Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
Irlanda 2010
Estat
La crisi va seguir castigant amb força les finances públiques irlandeses, que no havien guanyat res amb el rescat milionari del sistema bancari del 2009 a càrrec de fons públics Així, el tercer pressupost nacional en 15 mesos aprovat al final del 2009 retallava subvencions per assistència social i prestacions per fill a càrrec El Govern també va tenir temps per aprovar lleis tan singulars com la penalització de la blasfèmia, que quedava subjecta a sancions de fins a 25000 euros, a la vegada que va consentir que la majoria de les escoles, fins i tot de nova construcció,…
Papua Nova Guinea 2012
Estat
La política nacional va continuar convulsa arran de la destitució, el 2011, del primer ministre, Michael Somare, que va ser substituït per Peter O'Neill Al mes de gener, trenta soldats es van amotinar per demanar la restitució del primer ministre Somare, tot i que el cop va fracassar i els amotinats van ser jutjats i amnistiats Al març, el Parlament va aprovar una llei que trencava de facto la separació de poders, ja que li donava la potestat de destituir la judicatura en un context de disputes sobre la legitimitat del Govern En aquest context, al mes de maig, el Tribunal Suprem va declarar…
taifa d’Albarrasí
Història
Petit regne de taifa constituït al segle XI al voltant de la ciutat d’Albarrasí, al S de Terol, a l’W de Xèrica i de Sogorb i al N de la taifa d’Alpont; la capital quedava a l’extrem SW de la taifa.
Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn Mardaniš 1152…
agnició de bona fe
Història del dret
Antigament, en el dret català, manifestació del comprador d’una finca d’haver-la comprada per a un altre, feta dintre l’any posterior a l’adquisició, amb la qual cosa, en traspassar la finca al comprador definitiu, hom quedava exempt del pagament del lluïsme.
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’…
assiriologia
Història
Ciència que estudia el món semític de l’antiga Mesopotàmia.
No investiga, doncs, Sumer, tractat per la sumerologia El terme és, però, erroni, car equival a prendre la part Assíria pel tot Assíria, Accad i Babilònia Assiris i babilonis eren hereus directes del regne d’Accad, amb una mateixa llengua, l'accadi L’assiriologia nasqué, pràcticament, el 1802, quan l’alemany Grotefend desxifrà parcialment l’escritura cuneïforme aquemènida o persa Fou seguit en camp de l’escriptura cuneïforme no solament l’aquemènida, sinò també l’accàdia, per diversos estudiosos els francesos Burnouf i Oppert, el norueg Lassen, l’irlandès Pincks i els britànics Talbot i,…
Era Mare de Diu deth Peiron (Salardú)
Art romànic
Situació Foto de l’estiu de l’any 1985, amb les ruïnes de l’església, amb un pany de mur, el qual deixa veure encara un aparell amb carreus de mides diferents, ben disposat en filades uniformes F Junyent-A Mazcuñan Fins a l’any 1986 les ruïnes de l’església eren situades vora l’edifici del temple de Sant Joan d’Arties, just a l’indret on hi ha la darrera casa, vers ponent, del reduït barri que hi ha estès a mà dreta de la Garona, damunt mateix de la carretera que duu al port de la Bonaigua, enfront del parador nacional d’Arties Mapa 149M781 Situació 31TCH258301 Església Feia temps que hom…
Josep Calassanç Ferrer i Boldú
Cristianisme
Religiós escolapi, il·lustrat.
Biografia Era nebot de l’escolapi Ildefons Ferrer, provincial des del 1775 Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, el 1791 escriví un discurs per als exàmens públics amb el títol De Latinarum ac humaniorum litterarum i el 1793 dedicà al seu oncle el treball literari Cohortatio allegorica tots dos escrits s’imprimiren Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1795 i hi professà l’any següent Començà els estudis de filosofia a Moià i el 1797 anà a Mataró per rebre el mestratge del pare Lluís Barberí, i el 1800 defensà unes tesis de teologia Tot seguit, a Mataró mateix, ensenyà llatí i humanitats Fou destinat…
Damas Calvet i de Budallès
Damas Calvet i de Budallès
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Feu la carrera d’enginyer i fou dibuixant a L’Espanya Industrial i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà els primers poemes catalans entre els quals cal esmentar Al geni català i A l’Empordà a La Corona de Aragón i a El Conceller , de Víctor Balaguer, i li’n foren inclosos quatre a Los trobadors nous Guanyà l’englantina dels primers Jocs Florals de Barcelona 1859 pel poema Són ells Desembarc dels almogàvers en Orient que fou traduït de seguida al castellà per Florenci Janer, i s’hi destacà fins el 1878, any en què fou proclamat mestre en gai saber,…
,
Castell de la Riba
Art romànic
La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Pocululla i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs En el testament del citat Guillem del…