Resultats de la cerca
Es mostren 4085 resultats
Pobla de les Dones Pecadrius
Barri
Barri de València que, del s XIV al XVII, fou destinat a bordell.
Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre,…
lleny
Transports
Embarcació petita, semblant a la galiota, pròpia de la Mediterrània durant l’edat mitjana.
Era mogut amb vela o amb rems, i els més grossos tenien una sola coberta
antefixa
Art
Motiu ornamental molt freqüent a l’arquitectura clàssica, col·locat al coronament de les cornises per tal de dissimular l’extrem de les teules.
Sovint eren fetes de terra cuita, tenien forma de palmeta, de fruita o bé de cap humà
burggravi
Història
Al Sacre Imperi, governador o administrador d’un burg o d’una ciutat amb castell per compte de l’emperador (com a Nuremberg) o d’un príncep eclesiàstic o laic.
Sovint els burggravis tenien funcions judicials tant en matèria civil com criminal Amb el temps el càrrec esdevingué hereditari
euriptèrids
Paleontologia
Ordre de la classe dels merostomats paleozoics, marins o d’aigua dolça, que podien sobrepassar els 2 m de llargària, motiu pel qual també són anomenats gigantostracis.
Tenien el cos dividit en prosoma i opistosoma Aparegueren durant el Cambrià i s’extingiren a la fi del Paleozoic
orèada
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia clàssica, cadascuna de les nimfes de les muntanyes i dels boscs.
Les orèades tenien un nom específic segons els llocs que freqüentaven citerònies , les del mont Citeró, helicònies les de l’Helicó, etc
Šěmoné ‘esré
Les ‘divuit’ lloances o benediccions de què consta l’oració jueva.
D’època precristiana, els jueus les havien de recitar tres cops el dia i tenien un lloc fix en el culte sinagogal
protosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, que eren de petites dimensions, posseïen una única fossa temporal i tenien l’aspecte de llangardaix.
Visqueren durant el Permià i el Triàsic i donaren lloc als sauropterigis
gentil
Dret romà
Cadascun dels individus pertanyents a una mateixa gens i que tenien en comú, per raó de llur ascendència, idèntica, el nom i el culte.
arquiatre
Història
Títol dels metges de l’antiga Roma, lligats a la cort imperial, i després donat, per extensió, als metges que tenien una activitat oficial.