Resultats de la cerca

Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els barrets…

Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…

Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…

Situació El poble d’Estoer és a la riba esquerra del riu Lentillà, en els darrers contraforts nord-orientals del massís del Canigó, on l’alta vall del riu esmentat comença a eixamplar-se Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 12” E Per a arribar-hi, cal seguir la carretera D-25, que s’agafa entre Marquixanes i Vinçà, a la carretera N-116 Al cap de 2,5 km, es troba, a la dreta, la D-55, que fineix el seu recorregut de 3 km al poble d’Estoer JBH Història Plànol de l’antiga cellera, segons el cadastre del 1811 A Catafau El lloc d’Estoer, conjuntament amb la seva església, és…

Situació Restes de la torre i basament de murs que encerclaven l’antiga cellera de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les restes de l’antiga cellera de Vila-roja són al costat de l’església de Sant Miquel Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 21′ 35″ N - Long 2° 36′ 49″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Nucli urbà Algunes restes d’un recinte emmurallat que encerclava la cellera es troben vers el sud i sud-est de l’església de Sant Miquel de Vila-roja A uns 30 m al sud-est de l’absis d’aquest temple resta la base d’una torre de planta…

Situació El Clot de Cal Riquer es localitza a uns cent metres al migdia d’Albarells, veïnat situat al sector N del terme, al qual s’arriba per una carretera que arrenca de la N-II de Barcelona a Lleida, situat en un tossal a mà dreta de la riera del Molí o de Santa Maria del Camí, trencall que s’agafa prop d’aquest darrer poble El conjunt integrat per una fornícula, tres tombes i rastres d’habitacle es pot contemplar a peu mateix d’un camí de carro que baixa d’Albarells, i que es troba a 580 m d’altitud, en un erm envoltat de camps de conreu i bancals o marges de pedra Mapa 34-…

Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà, Pere Serra,…

La seva catalanitat es dedueix del seu cognom i dels pocs rastres que el català literari del seu temps ha deixat en la seva única obra coneguda Fou mestre en arts, en medicina i en teologia, i llicenciat en dret canònic, encara que no consta on estudià Professà les arts i la teologia a l’estudi general de Tolosa Llenguadoc És autor de Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , extractada pel cartoixà való Pierre Dorlant sota el títol Viola Animae 1499 i refosa per Joan Amós Commeni amb el títol d' Oculus fidei 1661 Cal cercar l’origen de la seva filosofia, més…

Per a molts ecologistes actuals, la tranquilla vida del rector de Selborne, coetani de la Revolució Francesa, representa el somni nostàlgic d’una harmonia perduda amb el medi La preservació del marc tradicional de la parròquia de Selborne i l’amor del seu pastor pels estudis naturalístics representen models encara ben fascinants Al marge de les tranquilles consideracions bucòliques que farceixen el cos de l’obra, resulta remarcable la severitat amb què jutja les pràctiques tradicionals de fer passar focs per les landes i bosquines per aprofitar els rebrots tendres Es veu que tant els…

Situació Un dels fragments més característics d’aquesta antiga fortalesa ECSA – A Villaró Aquesta torre es troba damunt la carena que separa la vall de Castellbò de la d’Aravell, en un dels escassos indrets des d’on es divisa alhora el poble de Castellbò i la Seu d’Urgell Mapa 34–10215 Situació 31TCG664926 Per anar-hi cal agafar, des d’Aravell, la pista forestal que mena a Sendes i Sallent Des d’aquesta pista se’n pren una altra, només apta per a vehicles tot terreny, que s’agafa a uns 2 km d’Aravell i arriba fins a una mica abans de la cruïlla entre els brancals de Sendes i Sallent La mota…