Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
castell termenat
Història
Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció; als Països Catalans equivalia a baronia.
Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El senyor o castlà tenia jurisdicció,…
Castell de Canalda (Odèn)
Art romànic
No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les cartes…
baronia d’Anglesola
Geografia històrica
Feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1056, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida.
Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes…
Aielo de Malferit
Aielo de Malferit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida situat al vessant meridional de la serra Grossa, des de la Serratella fins a prop del port de l’Olleria.
La carretera de Xàtiva a Ontinyent i el riu Clariano són el límit amb els municipis de l’Olleria i d’Albaida L’horta és regada amb l’aigua d’aquest riu, canalitzada mitjançant una séquia general i diverses derivacions el 1806, per tal de poder regar més terres, fou construït sobre el riu Clariano un gran aqüeducte d’un sol arc, anomenat l’Arcada Al secà es conreen oliveres, garrofers, ametllers, presseguers, albercoquers, magraners, figueres, pomeres, pereres, etc, a més de vinya, dedicada especialment al raïm de taula Hi ha, a més, diverses empreses dedicades a la producció de planter de…
aprisió
Història del dret
Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.
L’aprisió fou un dels mitjans emprats pel poder públic per a dur a terme la tasca de repoblament de les contrades septentrionals de la península Ibèrica, especialment a Catalunya i a la zona castellanolleonesa, els primers segles de la Reconquesta, devastades a conseqüència de les escomeses dels sarraïns i de les reaccions cristianes Les modalitats de l’aprisió, requisits per a efectuar-la, títol que adjudicava, etc, no eren uniformes en les diverses regions alludides Bé que el principi d’on arrencaven d’origen romà era d’un domini eminent dels predis erms i sense amo, per part…
Habitatge eremític de Cal Ferrers (Rubió)
Art romànic
Situació Detall del conjunt eremític amb uns forats excavats a la roca, destinats a fixar-hi les bigues de suport de la coberta, i una creu incisa a la pedra Jordi Enrich Per visitar aquest conjunt cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei anomenada de les Malloles, aturar-se al pla de Pedrafita i seguir a mà esquerra un camí carreter que mena a Cal Gabarró Vell A prop hi ha un mas abandonat i en runes que encara conserva en la dovella central de la porta d’entrada la inscripció de “Cal Farré” A uns 200 m a l’W, en un aflorament rocós i a una alçada de 700 m podem contemplar aquest…
Ermitatge proper als Prats de Rei
Art romànic
Situació Vista de la fornícula tallada a la roca que forma part d’aquest antic hàbitat alt-medieval M Solà A 1 km al NO de la vila dels Prats de Rei i a un centenar de metres a mà dreta de la carretera dels Prats de Rei a Calaf podem apreciar un possible eremitori visible fàcilment des de l’esmentada carretera, localitzat a una altitud de 622 m a l’extrem d’uns camps de conreu de cereals Mapa 35-14362 Situació 31TCG780186 Ermitatge o balma En un aflorament rocós, on hi ha una roca esqueixada i separada del cingle que crea un petit espai interior limitat per les dues roques, podem observar l’…
Memòria de Domènec d’Alaó
Historiografia catalana
L’anomenada Memòria ribagorçana o Cronicó de Domènec és una obra escrita per un monjo del monestir d’Alaó, a la darreria del s. XI, amb la intenció de fixar la memòria dels inicis dels comtats de Pallars i Ribagorça.
Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la custòdia i la revisió de l’arxiu…
El Pla de les Sitges del Camaró (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Situació Aquest conjunt es pot localitzar prop de la carretera comarcal d’Igualada a Vilafranca del Penedès, a una alçada de 340 m, en el Pla de la Torre i a la partida denominada del Camaró, concretament al Pla de les Sitges L’indret és situat prop d’una font, en un bosc de pins, i envoltat de camps de conreu de cereals Mapa 35-15391 Situació 31TCF895996 Excavacions arqueològiques El lloc era conegut per Amador Romaní, ja que en el seu Aties , inèdit, conservat al Museu-Molí Paperer de Capellades, hi figuren unes anotacions pertanyents a l’any 1906, en què recull un total de quinze sitges…
Torre de Contrast (Argençola)
Art romànic
Situació La torre i la capella del costat recorden un dels primitius centres de repoblament del sector ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta torre s’aixeca al lloc de Contrast, prop de l’església de Sant Maur Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que es descriuen en l’apartat que fa referència a l’església de Sant Maur de Contrast FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Història La torre, adossada al mas Cortès, presideix el petit nucli de Contrast, format per tres cases i la capella de Sant Maur Presidia una quadra civil, documentada des del 1241, bé que d’origen més remot com…