Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Pere Pi i Sunyer
Història
Política
Polític.
Germà gran de Jaume i de Francesc Pi i Sunyer, i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona 1861-64 Després de la revolució del 1868 actuà intensament com a propagandista republicà a l’Empordà El 1885 fixà la seva residència a Seta, on creà una casa comercial de vins i després una companyia naviliera, i on fou un dels fundadors de la Cambra de Comerç Com a president del Comitè Republicà Espanyol de Seta participà en la preparació de conspiracions revolucionàries impulsades per Ruiz Zorrilla A partir del 1895 collaborà regularment a La Publicidad i El…
Robert Southey
Literatura anglesa
Historiografia
Poeta i historiador anglès.
Abandonà els estudis a Oxford i amb Coleridge formà part dels pantisòcrates Residí dos anys a la península Ibèrica foren fruit d’aquesta estada les Letters Written in Spain and Portugal 1797 Defensor de les idees revolucionàries, desillusionat pel seu procés, esdevingué extremament conservador i collaborà a Quarterly Review La seva obra poètica és molt extensa, des de Poems 1794 fins a A Vision of Judgement 1831 Els quatre poemes èpics Thabala, the Distroyer 1810, Madoc 1805, The Curse of Kehama 1810 i Roderick, the Last of the Goths 1814, reflecteixen el seu interès històric i antropològic…
Lázaro Cárdenas
Història
Política
Polític mexicà.
El 1913 s’uní a les forces revolucionàries participà en diverses campanyes de guerra i esdevingué general Des del 1920 fou governador de l’estat de Michoacán El 1929 fou elegit president del Partido Revolucionario Nacional Ocupà diversos ministeris 1931-33, i fou elegit president de la república per al període 1934-40 Impulsà la reforma agrària, iniciada molt tímidament el 1917, repartint més de 40 milions d’acres de terra enfortí les organitzacions sindicals i fomentà la industrialització del país el 1938 nacionalitzà els monopolis petroliers Combaté l’analfabetisme A la Societat de Nacions…
Paul de Barras

Paul de Barras
© Fototeca.cat
Història
Polític francès, vescomte de Barras.
Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra…
Albert Lortzing
Música
Compositor alemany.
Inicialment actor i cantant 1833-44, fou posteriorment director d’orquestra del Theater an der Wien, de Viena 1846-48 i del Friedrich-Wilhelmstadtleches Theater de Berlín 1849-51 Influït per CMvon Weber i l’òpera francesa, compongué òperes còmiques que obtingueren força èxit Zar und Zimmermann ‘Tsar i fuster’, 1837 estrenada a Barcelona el 1966, Der Wildschütz ‘El caçador furtiu’, 1842, Undiner 1845, Der Waffenschmied ‘L’armer’, 1846, Regina 1848, que per les referències revolucionàries no s’estrenà fins el 1899 Tot i el to sovint lleuger i popular, la seva obra s’inscriu en la tradició de l’…
Emmanuel Joseph Sieyès

Emmanuel Joseph Sieyés
© Fototeca.cat
Història
Polític francès.
Influí en els inicis de la Revolució Francesa amb les seves obres Essai sur les privilèges 1788 i, sobretot, Qu'est-ce que le Tiers État 1789 Diputat i un dels impulsors del jurament del Jeu de Paume, inicialment fou membre del Club dels Jacobins, però el 1791 evolucionà cap a posicions més moderades i formà part del Club des Feuillants El 1799 formà part del consell executiu del Directori, i, per tal de consolidar les conquestes revolucionàries burgeses en un govern fort enfront de la pressió dels jacobins i dels monàrquics, instigà el cop d’estat del 18 de brumari Fou un dels tres cònsols…
Claude-Joseph Rouget de l’Isle
Música
Compositor i poeta francès.
Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne nacional de…
Hermeline Malherbe
Política
Política francesa.
Obtingué el Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en enginyeria de formació per la Universitat de Rennes De jove ingressà a les joventuts comunistes revolucionàries i estigué vinculada a la Lliga Comunista Revolucionària francesa i posteriorment al sindicat d’estudiants UNEF-ID També milità en l’ecologisme i l’any 2001 fou regidora a l’oposició a Meaux L’any 2005 es traslladà a la Catalunya del Nord i s’afilià a la secció regional del Partit Socialista , i l’any 2008 fou elegida com a consellera general dels barris de l’Estació i Sant Iscle de Perpinyà Seguidora de Georges Frêche quan…
Ulaanbaatar
Ciutat
Capital de Mongòlia i alhora ajmag independent.
Situada al N del país, vora el riu Tuul, a una altitud de 1350 m, prop d’un important jaciment de lignit Nalajch, ha crescut ràpidament gràcies a la modernització i la industrialització És l’únic centre industrial del país organitzat segons el sistema soviètic de combinats industrials Té indústria siderúrgica i tèxtil És unida per ferrocarril transsiberià amb Pequín Xina i Ulan-Ude Rússia Té aeroport internacional Universitat fundada el 1942 Primitiu centre de migració estacional, l’any 1639 esdevingué capital religiosa gràcies a la construcció del monestir Da Khure, residència del bodgo-…
Front Nacional Català Proletari
Partit polític
Formació sorgida al desembre de 1935 i constituïda formalment al març de 1936 per nuclis del Partit Català Proletari [PCP] que intentaren aprofitar el buit creat en l’àmbit nacionalista radical per l’evolució obertament marxista d’aquest i per la desaparició del Bloc Obrer i Camperol en el nou Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Configurà un succedani polític del PCP d’escassa importància, però un xic més rellevant que el Bloc Català Treballista Amb seu a Barcelona, tingué, almenys, alguns militants al Tarragonès Es confegí amb quadres procedents de les successives plasmacions polítiques d’ Estat Català EC apartats pel camí, com ara Rafael Duran Albesa antic secretari de Macià a l’exili de Perpinyà, Francesc Pina de la Secció Ferroviària d’EC el 1931, Francesc Montanyà exmilitant doble, de la Unió Socialista de Catalunya i d’ Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra , que pactaren amb vells protocomunistes…