Impossible de confondre amb cap altre peix mediterrani per la seva silueta estilitzada, Fistularia commersonii s’ha escampat ràpidament per tota la Mediterrània.
Xesco Riera.
La família dels fistulàrids (Fistulariidae) és integrada per peixos amb un aspecte que pot recordar el d’alguns singnàtids (agulletes, mules), que són del mateix ordre (Syngnathiformes). Es tracta de peixos molt allargats, cilíndrics, sense escates (tot i que alguna espècie pot presentar algunes plaques òssies) i amb una boca molt característica situada a l’extrem d’un llarg musell tubular. Les aletes dorsal i anal són iguals, simètricament oposades i en posició molt endarrerida. La cua també és molt característica de la família, amb dos lòbuls ben diferenciats i un parell de radis centrals extraordinàriament llargs que es prolonguen cap al darrere com si fossin una continuació del cos.
Els fistulàrids es troben en tota l’àrea indopacífica, si bé recentment un representant, Fistularia commersonii, que l’any 2000 es va detectar a la Mediterrània oriental i el 2004 ja era a Sicília, ha envaït la Mediterrània d’una manera força explosiva. Actualment l’espècie ja ha estat observada a les Balears.
Qualsevol coneixedor dels peixos litorals de la Mediterrània reconeixeria en aquest peix una espècie exòtica, ja que respon a totes les característiques bàsiques de la família, tret que no presenta plaques òssies en la línia mediana de l’esquena. Es tracta d’un dels molts immigrants lessepsians que des de fa anys penetren a la Mediterrània des de la mar Roja passant pel canal de Suez. El cos és de color bru o olivaci al dors, amb una ratlla blava longitudinal i més platejat als costats i el ventre, tot i que de vegades pot presentar una sèrie de bandes verticals fosques que li donen un aspecte jaspiat. Les aletes de F. commersonii responen a la fórmula: D 15-17; A 14-16; P 14-16, i la dorsal, l’anal i la cua es caracteritzen per presentar un color rosat vers les puntes. Pot assolir fins a 150 cm de llargada i més de 2 kg de pes. A la Mediterrània ja se n’han capturat alguns exemplars que superen el metre i són sexualment madurs. Sembla segur, doncs, que ja es reprodueix a la Mediterrània i això explicaria la seva ràpida expansió: el 2000 era present a Israel; el 2002, a Turquia; el 2004, a l’illa de Lampedusa, i el 2007, a les Balears. Els exemplars vistos a la mar Balear nedaven sobre fons de roca, fons tous o herbeis de Posidonia oceanica a poca fondària (entre 0 i 15 m). Es tracta d’un predador força eficaç de peixos de mida petita, als quals s’apropa aprofitant que es distingeix poc quan es presenta frontalment.