Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
La font de l’Abat (Vilabertran)
Art romànic
Situació La font de l’Abat o bassa de l’Abat Rigald és uns 150 m a ponent de l’església de Santa Maria de Vilabertran Hi porta un camí, avui convertit en passeig, ben pavimentat i acondiciat, des de la plaça de l’Església o de l’Abat Rigald Font En el document fundacional del monestir de Santa Maria de Vilabertran de l’any 1069 s’esmenta aquesta font, inclosa dins les pertinences de l’església i la seva comunitat És molt popular i és la protagonista de llegendes en relació amb la figura de l’abat fundador Pere Rigald i els miracles que hom li atribueix La deu brolla al fons d’un gran aljub, o…
castell de Montbui

Vista de les ruïnes del castell de Montbui
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, enlairat a 542 m, dins el municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), a l’interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui.
Les restes El castell té una planta trapezial, amb el mur nord més ben conservat Tenia una sala a la banda nord i una cambra coberta —potser una cisterna— al costat oest Al mur sud hi havia l’entrada principal L’aparell dels murs, sobretot el del nord, és de pedres molt poc treballades i irregulars, fet que fa pensar en una construcció del segle X, tot i que la distribució interior és pròpia d’un conjunt romànic La història La primera referència del castell és de l’any 987 El 995 fou infeudat a Gombau de Besora, que el deixà a la seva filla Guisla, esposa de Mir Geribert d’Olèrdola L’actitud…
Santa Reparada de Cinclaus (l’Escala)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del nord-est La capçalera rectangular d’aquest edifici, sens dubte l’element més important, porta a datar-lo d’època pre-romànica F Tur És l’església del llogaret de Cinclaus, situat en una eminència rocosa, gairebé imperceptible, al bell mig de la plana alluvial, al nord-est de l’Escala i 2 km escassos a ponent d’Empúries Al petit nucli, format per un conjunt de cinc masies i l’església, hi ha elements del recinte fortificat o castell de Cinclaus Mapa 296M781 Situació 31TEG085653 Per anar-hi cal seguir la carretera comarcal de Palafrugell a Vi-…
Sant Feliu de Savassona (Tavèrnoles)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est, erigida damunt una penya a l’indret de la qual hi ha diversos jaciments d’època molt antiga, amb la pedra del sacrifici i altres, reutilitzats també en època medieval J Pagans-TAVISA L’església de Sant Feliu, o Sant Feliuet, es troba situada en un planell, a frec de cingle, davant per davant del castell i església de Sant Pere de Savassona, a llevant d’aquesta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,4 —y 45,7 31 tdg 454457 Per anar-hi cal…
Castell d’Alsamora (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Fortalesa característica per la seva esvelta torre, envoltada en el seu tram inferior per les restes d’un recinte trapezial que devia protegir un espai fortificat entorn seu ECSA - J Bolòs Castell situat en una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana Fou construït en un punt avançat de la frontera, amb la possibilitat de tenir una relació visual amb castells com el de la Girbeta, Viacamp, etc, que controlaven el pas de Mont-rebei També és situat, però, amb relació a un poble que s’estén al llarg d’un carrer, sota la roca on s’alça el castell Mapa 33-12289 Situació 31TCG122615 S…
Necròpoli de la vall de l’Oliver (la Granadella)
Art romànic
Situació Conjunt de la necròpoli, formada per tres tombes paralleles i una singular tomba doble ECSA-J Bolòs Necròpoli formada per un conjunt de tres tombes i per una tomba doble, situades a la vall de l’Oliver, a menys de 2 km al sud-oest dels Torms Tres són situades en un lloc elevat, sobre un espadat que forma una balma, i l’altra, doble, és damunt d’una roca, una mica més a prop del torrent, a mig vessant Mapa 32-16 416 Situació 31TCF088838 Des dels Torms, cal agafar la carretera que porta cap a Bellaguarda Al coll del Portell, s’ha de girar a la dreta i prendre la pista que baixa Un…
cargol

Tipus de cargols
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça composta per una tija roscada i una extremitat que permet de fer-la giravoltar perquè penetri dins d’una altra peça, roscada (femella) o no.
Hom els utilitza com a elements d’unió per a fermar dues o més peces entre si, o com a mecanisme que transforma el moviment de rotació en un altre de rectilini Els cargols d’unió poden ésser de tija cilíndrica o lleugerament cònica per a fusta i són caracteritzats pel seu diàmetre i longitud, pel tipus de rosca i per la forma del cap Aquest pot ésser quadrat, sisavat o octavat per a collar-los amb clau anglesa, fixa o d’estrella cilíndric, semiesfèric cap rodó o en forma de cap de frare , bé sigui amb tall de tornavís o amb encast en forma de creu per a collar-los amb tornavís cilíndric amb…
rosca

Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre nominal , que és…
Necròpoli de Vilamajor (Pujalt)
Art romànic
Situació Vista general de l’excavació realitzada l’any 1980 M Solà Aquesta necròpoli es pot localitzar a una altitud de 715 m, al peu d’un antic camí carreter que va del petit nucli de Vilamajor al lloc anomenat castell de Santa Maria, a uns 300 metres al N de l’esmentat nucli de Vilamajor, situat a l’extrem SW del terme i a uns 3 km de l’Astor Creiem que devia estar relacionada amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, antiga sufragània de Segur i filial de l’Astor Mapa 34-14361 Situació 31TCG690155 Necròpoli La necròpoli fou estudiada l’any 1980 per membres de la Secció d’…
Castell de Santa Colomba de Ròcafòrt
Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades sobre un serrat, a la part alta del poble, a la riba dreta de l’Aigueta Hem de relacionar aquesta fortificació amb un lloc de poblament i potser també amb un lloc de pas Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 45′00″ N - Long 2° 14′05″ E Si seguim la carretera que va d’Atsat cap al coll de Jau i el Conflent, passarem pel poble de Santa Colomba Si ens enfilem pels carrers del Barri d’Amont, arribarem als peus dels murs del castell Castell D’acord amb les reduïdes restes que s’han conservat,…