Resultats de la cerca

Molts d’aquests rituals han perdurat, amb noves interpretacions, quan la “religió de la terra” ha fet pas a religions universals, com el cristianisme, el budisme o l’islam En el cicle cultural es destaquen la festa de la sembra, la de l’inici de la recollecció i, sobretot, la del final de la collita La hierogàmia, l’orgia, la nuesa, així com l’ofrena de les primícies dels fruits o el vessament de sang de les víctimes i els àpats de comunió hi són molt freqüents També hi sovinteja l’aspersió amb aigua, i fins i tot amb semen, entesos com una fecundació mística de la terra Cal remarcar el…

Venerats com a sants, hom en fa commemoració el 28 de desembre El dia dels Innocents , a partir de l’antic costum d’alguns monestirs i catedrals medievals de donar el poder aquest dia a un infant bisbetó derivà cap a d’altres bromes els fadrins d’alguns pobles ocupaven el lloc dels capellans hom celebrava fins i tot misses burlesques, que portaren a la prohibició de la festa i de les autoritats locals, amb recaptament d’"imposts” que servien per a celebrar la festa, representacions de broma del consell municipal, etc La festa tenia una importància especial a Igualada Ha perdurat…

Antoni I de Caupena —fill d' Aliot de Caupena , coper del rei de Sicília Martí el Jove— esdevingué senyor d’Egina i de Piada ~1402-1418 probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó El succeí en la senyoria d’Egina el seu fill Aliot de Caupena 1418-40, i a aquest, un fill illegítim, Antoni II de Caupena 1440-51, que es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli En morir sense fills 1451, la senyoria d’Egina passà a Venècia La senyoria de Piada fou heretada per l’oncle d’Antoni II de Caupena, Arnau Guillem de Caupena mort el 1460,…

Anà a Portugal amb el seguici de Constança Manuel, muller del fill gran d’ Alfons IV , Pere Sostingué amb aquest relacions amoroses i, morta Constança 1345, s’hi casà secretament 1354 i en tingué diversos fills La influència d’Inés i dels seus germans un dels quals fou posteriorment comte d’Arraiolos a la cort provocà una forta oposició, i el rei li feu donar la mort En accedir al tron, Pere feu públic el matrimoni i la feu enterrar solemnialment a Alcobaça La seva figura fou aviat mitificada i ha tingut una gran tradició literària destaquen el poema de García de Resende, la tragèdia d’…

El primer president fou Eusebi Coromines, fundador i director del diari “La Publicidad” L’Associació, tot i ésser influïda pel lerrouxisme en una gran part de la seva història, tingué un període culturalment i professionalment interessant pels anys 1922-24, quan la presidí Eugeni d’Ors Edità els volums de “Vida de Periodistas Ilustres”, amb un recull de conferències en català sobre Pi i Margall, Prat de la Riba i Maragall, i formà al seu local social una " biblioteca del pueblo " El 1924, Eugeni d’Ors, intentà l’absorció de les altres entitats periodístiques barcelonines i arribà a un acord…

Fou creat per Carles V el 1522 per tal de dirigir els afers internacionals i els interns supranacionals Era presidit pel monarca, i tots els nomenaments eren fets per designació reial Carles V hi inclogué alguns consellers flamencs A diferència d’altres consells, hi predominà sempre l’aristocràcia, bé que tots els membres solien tenir experiència política o administrativa Amb Felip II els seus poders foren molt limitats, i les reunions, molt irregulars, però amb els seus successors formulà una bona part de la política de la corona, que els reis solien acceptar Al segle XVII foren creats uns…

S'establí a Florència, al servei de Cosme II de Mèdici, on gravà els Capritxos 1617 i la Fira de la Impruneta 1620, model de les kermesses flamenques Tornà a França, al servei del duc de Lorena, i gravà Petita fira 1621 i les sèries dels Captaires 1622 i de la Noblesa Lorenesa 1623 El 1625 Isabel Clara Eugènia el cridà a Flandes, on gravà El setge de Breda 1628, temàtica en què reincidí després, amb El setge de l’illa del rei i El setge de la Rochelle Les darreres composicions gravades, conseqüència de la invasió de Lluís XIII a Lorena, són Misèries de la guerra 1633 i Suplicis 1634 La seva…

Debutà amb una obra teatral, estrenada el 1732 El 1743 fou contractat pel Teatre de l’Òpera Còmica de París com a director d’escena i es vinculà definitivament amb el gènere de l' opéra-comique francesa Des del 1757 fou nomenat director d’aquest teatre, institució que portà el seu nom fins a la Revolució Francesa, moment en què prengué el nom actual Entre el 1756 i el 1764 mantingué relació amb la cort vienesa, la qual informà de les novetats experimentades per l’opereta francesa, gènere que influí molt en el singspiel germànic Tanmateix, les seves obres, entre les quals cal destacar Les…

És realitzada en dues formes fonamentals per mitjà dels signes externs o bé a través de manifestacions de la divinitat En el primer cas, hom observa atentament els astres, els ocells, les vísceres de la víctima sacrificada aruspicina, el foc piromància, el fum, les mans quiromància, etc En el segon, són tinguts en compte els somnis oniromància o els oracles oracle com a manifestacions de la divinitat Pròpia dels pobles orientals, la màntica, des dels astròlegs babilonis fins als sacerdots romans, constituí un factor important en la història de les antigues religions, amb les quals…

La festa en hebreu pesaḥ és d’origen pastoral d’oferiment dels primogènits dels ramats, mentre que la dels àzims ja devia existir entre els cananeus, poble sedentari i agrícola La Bíblia les presenta ja unides, de manera que la Pasqua coincidia amb el primer dia dels àzims, és a dir, el 14-15 de nīsan , mes lunar entre març i abril Els texts de l’Èxode fan referència encara a una festa de pastors el cap de família sacrificava l’anyell i amb la sang untava els muntants de les portes després l’anyell era menjat ritualment La nova ordenació de Josies prescrivia el sacrifici i l’àpat a Jerusalem…