Resultats de la cerca

Estudià piano, saxòfon alt i diversos instruments de metall Tocà en bandes locals i el 1950 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton Després estigué en una banda militar i el 1956 es donà a conèixer a Nova York Realitzà diversos enregistraments, entre els quals destaquen Fabulous Phineas 1958 i Piano Portraits 1959 Més tard s’installà a Los Angeles, on el 1961 enregistrà A World of Piano Al cap de poc, per problemes de salut i a causa d’una lesió en una mà, disminuí la seva activitat, tot i que actuà esporàdicament i realitzà alguns enregistraments, essent remarcables els àlbums The Newborn…

Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía , com els conjunts de música popular ballable A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format per flauta,…

Hi ha diferents tipus d’embocadura, que es corresponen amb els diferents mecanismes i recursos de producció del so de cada instrument En els instruments de bisell , l’embocadura sol ser l’entrada del canal en el qual s’introdueix el vent per a dirigir-lo contra el bisell flabiol En els casos en què l’embocadura adopta una forma més anatòmica -més estreta arran dels llavis-, s’anomena bec flautes de bec En els instruments de llengüeta senzilla clarinet, saxòfon, el bec està parcialment tapat per la llengüeta , la qual es posa en vibració en forçar el pas de l’aire per a introduir-lo dins del…

Començà a tocar el saxòfon alt a catorze anys, i rebé nocions de música i de jazz durant l’educació secundària, però la seva formació fou bàsicament autodidàctica Adoptà el saxòfon contralt com a instrument principal i del 1949 al 1953 tocà en bandes de rhythm-and-blues i d’altres gèneres El 1953 anà a Los Angeles i, a partir del 1959, s’establí definitivament a Nova York, on les seves idees revolucionàries causaren sensació i controvèrsia Innovador i experimentador constant, desenvolupà una forma d’improvisació basada en la melodia i no en les pautes harmòniques típiques del jazz Qüestionà…

Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta, trombó, etc o en…

S’inicià en el món musical amb l’estudi del saxòfon, però posteriorment es decantà per la tuba Ingressà a la Juilliard School i a la Manhattan School de Nova York En 1964-65 fou professor del Mannes College i el 1971 fou nomenat professor de la Universitat d’Indiana, on el 1973 s’encarregà de l’organització d’un simposi internacional sobre la tuba El 1975 fou convidat a actuar com a solista al Carnegie Hall, on oferí cinc recitals Aquell mateix any participà en la fundació de la International Brass Society Harvey Philips fou considerat un dels grans intèrprets de tuba i un dels personatges…

La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals…

Després d’estudiar saxòfon, a divuit anys començà a escriure sobre jazz El 1932 fou un dels fundadors del Hot Club de France, que més tard presidí Editor de la revista "Jazz Hot" del 1935 al 1946, escriví centenars d’articles per a aquesta i altres publicacions És autor de diversos llibres, el més notable Le Jazz Hot 1934, una de les primeres obres que tractaren del jazz seriosament, cosa que contribuí a sensibilitzar el públic envers aquesta música El 1937 creà, amb Charles Delaunay, el segell discogràfic Swing i l’any següent organitzà una sèrie de gravacions amb Mezz Mezzrow i altres…

Estudià a Iowa i Nova Jersey L’any 1988 s’installà a Nova York, on tocà amb diversos músics, com ara el guitarrista Peter Bernstein i el pianista Larry Goldings, amb els quals formà un trio A partir del 1990 tocà amb el guitarrista John Scofield i també amb els saxofonistes Joe Lovano i Maceo Parker Aviat es convertí en un dels instrumentistes més sollicitats per músics dels estils més diversos, com ara els saxofonistes Lee Konitz i Michael Brecker i el guitarrista Pat Metheny Bill Stewart és considerat un dels bateries més importants de la seva generació i ha dut a terme enregistraments molt…

Estudià piano i violí a la Wilberforce University i treballà com a pianista abans d’adoptar el saxòfon cap al 1930 Poc després començà a actuar en l’orquestra de Bennie Moten i, un cop a Nova York, l’any 1934, amb Fletcher Henderson Del 1940 al 1943 estigué amb Duke Ellington i fou un dels puntals de l’orquestra Després treballà amb els seus propis grups, o formant part de Jazz at the Philharmonic Els anys cinquanta dugué a terme molts enregistraments, per exemple Soulville i Ben Webster and Associates El 1964 s’establí a Europa, on treballà i feu discos com Ben Webster meets Don Byas 1968 i…