Resultats de la cerca

Tant la formació com el desenvolupament d’aquest teixit són el resultat de la transformació del teixit conjuntiu, les cèllules del qual esdevenen osteoblasts amb activitat metabòlica de les sals de calci, fixades per l’osteïna provinent de la transformació de la substància fonamental L’ossificació es produeix en els ossos de membrana, com en el crani directa, o bé el teixit conjuntiu esdevé cartilaginós abans d’ésser ossi, com en els ossos dels membres, de les costelles, del raquis, etc En l’home l’osteogènesi s’inicia al fetus i continua activament en la infantesa i l’adolescència fins que l…

Els diversos grups d’animals tenen un exoesquelet adaptat a llurs condicions de vida mobilitat, creixement, etc En els coralls i molluscs, que fan vida sedentària, l’exoesquelet és rígid i serveix de sosteniment les sals de calci formen l’exoesquelet del corall, i la conquiolina, el calci i l’aragonita, el dels molluscs En els braquiòpodes és calcari En els briozous és de quitina, de vegades calcificada o de parets gelatinoses En els artròpodes, que tenen una vida activa amb molta mobilitat, l’exoesquelet és format per quitina còrnia en plaques independents que s’articulen de vegades hi pot…

S’anomenen desviacions de la columna vertebral les diverses alteracions de la forma que normalment adopta aquesta estructura anatòmica, denominades escoliosis, cifosis i lordosis Les desviacions de la columna poden ésser congènites, quan són degudes a diversos tipus de malformacions òssies o musculars que s’originen per defecte del desenvolupament intrauterí També poden ésser adquirides, que són les que es presenten en qualsevol etapa de la vida, o bé són consegüents a diverses alteracions òssies, musculars o neurològiques, que modifiquen les estructures anatòmiques de la columna L’origen de…

Forma les parts anterior i lateral de la pelvis òssia, i s’articula, per davant, amb el seu homònim en la símfisi púbica per darrere ho fa amb el sacre, i constitueix l’articulació sacroilíaca i, lateralment, amb el fèmur articulació coxofemoral Es compon de tres parts ili, pubis i isqui, ossos independents, units, en l’adult, al nivell de la cavitat acetabular formant un sol os Presenta relleus anatòmics d’importància la cresta ilíaca , marge superior de l’os, situat entre dues protuberàncies òssies les espines ilíaques anterosuperior i posteroinferior, la gran escotadura ciàtica , situada…

S’esdevé espontàniament en bacteris, protozous, algues i fongs unicellulars, en vegetals i, per partenogènesi, en animals colonials Experimentalment, les primeres clonacions es realitzaren amb cèllules embrionàries, i més endavant hom reeixí a produir clonacions en amfibis El 1997 es feu pública la primera clonació amb èxit d'un mamífer adult, l’ovella Dolly , obtinguda amb la tècnica de la transferència nuclear Anys més tard s’obtingueren quatre individus clònics més de la mateixa ovella, que, malgrat ser individus genèticament idèntics, desenvoluparen patologies òssies relativament…

De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del digestiu Són…

El mallèol intern és una eminència de la tíbia, i el mallèol extern , l’extrem inferior del peroné

Impossible de confondre amb cap altre peix mediterrani per la seva silueta estilitzada, Fistularia commersonii s’ha escampat ràpidament per tota la Mediterrània Xesco Riera La família dels fistulàrids Fistulariidae és integrada per peixos amb un aspecte que pot recordar el d’alguns singnàtids agulletes, mules, que són del mateix ordre Syngnathiformes Es tracta de peixos molt allargats, cilíndrics, sense escates tot i que alguna espècie pot presentar algunes plaques òssies i amb una boca molt característica situada a l’extrem d’un llarg musell tubular Les aletes dorsal i anal són iguals,…