Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Biologia i genètica 2017
Biologia
Genètica
Edició genètica, embrions i disseny de proteïnes El nombre de tècniques de biologia molecular o cellular amb aplicacions en biomedicina està experimentant un gran creixement i un procés d’optimització Així, el 2017 es van publicar més de 1200 articles científics en revistes especialitzades en què s’havia utilitzat la tècnica d’edició genètica CRISPR-Cas9 en cèllules humanes, que es va utilitzar per primer cop l’any 2014 i que permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , inclosos gens humans, de manera poc invasiva, per a corregir mutacions responsables de malalties genètiques…
El que cal saber de l’esterilitat
Hom considerà que una parella és estèril quan després de dos anys de mantenir relacions sexuals regulars sense emprar cap mètode anticonceptiu no s’ha aconseguit cap embaràs En més d’una tercera part dels casos, l’esterilitat és deguda principalment a algun trastorn de l’home, que consisteix sovint en una deficiència en la formació d’espermatozoides causada per un trastorn dels testicles Les causes més freqüents d’esterilitat femenina són els trastorns de les trompes uterines, de causa congènita o causats per infeccions genitals, i les alteracions de l’ovulació Es pot millorar la fertilitat…
La multiplicació vegetativa dels espermatòfits
Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…
Polònia 2011
Estat
Donald Tusk va anunciar un fort pla d’austeritat per a Polònia, seguint els consells de les institucions europees © Unió Europea Les ferides produïdes per l’accident aeri de l’abril del 2010, on van morir 96 persones entre les quals hi havia el president Lech Kaczyński i altres alts càrrecs de l’Estat, encara van restar obertes Les investigacions dutes a terme per un comitè polonès d’investigació van concloure, en un informe presentat al juliol, que Rússia va ser un dels responsables indirectes de l’accident D’una banda, es va acusar la tripulació de l’avió d’importants mancances tècniques…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
La història de la tramussera valenciana
Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides vegades el conreu…
hibridoma
Biologia
Cèl·lula híbrida obtinguda per la fusió de dues cèl·lules in vitro —com per exemple un limfòcit B i una cèl·lula procedent d’un mieloma (tumor de la medul·la òssia)—.
que produeix anticossos d’una sola mena hibridoma monoclonal El cultiu d’hibridomes permet d’obtenir anticossos en estat pràcticament pur i en quantitat illimitada, raó per la qual esdevenen una important eina en l’obtenció de vacunes La primera realització d’hibridomes fou deguda a Köhler i Milstein, el 1975
radioimmunoassaig
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi serològica molt sensible, emprada per a la determinació quantitativa in vitro de molècules de fluids i teixits biològics (pèptids, esteroides, prostaglandines, nucleòtids, etc), considerats com a antígens.
En l’assaig d’aquests antígens hom parteix de la molècula original i de la molècula marcada radioactivament generalment amb iode 131 o 125 aquesta molècula marcada —que actua com a antigen— és afegida al sistema a analitzar juntament amb l’anticòs específic, tots dos a quantitats constants En la reacció antigen-anticòs l’antigen marcat s’uneix a l’anticòs específic en funció de la quantitat d’antigen original, la qual s’avalua en una corba estàndard Aquesta tècnica presenta grans avantatges de sensibilitat, especificitat i precisió, i arriba a mesurar antígens a concentracions de l’ordre de…
cèl·lula citotòxica
Biologia
Tipus de cèl·lula no caracteritzada hematològicament que, provinent de la medul·la òssia, colonitza la melsa i la sang, i té capacitat per a atacar i lisar limfomes ( citòlisi
) in vitro
.
Són específiques per a diferents tipus de tumors però no per als organismes La seva activitat és incrementada per l'interferó
ADN recombinant
Bioquímica
Molècula d’ADN artificial formada de manera deliberadain vitro per la unió de seqüències d’ADN provinents de dos organismes d’espècies diferents que normalment no es troben junts.
S'utilitza per a estudiar l’expressió d’un gen, per a produir proteïnes en el tractament d’una malaltia genètica, vacunes o amb finalitats econòmiques i científiques