Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
pelosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 80 cm d’alçària, de fulles allargades i planes, d’inflorescència espiciforme, més o menys lobulada, pilosa, sedosa i blanquinosa.
Es fa en herbassars de la regió mediterrània
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
clavariàcies
Peu de rata
© Xevi Varela
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni, que és llis.
Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de…
rosegadors
Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
micròtids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors caracteritzats per una forta arcada zigomàtica, les molars formades per dues sèries alternes de prismes triangulars de creixement continuat i les incisives inferiors allotjades en uns alvèols molt profunds.
El canal infraorbitari és estret, i la cua és més curta que el cos Comprèn una vintena de gèneres i més de 100 espècies lemming , rata d’aigua, rata mesquera americana, etc
Les clavulinàcies
El peu de rata gris Clavulina cinerea té un aspecte semblant als peus de rata vers ramariàcies, però se’n diferencia pel fet que és més petit i menys carnós, i sobretot pels seus basidis bispòrics, amb dos esterigmes molt corbats És un comestible poc apreciat Manuel Tabarés / SCM Comprenen un sol gènere, Clavulina, de cos fructífer simple o ramificat, amb rames aplanades o crestades amb prominències agudes i nombroses, ben caracteritzat pels basidis, subcilíndrics i només amb dos esterigmes, forts i corbats Comprèn espècies terrícoles, no comestibles El peu de…
Els hàbitats i la distribució dels mamífers al territori insular
Patrons d’extinció de megafauna als continents i a les illes que permeten veure com ha estat variable la intensitat de les pèrdues Destaquen especialment els fets que l’extinció ha estat menys forta a l’Àfrica i que les illes han sofert pèrdues importants L’escala de temps és en logaritmes decimals Josep Manuel Melo, original de l’autor La fauna de mamífers de les Balears és relativament pobra Actualment inclou catorze espècies de mamífers terrestres silvestres no voladors més dues espècies assilvestrades de mamífers domèstics i tretze espècies de rates-pinyades D’ençà de l’arribada de l’home…
crit
Veu pròpia de cada animal.
Els noms de les veus, els crits i els sons dels animals, a diferència de les onomatopeies, no en pretenen imitar el so, només el designa, l’anomena i l’especifica És per això que no cal que tinguin cap relació amb el so real que fan els animals Crits i sons d’alguns animals Crit / So Verb Onomatopeia 1 Animals aïnada aïnar hii / iii cavall aliret pollí amanyac colom, tórtora arniet arniar hii / iii cavall assaïnet o assaïnament assaïnar hii / iii cavall bel belar be / bee / mè cabra, ovella bonior bonir zum-zum / zzz eixam d’abelles bordada bordar bub-bub gos bram bramar haic / ihà ase, brah…
Les esparassidàcies
Un exemplar mitjà de manetes arrissades Sparassis crispa , una espècie comestible que creix sobretot a la base dels pins, les arrels dels quals ataca l’himeni es troba a la superfície que mira a terra Josep Ribot Són fongs semblants als peus de rata, però sempre lignícoles i amb les ramificacions denses i aplanades, en forma de ventall més o menys ondulat, que només porten himeni a la cara externa El peu de rata reina o manetes arrissades Sparassis crispa forma fructificacions 10-25 × 35 cm molt denses, que fan ramificacions aplanades, arrissades i…
uranoscòpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes de dimensions mitjanes, amb el cap gros i cúbic, la boca tallada obliquament i oberta, per tant, cap amunt, els ulls totalment dorsals, amb dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular i la caudal no escotada, l’opercle proveït de fortes i agudes espines, que comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides —àdhuc la mort a l’home—, i òrgans elèctrics darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts.
Inclou pocs gèneres, amb 25 espècies, entre les quals destaquen Astrocopus i Uranoscopus , de les mars tropicals o temperades i de vida bentònica L’espècie Uscaber , la rata, és comuna a aigües marines dels Països Catalans