- Hom considerà que una parella és estèril quan després de dos anys de mantenir relacions sexuals regulars sense emprar cap mètode anticonceptiu no s’ha aconseguit cap embaràs.
- En més d’una tercera part dels casos, l’esterilitat és deguda principalment a algun trastorn de l’home, que consisteix sovint en una deficiència en la formació d’espermatozoides causada per un trastorn dels testicles.
- Les causes més freqüents d’esterilitat femenina són els trastorns de les trompes uterines, de causa congènita o causats per infeccions genitals, i les alteracions de l’ovulació.
- Es pot millorar la fertilitat procurant un bon estat de salut general tot evitant la tensió psíquica, mantenint-se en un pes adequat, evitant el consum excessiu d’alcohol i d’altres drogues i procurant de mantenir relacions sexuals, especialment els dies fèrtils del cicle femení.
- Les parelles que desitgen tenir fills no s’han de preocupar si l’embaràs no es produeix els primers mesos perquè moltes parelles triguen més d’un any a aconseguir l’embaràs, i, si s’obsessionen amb la idea i s’alteren emocionalment, se’n podria reduir la probabilitat
- Si una parella decideix de fer-se un estudi d’esterilitat convé que ho facin tant l’home com la dona, perquè la causa pot procedir de qualsevol dels membres de la parella, i en molts casos depèn de tots dos al mateix temps.
- Molts dels trastorns causants d’esterilitat es poden solucionar amb un tractament adequat amb medicaments o una intervenció quirúrgica, si bé pot passar que la recuperació no sigui completa i es mantingui l’esterilitat.
- La inseminació artificial —que consisteix a introduir una mostra de semen a l’interior de l’úter amb un dispositiu tècnic— pot ésser útil per a solucionar l’esterilitat causada per determinats trastorns masculins o per una incompatibilitat entre les secrecions masculines i les femenines, sempre que la funció de l’aparell reproductor femení sigui normal.
- La fecundació in vitro consisteix a unir en el laboratori òvuls amb espermatozoides a través de les corresponents tècniques de laboratori, i quan s’ha aconseguit la fecundació d’un òvul i les primeres multiplicacions cel·lulars, implantar-lo a l’úter. Aquesta tècnica s’utilitza en els casos d’esterilitat femenina causada per un trastorn de les trompes uterines no solucionable; en l’esterilitat masculina deguda a una baixa concentració d’espermatozoides; en l’esterilitat que correspon a una incompatibilitat immunològica entre l’esperma i el moc cervical, i en l’esterilitat de causa desconeguda.
- En les tècniques artificials utilitzades per a tractar l’esterilitat es poden utilitzar òvuls i/o espermatozoides de donants, quan la dona no ovula o l’home no elabora espermatozoides, o bé s’esdevenen tos dos casos alhora. A més, poden recórrer a aquests procediments les parelles no estèrils quan la dona o l’home, o tots dos al mateix temps, són portadors d’alguna malaltia hereditària.