Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
alternació
Sociologia
Acció d’escollir un sistema de concepció del món diferent, i fins i tot contradictori.
L’alternació va lligada a canvis en la posició i la condició social dels individus, i implica un procés de canvi de personalitat que pot comportar un procés de resocialització Peter Berger suggerí aquest terme en substitució de la noció de conversió , massa restringida a l’àmbit religiós
donació de sentit
Filosofia
Traducció del terme husserlià Sinngebung, element essencial, pròpiament noètic, de la relació intencional mitjançant la qual es constitueix el món.
La vivència de l’acte de comprensió de l’objecte és, segons Husserl, allò que el constitueix Una reformulació d’aquesta noció ha estat desenvolupada per E Levinas, el qual no deriva la significació de l’acte intencional, ans del reconeixement d’altri entès com a acte originari
polítop
Matemàtiques
Conjunt de punts de l’espai ℝn limitat per hiperplans.
La noció de politop generalitza la de polígon i la de políedre De fet, els politops de ℝ 2 són els polígons i els politops de ℝ 3 són els políedres Un exemple de politop a ℝ 4 és el tesseractis , que és l' hipercub de quatre dimensions
deva
Hinduisme
En la teologia vèdica, déu jove i generós fins al punt d’immolar-se pel bé de les criatures.
És l’antítesi de l'asura, déu ancià, gelós i egoista El triomf del culte dels deva sobre el dels asura fou de conseqüències incalculables en la història de l’espiritualitat hindú La noció budista dels deva , d’altra banda, s’aparta notablement de la tradició hindú antiga
fonologia
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües.
Per a les escoles estructuralistes, i en primer lloc la del Cercle Lingüístic de Praga 1920-38, hom parteix de la noció de fonema, del qual són analitzats els trets distintius que permeten de copsar l’estructura fonològica de cada llengua Tot just determinada la capacitat funcional dels fonemes, a través del criteri de commutacions, en són establertes les propietats combinatòries per a formar unitats més complexes, com ara la síllaba, el mot, el sintagma i l’expressió o, en termes fonètics, l’emissió fònica normal limitada per dues pauses Així, al nivell de seqüències que ultrapassen la…
vector tangent
Matemàtiques
Donada una corba qualsevol x=x(t), y= y(t), z=z(t), i un punt [x(t0), y(t0), z(t0)], vector paral·lel a [x’(t0), y’(t0), z’(t0)] i de mòdul unitat.
La recta que, passant pel punt x t 0 , y t 0 , z t 0 té per vector director el vector tangent, és anomenada recta tangent a la corba , amb la qual cosa hom generalitza la noció de recta tangent a una corba plana per al cas de les corbes guerxes
marca
Lingüística i sociolingüística
En fonologia, particularitat fònica, l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
En català, per exemple, el fonema / b / sonor és marcat , i s’oposa al correlatiu / p / sord, no marcat , per la presència en la seva articulació de la vibració de les cordes vocals La noció de marca en fonologia s’ha estès també a la morfologia, a la sintaxi i a la lexicologia
paral·lelòtop
Matemàtiques
Objecte matemàtic que generalitza la noció de paral·lelepípede a un espai de dimensió n
.
grau d’abstracció
Lingüística i sociolingüística
En l’anàlisi lingüística, nivell d’amplitud o concreció conceptual que caracteritza una noció.
La llengua és una abstracció la parla inclou trets abstractes i concrets Alguns elements subjacents d’un model generatiu tenen un grau màxim d’abstracció, mentre que llurs realitzacions n'assoleixen sempre un d’inferior Els primers són comuns a tots els parlants, previsibles i generalment fins en nombre els segons, no necessàriament
esperit de finesa
Filosofia
Expressió utilitzada per B. Pascal per a referir-se a la senzillesa dels principis que regeixen la vida quotidiana.
Les dificultats a l’hora de tractar els assumptes quotidians no vénen mai de la complexitat d’aquests assumptes —que, ben al contrari, són generalment obvis—, sinó de la seva pluralitat i de la multiplicitat d’elements que cal considerar en cada qüestió pràctica La noció més propera a l’esperit de finesa fóra així la de “subtilesa”