Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona Parallelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim Alemanya A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques electroacústiques i d’…

Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en la seva VI edició, el XVII…

Vida Format al Conservatori Nacional de Santiago de Chile, estudià violí, oboè i composició, i fou deixeble, en aquesta disciplina, de Gustavo Becerra-Schmidt Posteriorment anà a Buenos Aires, on feu estudis de postgrau de composició i de música electroacústica al Centro Latinoamericano de Altos Estudios Musicales CLAEM gràcies a una beca del centre Fou en aquest mateix centre on entrà en contacte amb alguns dels més destacats membres de l’avantguarda musical, com I Xenakis, J Cage, L Nono i també AE Ginastera, Kropfl i G Gandini S’interessà per la composició musical amb mitjans…

L’església parroquial és situada al nucli antic del poble de Castell d’Aro Fou consagrada pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, l’any 1068 Fou agregada a la parroquial de Santa Cristina d’Aro i, com a tal, apareix en les Rationes decimarum de l’any 1279 L’any 1280 és esmentada a part com a “ capella castri de Arado” L’any 1691 apareix com a parròquia independent, però formant un sol districte amb la de Santa Maria de Fenals L’edifici de l’any 1068 fou substituït durant els segles XVI i XVII per una nova construcció que fou reformada al segle XVIII, tal com indica la data del 1784 que hi ha…

La primera música religiosa cristiana s’identifica amb l’anomenat cant gregorià Les primeres mostres de música profana són cançons de text llatí ss IX-X, i les d’art religiós no litúrgic són les laudes Toscana, s XIII L'ars nova italiana fou conreada a Pàdua, Florència i Bolonya en forma de madrigals, caccie o balades Al s XIV els cantors que portà el papa d’Avinyó introduïren a Itàlia la música franco-flamenca La música profana s’expressà amb els cants de carnaval, seguits per la frottola o barzelletta , el strambotto i la villanella En la lírica profana destacaren Marchetto Cara -~1527 i…

El nom ve d' oratorio , lloc d’oració Encara que en temps anteriors existiren formes musicals afins a l’oratori, fou a mitjan segle XVI que iniciatives com la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri institucionalitzaren la lectura dramatitzada i cantada de textos sacres per a grups de seglars Sovint se cita la Rappresentazione di anima e di corpo 1600, d’E de’Cavalieri, com a primera mostra del gènere, en la qual destaca la utilització dels nous recursos dramàtics del moment, com el recitativo Ja des d’aleshores es manifesta la vinculació de l’oratori amb l’òpera, de la qual es…

Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…

S’han conservat pocs documents de l’Edat Mitjana, perquè la majoria foren destruïts en els greus incendis dels anys 1483, 1574 i 1577 del Palazzo Ducale En algunes de les fonts que han pervingut sl’activitat de Leonardo Veniero a la capella de l’església de San Giorgio al final del segle XII Les primeres notícies de l’activitat de la capella de la basílica de San Marc daten de gairebé dos segles més tard Al segle XIV es difongué entre els nobles la pràctica del llaüt per a l’acompanyament de cançons, de les quals queden molts textos però cap partitura La creixent importància econòmica de…

Vida Era fill d’un cirurgià que, amb el temps, fou reconegut com a metge El seu germà, Giulio Cesare Monteverdi, també fou músic Estudià composició i tècnica vocal i instrumental amb Marco Antonio Ingegneri, mestre de capella de la catedral de Cremona Inicià la publicació de les seves obres a quinze anys, amb una collecció de motets a tres veus  Sacrae cantiunculaeliber primus Venècia, 1582, seguida per un volum de Madrigali spirituali Brescia, 1583 i un altre de Canzonette Venècia, 1584 Els seus interessos musicals, però, s’inclinaren ben aviat pel madrigal , gènere al qual dedicà gran…

El 1231 es creà la plaça de kantor a l’església de la Santa Creu, però no es coneixen els noms dels qui l’ocuparen fins al començament del segle XV A partir de la meitat d’aquest segle, a més, es té constància de l’existència de músics de cort a Stuttgart Fou, però, amb el duc Ulric I 1498-1519 i 1534-50 que la ciutat conegué per primera vegada una època d’esplendor musical El duc, gran amant de la música, contractà per a la capella de la cort músics excellents, entre els quals H Finck, S Virdung, J Schapff, G Brack, J Fuchwild o B Ducis Després d’algun temps de turbulències polítiques durant…