Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Lluís Causarás i Andréu

Lluís Causarás i Andréu
© Família Causarás
Escultura
Mestre d’obres i inventor.
S’encarregà de la construcció de nombroses xemeneies industrials i d’edificis urbans i rurals També treballà en la restauració del Palau Ducal dels Borja de Gandia Safor, del palau reial del monestir d’El Escorial Madrid i de l’antic Ajuntament de València Finançà el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causarás, del seu fill Ricard Causarás i Casaña , i fou l’inventor i constructor d’una màquina d’extracció a grans profunditats de líquids de l’interior de la terra, amb motor i tubs metàllics concèntrics, anomenada sistema Causarás
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
torpede humà
Transports
Militar
Torpede, tripulat per un o dos homes proveïts de sengles vestits de bus individuals amb un aparell de respiració d’oxigen, destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.
Els torpedes humans, molt emprats en la Segona Guerra Mundial, tenen poca autonomia uns 50 km, la bateria d’alimentació del motor sol tenir una durada no superior a nou hores, i només excepcionalment han assolit profunditats de 15m Els torpedes humans són deixats prop del lloc d’operacions per submarins, vaixells mercants o llanxes ràpides La proximitat de bucs metàllics o de xarxes d’obstrucció fan que els aparells de bord no siguin fiables i, juntament amb la impossibilitat de prendre marcacions o de visualitzar punts de referència, obliga els tripulants a navegar pràcticament a cegues
El somni dels Piccard
Els Piccard quin parell No en tenien prou amb les muntanyes més altes d’Europa, van voler anar més amunt No es resignaren amb un país sense mar, van voler explorar els fons abissals Germans bessons, suïssos i enginyers, els Piccard —Auguste 1884-1962 i Jean Felix 1884-1963— han estat els humans que, abans de l’era espacial, més s’han acostat, pels dos extrems, als límits físics de la biosfera El que els entusiasmava, de ben joves, eren els aeròstats Auguste Piccard havia estat el primer a tastar el gust del vol lliure en globus aerostàtic, però Jean Felix el seguí aviat A partir del 1926, el…
ampolla
Geografia
Recipient utilitzat per a recollir mostres d’aigua de mar a profunditats determinades.
N'hi ha de diferents tipus ampolles de Nansen, d’Ekman, de Sigsbee, etc El dispositiu consta generalment d’un dipòsit cilíndric de metall, amb una vàlvula terminal a cada extrem Suspeses d’un cable, les ampolles baixen en posició verical amb les dues vàlvules terminals obertes, de manera que l’aigua circula lliurement per l’interior En arribar a la profunditat desitjada, les vàlvules dels extrems es tanquen per mitjà d’un ressort Un termòmetre especial registra la temperatura de l’aigua en el moment d’ésser presa la mostra
ampolla de Nansen
Geografia
Dispositiu oceanogràfic que permet la recollida de mostres d’aigua a diferents profunditats.
Consisteix en una ampolla normalment, d’uns 1,25 l de capacitat que, fixada a un cable que resta unit al vaixell, hom llença a l’aigua i permet que s’enfonsi fins assolir la profunditat desitjada Un cop assolida aquesta, hom fa relliscar pel cable el missatger , que és un pes que quan arriba a l’ampolla allibera la trava que la mantenia unida per la part superior al cable L’ampolla gira al voltant de la trava inferior que continua unint-la al cable, i en fer-ho les vàlvules de l’ampolla van tancant-se a fi d’atrapar l’aigua d’aquella profunditat Sovint, un segon mitssatger és alliberat…
illes Verges

Illes Verges nord-americanes (Saint John)
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Arxipèlag de les Petites Antilles, format per un centenar d’illes i illots, esteses en arc entre les Petites Antilles i les Grans Antilles, al llarg d’uns 100 km, entre l’E de Puerto Rico i l’estret d’Anegada, que connecta l’oceà Atlàntic i la mar de les Antilles.
D’origen volcànic i corallí, s’assenten damunt la plataforma submarina de Puerto Rico, separada de les Petites Antilles per profunditats superiors a 3000 m Políticament són dividides entre la Gran Bretanya Illes Verges Britàniques i els EUA Illes Verges Nord-americanes La població és majoritàriament negra La canya de sucre, el cotó, el tabac, la fruita tropical, la pesca i l’elaboració de rom són els recursos tradicionals, als quals cal afegir la creixent expansió del turisme Descobertes per CColom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren successivament a mans dels anglesos,…
Ivan Jakovlevič Franko
Literatura
Escriptor ucraïnès.
Activista polític de tendència marxista, la seva obra literària palesa les seves preocupacions socials Edità la revista Žite i slovo ‘Vida i paraula’, 1894-97 Escriví Balady i rasskazy ‘Balades i relats’, 1876, de caràcter romàntic, Veršiny i niziny ‘Altures i profunditats’, 1887, lírica política d’influències socialistes, Uvádšije list'ja ‘Fulles mortes’, 1896, etc La seva extensa obra poètica inclou temes lírics, polèmics, filosoficohistòrics, socials nacionalistes, etc En prosa escriví Boa constrictor 1877, sobre l’explotació capitalista, Rutency ‘Els rutens’, 1878, de…
Gea
Mitologia
Personificació de la Terra, concebuda com a element primordial del qual sorgiren les races divines.
Segons Hesíode, nasqué per ella mateixa, després del caos i en oposició a ell Sense intervenció masculina engendrà Urà el cel, les muntanyes i el Pont la mar S'uní a Urà i engendrà els titans, els gegants i els ciclops Urà odiava els seus fills i els condemnà a habitar a les profunditats de Gea, la qual, per tal de venjar-se, donà a Cronos una falç d’acer en arribar la nit, quan Urà cobrí Gea, Cronos el castrà, i la sang de la ferida fecundà de nou Gea, de la qual nasqueren les Erínies, els gegants i les nimfes Gea s’uní amb el Pont i engendrà cinc divinitats marines