Resultats de la cerca

El Reial Institut d’Arquitectes Britànics RIBA, una de les organitzacions més prestigioses del món en el camp de l’arquitectura, concedeix la seva Medalla d’Or a la ciutat de Barcelona en reconeixement dels projectes de regeneració de la ciutat executats els darrers anys L’acta del premi esmenta la responsabilitat dels alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos, del coordinador d’urbanisme, Oriol Bohigas, i del director de projectes urbans de l’Ajuntament, Josep Anton Acebillo És la primera vegada que aquesta medalla, fins ara lliurada a arquitectes, es concedeix de…

Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret

Això permet la realització de reaccions altrament impossibles i, finalment, la regeneració del grup funcional de partida Aquesta tècnica fou introduïda de forma sistemàtica per DSeebach l’any 1969 i gaudeix de gran aplicació en el camp de la síntesi orgànica Una de les seves aplicacions més clàssiques és la generació d' anions acil , en contra de la reactivitat natural dels grups carbonil, que hom pot aconseguir, entre d’altres mètodes mitjançant l’ús de 1,3-ditians Els processos d’inversió de reactivitat del grup carbonil són comuns en bioquímica, essent realitzats pel coenzim…

Treballà amb Campomanes a Madrid després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta collaboració amb el seu condeixeble Jovellanos Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs La física del clero, El padre de su pueblo testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina illustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències 1788, i en el govern de la diòcesi, on…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de València 1985, i el 1987 es doctorà per aquesta universitat i per la de Bolonya Féu estudis postdoctorals al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg i a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1993 s’incorporà al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, on lidera el seu propi equip de recerca en regeneració i diferenciació cellular Del 2006 al gener del 2014 dirigí el  Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Entre altres distincions, ha rebut el President William Clinton Career Award al millor científic 1997,…

Estudià odontologia a la seva ciutat natal i a la Universitat d’Illinois, carrera que exerceix professionalment Ha publicat diversos reculls de narracions, entre els quals destaquen Nīrān sadīqa ‘Foc amic’, 2004 i les novelles Imarat Ya'quobian ‘L’edifici Iaqubian’, 2002 i Šîkâgû ‘Chicago’, 2006, amb les quals ha esdevingut un dels autors del món àrab més difosos i també polèmics per la descripció que fa dels conflictes entre els valors i tradicions de la societat musulmana i la modernitat Columnista polític de diversos mitjans de comunicació, és cofundador i collaborador actiu del moviment…

Darrerament, als criteris tradicionals d’explotació dels boscs per exemple, l’obtenció de fusta hom n'hi ha afegit de nous, com l’ús recreatiu caça, pesca, turisme, recollecció de bolets i social manteniment de la diversitat biològica, els sòls i els recursos hídrics El procés de Hèlsinki, iniciat el 1990, defensa la importància d’un desenvolupament forestal de tipus sostenible a tot Europa, capaç de garantir el manteniment de la diversitat, la productivitat i la capacitat de regeneració dels boscs del continent Les resolucions d’aquest procés, signades per 31 països, són…

Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…

Ingressà al monestir de San Martín, de Santiago de Compostella, on s’ordenà el 1834, poc abans de l’exclaustració Després d’aquesta, se n'anà a l’abadia d’Itala Cava, a Salern Itàlia, i d’allà a les Missions d’Austràlia Occidental Fundà un monestirmissió al nord de Perth i el 1847 fou nomenat primer bisbe de Port Victòria 1849 Cansat de treball i lluites, el 1859 renuncià el càrrec retornà el 1861 i s’installà a Madrid, amb el títol de bisbe titular de Daulia El 1863 fundà, amb Antonia de Oviedo, la Congregación de Oblatas del Santíssimo Redentor, per a la regeneració de les…