Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
Beneficis psicològics de l’exercici físic
Des d’un punt de vista psicològic, la pràctica regular d’exercici físic produeix nombrosos beneficis Probablement, un dels avantatges més importants rau en el fet que l’exercici físic, en condicionar la descàrrega de diverses hormones i neurotransmissors que intervenen en els impulsos d’agressivitat i de fugida, com la ja esmentada adrenalina, disminueix l’estrès i facilita la relaxació Precisament aquesta és la raó per la qual, després de la realització d’un exercici físic moderadament intens, o prolongat, com és ara un passeig durant un parell d’hores o nedar durant uns 30…
neuromiotonia
Medicina
Síndrome neurològica paraneoplàstica definida com l’associació d’alteracions musculars, rampes, defectes de la relaxació muscular i hiperhidrosi.
A l’electromiograma apareixen salves perllongades de potencials d’unitats motores descarregant a una freqüència alterada La patogènia és autoimmune per producció d’anticossos patològics i els tumors que poden provocar amb més freqüència són el timoma i el càncer pulmonar de cèllula petita
cordes vocals

Cordes vocals
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Plecs o llavis simètrics, a dreta i esquerra del tub respiratori, en direcció anteroposterior, que poden vibrar quan s’afronten a la línia mitjana.
Són situades dins la laringe Aquesta té una estructura cartilaginosa i lligamentosa Cada corda vocal està formada per un lligament, un múscul i una mucosa que la recobreix Els lligaments vocals s’insereixen per davant al cartílag tiroide, fins als cartílegs aritenoides per darrere, amb la qual cosa es crea un angle agut entre ambdues cordes Les cordes s’obren en inspirar i es tanquen en la fonació L’espai triangular que existeix entre elles s’anomena glotis En illuminar-les amb una llum freda, destaquen pel seu color blanc nacrat causat per llur pobra irrigació sanguínia, que contrasta amb el…
Preparació per al part
La preparació per al part o preparació prenatal comprèn l’aplicació d’una sèrie d’actuacions teòriques i pràctiques adreçades a millorar el control de la dona sobre els diversos factors psicològics i físics que intervenen en el part, fonamentalment destinats a reduir l’ansietat que aquest esdeveniment li pot causar i a preparar de la manera més idònia el seu organisme per a quan arribi el moment oportú El seu objectiu, en darrer terme, és aconseguir que la dona pugui collaborar activament en el procés del part, de manera que se’n faciliti el desenvolupament i es produeixi amb les mínimes…
Alleujament del dolor durant el part. L’anestèsia
Atenuar el dolor és un dels objectius fonamentals del control mèdic del part El dolor és una sensació molesta i desagradable que en un grau més o menys elevat experimenten totes les dones en algun moment del part En aquest cas, el dolor és degut, bàsicament, a l’estirament que experimenten les fibres musculars de la paret uterina durant les contraccions A més, com s’explica en l’article que tracta de la preparació al part, en la intensitat del dolor, i sobretot en la capacitat per a suportar-lo, influeixen factors psicològics com ara la por del part i l’ansietat Per aquesta raó, el dolor es…
Funció i activitat de l’intestí gros
Fisiologia humana
A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…
abdomen
Zones de l’abdomen
© fototeca.cat
Anatomia
Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona.
La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen és tou Segons la tensió o la …
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’…
El que cal saber de la migranya i altres cefalees
Patologia humana
La cefalea és una sensació de dolor localitzat al cap que es pot presentar com a símptoma en una gran diversitat de malalties del sistema nerviós i trastorns generals Però, sovint, la cefalea no és deguda a cap malaltia, sinó que constitueix un trastorn en si mateixa, amb un tractament específic Gairebé tothom pateix ocasionalment d’algun episodi esporàdic de cefalea que es pot resoldre amb un analgèsic comú i no requereix assistència mèdica Ara bé, quan la cefalea esdevé continuada o es repeteix molt sovint, convé de consultar-ho al metge per tal que en diagnostiqui la causa o indiqui un…
tranquil·litzant
Farmàcia
Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosis ni sedació important.
Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols