Resultats de la cerca
Es mostren 532 resultats
HBO
Canal de televisió per cable i satèl·lit dels Estats Units, propietat del grup Time Warner.
Fundat el 1965, començà a emetre gràcies a una concessió de televisió per la zona de Manhattan, a Nova York Amb presència a més de 150 països arreu del món, ha assolit un gran èxit internacional gràcies a les sèries de producció pròpia Entre aquests destaquen Sex and the City 1998-2004, The Sopranos 1999-2007, The Wire 2002-08, Deadwood 2004-06 i Game of Thrones 2011-12 HBO fou la primera emissora que emeté via satèllit 1975 i pionera en la codificació d’emissions que féu possible pagar per veure 1986 És l’emissora de televisió per cable i satèllit dels EUA que té més abonats més de 28…
Galileo In-Orbit Validation Element

GIOVE-B
© ESA / S.Corvaja
Satèl·lit de l’Agència Espacial Europea (ESA) que forma part del sistema Europeu de posicionament GalileoGalileo.
El primer satèllit, el GIOVE-A, llançat al desembre del 2005, és un cub de 1,3 x 1,8 x 1,65 m, amb una massa de 600 kg i una potència de 700 W subministrats per dos panells solars de 4,54 m El segon satèllit GIOVE-B, llançat a l’abril del 2008, té unes dimensions de 0,95 x 0,95 x 2,4 m, una massa de 530 kg, i disposa de fins a 1 100 W Tots dos satèllits es llançaren des del Kazakhstan
Deimos
Astronomia
Satèl·lit de Mart descobert el 17 d’agost de 1877 per Asaph Hall des de Washington.
El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules aixecades de la…
plataforma digital
Nom periodístic amb què és coneguda l’associació de diversos operadors espanyols de televisió digital per satèl·lit (DVB).
Comprèn quatre menes d’empreses el proveïdor de continguts, l’operador o difusor de serveis de televisió operador de satèllit i l’operador de serveis d’accés condicional El primer és qui elabora la programació audiovisual, el segon és qui transporta el senyal digital i el difon des del satèllit cap als receptors, i el tercer és qui s’encarrega de gestionar els sistemes de codificació/descodificació, el control d’accés i les tarifes de l’usuari final
Vanguard
Astronàutica
Projecte dels EUA fet públic el 1955 destinat a col·locar en òrbita el primer satèl·lit artificial.
Dins el marc d’aquest projecte, hom decidí de desenvolupar un coet de tres trams, els dos primers de propergol líquid i el tercer de sòlid Parallelament fou construïda una sèrie dels satèllits de recerca geofísica Vanguard , però que no havien d’ésser llançats fins que el coet fos fiable El primer coet Vanguard d’assaig explotà a terra al desembre del 1957, i fins al tercer hom no aconseguí el primer funcionament satisfactori Hom aprofità aquests assaigs per a dotar el coet d’un simple satèllit mínim, i així, al març del 1958, fou situat en òrbita el Vanguard 1 Després de nombrosos fracassos…
Convection, Rotation et Transits Planétaries

Recreació artística del satèl·lit COROT
© CNES
Astronomia
Missió del Centre National d’Études Spatiales (CNES) francès que té com a objectius la cerca de planetes extrasolars i l’estudi de la sismologia estel·lar.
Els quatre primers anys d’observació COROT ha descobert prop de 25 nous planetes extrasolars i la llista de planetes candidats encara per confirmar ascendeix a més de 400 En el camp de l’astrosismologia, COROT ha mesurat oscillacions i granulació similars a les que es donen al Sol en estrelles més calentes
ENVISAT
Astronàutica
Satèl·lit d’observació de la Terra construït per l’Agència Espacial Europea.
Té com un dels seus principals objectius continuar i ampliar les mesures fetes pels ERS-1 i ERS-2 Fou llançat des del cosmòdrom de Kourou al març del 2002 i collocat en òrbita polar sincrònica amb el Sol Amb 8 500 quilograms de pes és el satèllit més pesant llançat mai per l’ESA Porta deu instruments científics entre els quals destaquen un radar d’obertura i un espectròmetre d’imatges L’objectiu de l’ENVISAT és el monitoratge permanent de la superfície terrestre, com també de l’atmosfera i del gruix de la capa de gel polar Aquestes dades permeten fer estudis i diagnòstics de la situació del…
rotació capturada
Astronomia
Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.
El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals produeixen un…
xarxa VSAT
Xarxa formada per estacions VSAT, i generalment també per una estació central, interconnectades per satèl·lit, per a comunicacions personals i empresarials de veu, dades, text i vídeo.
Són estructurades en estrella, amb l’estació central que estableix l’enllaç entre un ordinador o una xarxa fixa i les VSAT a través del satèllit, o bé en malla, sense estació central, amb enllaços punt a punt per satèllit entre les VSAT
Huygens
Astronàutica
Sonda de l’Agència Espacial Europea (ESA) transportada per la nau Cassini de la NASA cap a Tità, satèl·lit de Saturn.
Rep el nom de l’astrònom Christiaan Huygens Després de set anys de viatge, el 14 de gener de 2005 la sonda, que s’havia separat de la nau Cassini vint dies abans, entrà a l’atmosfera de Tità i aterrà a la superfície del satèllit En total, des del descens 2 hores i 27 minuts fins que se’n perdé el contacte ja a la superfície 72 minuts, la sonda estigué activa 3 hores i 39 minuts, durant els quals emeté missatges i dades Entre els més rellevants destaquen el mesurament de la temperatura, la pressió i la densitat de l’atmosfera del satèllit i la determinació del metà i el nitrogen com els…