Resultats de la cerca
Es mostren 427 resultats
Jaume Domenech
Literatura catalana
Historiador i mestre en teologia.
Vida i obra Mestre de l’orde dels dominicans a la província de Provença 1357, fou preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del Regne de Mallorca 1357i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment sobre la base de l’ Speculum historiale de Vincentde Beauvais, que fou continuada després de la se-va mort per Antoni ↑ Ginebreda , escrita en un català molt llatinitzat Documentació del 1369 el relaciona amb la traducció al català de les Stratagemata de…
Es posa en marxa el Consell per la República
Amb un acte institucional al Saló de Cent del Palau de la Generalitat de Catalunya s’inaugura el Consell per la República, l’organisme de caràcter privat, amb seu a Waterloo Bèlgica, encapçalat pel president a l’exili Carles Puigdemont i el conseller a l’exili Antoni Comín, que té per missió internacionalitzar la causa de l’autodeterminació i la independència de Catalunya sense estar sotmès al control del govern espanyol El Consell per la República treballarà coordinadament amb el govern de la Generalitat presidit per Quim Torra, que el dia 23 d’octubre encapçala la creació del Consell del…
Accademia della Crusca
Institució fundada a Florència el 1582 amb la finalitat de purificar la llengua italiana.
Adoptà com a emblema un sedàs amb la llegenda Il più bel fior ne coglie ‘N'agafa la flor més bella’ El 1591 començà a redactar un Vocabolario que, publicat el 1612, obtingué diverses reedicions i ampliacions 1623, 1691, 1729-38, 1842 i un gran ressò nacional i internacional fou pres com a model pel filòleg anglès Samuel Johnson i per les acadèmies francesa, espanyola, etc El 1783 fou fusionada, pel gran duc Pietro Leopoldo, amb l’Accademia Fiorentina i amb l’Accademia degli Apatisti, però s’emancipà el 1811, i l’any següent li foren reconeguts uns estatuts propis Perdurà, bé que…
Francesc Xavier Parcerisa i Boada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, litògraf i pintor.
Deixeble a les classes de la Junta de Comerç de Barcelona, passà a la formació autodidàctica Assajà la litografia, art en el qual havia d’excellir Dibuixà i litografià els principals monuments de Barcelona i del Principat Projectà reunir en una obra el testimoni gràfic dels millors monuments artístics espanyols, acompanyats d’una descripció literària Pau Piferrer acceptà redactar el text i el 1839 començà a editar-se Recuerdos y bellezas de España Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep MQuadrado es repartiren els temes per regions a la mort de Piferrer 1848 Parcerisa…
Castell de Queralt (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell de Queralt es trobava situat sobre el barranc de Sant Pere Les primeres referències d’aquest castell corresponen a l’any 1072, quan Arnau Mir de Tost manà redactar el seu testament i entre les seves disposicions donà a la seva filla Letgarda i al seu marit Guerau Ponç II de Cabrera el castell de Queralt Es desconeix com aquest castell passà a la família Meià, ja que l’any 1115 Guillem Guitard de Meià manà redactar el seu testament, en el qual deixava el castell de Queralt al seu fill Arnau Guillem i disposava que, després de la mort d’aquest, havia de…
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou encarregat de …
formulari
Diplomàtica i altres branques
Història del dret
Recull de fórmules o models per a redactar escrits, instàncies, resolucions, etc, judicials o administratius, distribuïts generalment per matèries.
Alguns formularis de notaries i cúries catalanes conservats dels s XIII-XVIII són generalment transcripcions de documents, presos de texts notarials i judicials, que hom considerava com a modèlics i ordenats normalment per l’ordre alfabètic de cada institució jurídica a la qual feien referència, sota el títol corresponent a cadascuna d’elles
Veneçuela inaugura l’Assemblea Constituent enmig de la controvèrsia
S’inaugura l’Assemblea Constituent de Veneçuela, que ha de redactar una nova constitució per al país L’Assemblea va sorgir de les eleccions celebrades el 31 de juliol, enmig del boicot de l’oposició, grans desordres i molta confusió, i una participació del 41%, segons les autoritats Tanmateix, els observadors internacionals no van validar les eleccions Parallelament, l’oposició va celebrar un referèndum pel qual afirma que la majoria va votar en contra de l’Assemblea Constituent El nou òrgan de 544 membres, que no reconeixen ni la Unió Europea ni els Estats Units, és ocupat…
Biblioteca Capitular Colombina
Biblioteca pública amb seu a Sevilla. Fundada per Ferran Colom (mort el 1539), fill de Cristòfor Colom i canonge de Sevilla.
Aquest féu redactar diversos catàlegs, que han arribat incomplets Es conserven dos registres, un dels quals, autògraf, conté 4 239 peces i anota el lloc, la data i el preu d’adquisició dels llibres Hom suposa que la biblioteca sobrepassà els 15 549 volums A la mort del fundador, la biblioteca passà al capítol de Sevilla S'han perdut i dispersat molts llibres L’any 2000 el fons era constituït per uns 60 000 volums llibres, manuscrits, mapes, partitures, gravats, etc, amb una clara especialització en la història del nou món Dels prop de 3 200 volums antics, cal destacar-ne 1 250…
dret germànic
Història del dret
Dret dels pobles germànics.
Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra entre ells La…