Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
barrella
Producte de la incineració de la planta anomenada barrella
, sosa.
Castell de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta, a 523 m d’altitud, és a la dreta de la Sosa de Peralta, aigua avall de les salines, i en la confluència amb el riu de Sorita És envoltada de diversos turons, en un dels quals hi ha les minses restes del castell de Peralta El nom de Peralta, derivat de petra alta roca alta, alludeix als turons que envolten la població Fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui conquerí i organitzà les contrades de la vall de la Sosa, probablement, en la segona expedició que dirigí contra l’inexpugnable castell de Calassanç, és a dir, l’any 1090 D’allí estant, el comte…
ftalat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid ftàlic
.
Com que aquest és un àcid dibàsic, els ftalats poden ésser àcids o no, segons que només hagi reaccionat un dels grups carboxílics o que ho hagin fet tots dos Els èsters són obtinguts generalment a partir de l’anhídrid ftàlic per escalfament a reflux amb l’alcohol corresponent Hom els utilitza com a derivats analítics dels alcohols primaris i secundaris La formació del ftalat serveix també per a fer la determinació quantitativa d’un alcohol, fent-lo reaccionar amb anhídrid ftàlic i valorant l’excés de l’anhídrid no consumit amb sosa titulada
desgreixatge
Indústria tèxtil
Neteja de la llana bruta o suardosa, anomenada també rentatge de la llana o dessuardatge.
Pot anar precedit d’una esbaldida amb aigua freda desxurrada , que s’enduu les sals solubles, principalment de potassa, i una part de la terra i de les impureses El desgreixatge de la llana pròpiament dit consisteix en un rentatge a fons en una solució de sosa i sabó a una temperatura d’uns 50°C La llana pot arribar a perdre el 55% del pes en brut Per centrifugació de la solució sabonosa de suarda, procedent del desgreixatge, hom extreu la lanolina De l’aigua del primer rentatge o desxurrada hom obté sals potàssiques
barrellar
Lloc on és cremada la barrella per treure’n la sosa.
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…
algina
Química
Substància mucilaginosa, constituïda per àcid algínic o alginats impurs, extreta de varecs (algues marines brunes, especialment la Macrocystis pyrifera del Pacífic i les Laminaria digitata i Laminaria saccharina de l’Atlàntic).
Les algues són tractades amb carbonat sòdic i de la solució obtinguda hom precipita amb àcid sulfúric l’àcid algínic brut, el qual pot ésser redissolt en sosa o en amoníac per a obtenir alginats per evaporació L’algina és un colloide hidrofílic molt utilitzat com a espessidor, emulsionant, estabilitzant, humectant i agent de suspensió Les seves principals aplicacions són l’obtenció d’àcid algínic i d’alginats purs la fabricació de fibres i d’aprestos i d’empeses tèxtils el tractament d’aigües de calderes i de fangs de perforació l’emulsió d’olis minerals com a aglomerant i adhesiu
nitrit
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid nitrós.
Els nitrits són sòlids, sovint anhidres, i es dissocien per acció de la calor formant òxid nítric, nitrat i nitrogen Hom els obté per reducció dels nitrats o per reacció dels vapors nitrosos amb sosa o una altra base alcalina o alcalinotèrria Els dos nitrits més importants són el nitrit de potassi, emprat en la indústria alimentària com a additiu, i el nitrit de sodi, que en química orgànica és emprat per a diazotar les amines El complex més conegut és el cobaltinitrit de sodi, Na 3 CONO 2 6 , reactiu del potassi, del rubidi, del cesi i del talli Afegit directament a derivats carnis, es…
La indústria química: consolidació pel biaix dels adobs. 1914-1939
La fàbrica de Lleida de la Societat Anònima Cros La indústria química moderna té el seu origen el 1749 en què els escocesos Garbett i Roebuck iniciaren a Prestonpans la fabricació de l’àcid sulfúric per mitjà de les cambres de plom, inventades tres anys abans pel segon d’ells El nou sistema, que substituí el procediment per campanam de vidre vigent fins aleshores, tingué la virtut de canviar l’escala de producció del vitriol, de rebaixar-ne el cost i de convertir-lo en un article industrial autèntic Al llarg de dues centúries, de mitjan segle XVIII a mitjan segle XX, el sulfúric ha estat,…
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’…