Resultats de la cerca
Es mostren 793 resultats
Sant Esteve de Comabella (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
L’actual església del poble de Comabella, al sector meridional del terme, és un edifici modern, amb una llinda que porta la data de 1818 Tanmateix, els orígens d’aquest temple són molt més antics, si tenim en compte que el lloc de Comabella és conegut des de l’any 1064 i que el 1069 ja hi ha documentada una església, dita de Sant Just, potser l’antic titular del temple L’església de Sant Esteve no és esmentada amb seguretat fins l’any 1162, que apareix en una butlla papal entre les esglésies dependents de la canònica de Sant Pere d’Àger Aquesta vinculació amb la canònica d’Àger…
Johannes Baptist Franzelin
Cristianisme
Jesuïta i teòleg austríac.
Professor a Roma, publicà tractats de quasi totes les parts de la teologia dogmàtica i restaurà el mètode de la teologia positiva Les seves obres el caracteritzen com un dels representants de la renovació escolàstica Fou teòleg papal al concili I del Vaticà i fou creat cardenal el 1876
Sant Llorenç de Vilella de Cinca
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Vilella de Cinca Actualment el temple és un edifici d’estil barroc El seu primer esment es remunta a l’any 1279, que consta que “l’abat” o rector de l’església de Vilella contribuí a la dècima papal d’aquell any
Sant Pere de Rosselló (Rosselló de Segrià)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Rosselló de Segrià, al nord de Lleida L’actual edifici és una construcció barroca El primer esment documental de l’església és de l’any 1279, en què el capellà de Roicello de Segriano contribuí a la dècima papal per a les croades
Sant Salvador d’Espona (Sallagosa)
Art romànic
El lloc d’Espona Sponda és consignat des de l’any 875, en què apareix com a afrontació de la villa d’Ans o Ancs Tenia una església dedicada a sant Salvador, que fou confirmada al monestir de Cuixà l’any 968 per la butlla papal de Joan XIII No se’n coneix cap rastre
Sant Salvador de Cervera
Art romànic
Poques referències es conserven d’aquesta església situada dins la vila de Cervera Se sap que estigué subjecta al priorat ripollès de Sant Pere Gros Entre els qui estaven exempts de la dècima papal dels anys 1279 i 1280 al bisbat de Vic, hi figura fra Nicolau, rector i procurador de Sant Salvador de Cervera
Joan VIII
Cristianisme
Papa (872-882).
Menà una política que apuntava a la defensa davant el perill musulmà Coronant Carles el Calb 875 inicià l’ús papal de la coronació dels emperadors Féu les paus amb Bizanci, rehabilità el patriarca Foci i patrocinà l’activitat missionera de Ciril i Metodi, així com llur traducció de la litúrgia a l’eslau
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha…
privilegi
Diplomàtica i altres branques
Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un privilegi.
Anomenat normalment diploma quan és concedit per sobirans, el mot sol indicar els emanats de la cancelleria papal butlla major Les cancelleries reials n'expediren, en pergamí, i eren anomenats diversament precepte privilegi rodat, privilegi reial major, carta , etc Sovint eren inserts en compilacions generals, o particulars de poblacions, generalment enquadernats en un volum llibre de privilegis i miniats
clausura
Cristianisme
Institució eclesiàstica que estableix limitacions a l’entrada i sortida de les cases religioses.
El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional CIC 667 De primer fou un costum de les comunitats religioses El concili II del Laterà 1139 en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna 1566