Resultats de la cerca
Es mostren 3292 resultats
beffroi
Història
A Flandes, a l’Artois, al Hainaut i d’altres llocs, especialment de França, torre municipal dotada de guàrdies que vigilaven els camps contigus a la ciutat i que contenia la campana emprada per a convocar els ciutadans a les assemblees o per a advertir la població en cas d’incendi o de perill.
De planta gairebé sempre quadrada, podia presentar-se aïllada o coronant un edifici civil o religiós
baderna
Transports
Tros de llata, d’uns dos metres de llargària, usada per a fermar el cable al virador quan era usat l’argue.
També podia ésser usada per a fermar la canya del timó o per a apagar una vela
Els salaris i el règim salarial en el treball de la construcció
Art gòtic
L’escala de remuneració era molt àmplia en una obra i variava d’un ofici a l’altre, d’una activitat o d’una obra a l’altra Els treballadors rebien, en general, la paga el dissabte, per setmana vençuda En els períodes de poca activitat podia passar que els procuradors paguessin cada deu o quinze dies La unitat de base era la jornada, amb la mitja jornada com a submúltiple Només es comptaven les jornades completes, fins i tot en cas de força major Així, un treballador podia veure com se li treia un sou del salari si la pluja l’havia obligat a interrompre la feina En canvi, el procurador incloïa…
pararabdodont
Paleontologia
Dinosaure descrit l’any 1994 a partir d’un húmer d’aspecte massiu i unes estranyes vèrtebres amb dos arcs neurals simètrics trobades al jaciment de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a la conca de Tremp.
Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per…
batalla judicial
Història
Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova.
Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor…
terç
Història del dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
Podia ésser la tercera part del valor de l’immoble A vegades cobrava només mig terç , costum recollit pel dret gironí
capbrevació
Història del dret
Reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directe interessat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluïsme a costa seva i en escriptura pública.
Antigament, en la causa de capbrevació, el senyor directe, que la promovia per via d’acció confessòria, podia escollir jutge emfiteuticari
Brutòbriga
Ciutat
Ciutat esmentada per Esteve de Bizanci, el qual la situa a la Bètica.
Sembla que fou fundada ~ 138 aC per Dècim Juni Brut el Galaic Hom ha suposat que podia ésser el primitiu nom de València
boixet
Tecnologia
Tap de mides més petites que les que podia tenir i el carrac permetia, per manca d’habilitat de l’operari.
pacte comissori
Dret català
Dret romà
Conveni entre el creditor i el deutor que estipulava que, si el deute no era pagat en el termini acordat, el creditor feia seu el que havia rebut com a garantia, fos quin fos el seu valor.
Recollit en el dret romà des de Constantí I, fou, però, precisat que el creditor només es podia apropiar el que representés un valor just