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas, se'n diu…