Resultats de la cerca
Es mostren 899 resultats
Fernández de Córdoba
Llinatge noble castellà d’origen gallec.
N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per…
La XXXII Copa Amèrica. 2007
Els Jocs Olímpics d’Hivern i d’Estiu, els Campionats Mundials de futbol i la Copa Amèrica de vela són les tres competicions esportives que, a desgrat de les grans diferències de concepte i de format que presenten, han assolit els impactes mediàtics més grans sobre la població mundial Totes tres tenen una llarga història La XXXII Copa Amèrica La competició de vela que molt aviat es va dir America’s Cup Challenge va començar el 1851, però no a Amèrica, sinó a l’illa de Wright, al Regne Unit I va utilitzar com a base el port de la ciutat de Cowles Com que la va guanyar un equip nord-americà, la…
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1922; ficció de 112 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità…
Josep Maria Maristany
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida S’inicià en el món del cinema illuminant Carmen 1913, Augusto Turchi i Diego Corrientes 1914, Albert Marro, en collaboració Treballà com a operador de diversos encàrrecs que li permeteren donar la volta al món tres vegades rodà documentals alpins a Suïssa, fou corresponsal del noticiari "Luce" italià, i rebé encàrrecs per a rodar reportatges i notícies d’actualitat per a la Vitagraph i la Gaumont Amb la seva càmera Argos portàtil captà imatges en països exòtics, com, per exemple, a les Filipines, on naufragà mentre rodava un reportatge sobre el descobriment de mines d’or A Buenos Aires…
Santiago de Cuba
Ciutat
Capital de la província homònima, situada a la costa S de l’illa.
S'estén en una depressió tectònica, al peu dels contraforts orientals de la Sierra Maestra Important port comercial Segona ciutat del país, té interès per la proximitat de platges i parcs naturals Indústries alimentàries, químiques, tèxtils, de tabacs i foneries Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, creada el 1947 Fundada el 1514 per Diego de Velázquez, fou la capital de l’illa fins el 1538 Esdevingué ciutat el 1522, però les expedicions al continent i les lluites internes en provocaren la decadència, augmentada per la competència de l’Havana, els atacs dels…
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…
Marta Palau i Bosch
Art
Artista.
Encara molt jove, s’exilià a Mèxic amb la seva família el 1940 Es formà artísticament a l’Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic, DF Feu també estudis de gravat a Califòrnia, als EUA, i, a Barcelona, sobre la tècnica del tapís, on tingué de professor Grau-Garriga Tingué una brillant carrera d’exposicions —pintura, gravat, ceràmica, tapissos, etc— per Amèrica San Diego, Mèxic, Los Angeles, etc i Europa Fou coordinadora del Centro de Arte Moderno de Guadalajara 1973-76, estat mexicà de Jalisco Entre les seves obres, cal esmentar Homenaje a Lázaro Cárdenas Jiquilpan, Michoacán…
John Baldessari
Art
Artista nord-americà.
Format a la Universitat Estatal de San Diego, a les universitats de Califòrnia Berkeley i Los Angeles, i a l’Otis Art Institute de Los Angeles, els seus inicis estan vinculats a l’informalisme, però amb el temps es mostrà cada cop més crític amb la pintura i el 1970 destruí tota la seva obra pictòrica Inicià aleshores una obra inclosa dins l’art conceptual, del qual es distancià, tanmateix, pel sentit de l’humor i per la importància que donà als mitjans de comunicació de massa i a les seves tècniques o modalitats, com ara la publicitat o el fotoperiodisme, elements que l’…
Urbici Soler i Manonelles
Escultura
Escultor.
La seva família es traslladà a Barcelona el 1894, on estudià amb Pere Carbonell i Huguet Una beca li permeté perfeccionar-se amb Adolf von Hildebrand 1913, a Munic El 1920 realitzà el portal de la Casa de la Maternitat de Barcelona Els anys següents anà a Madrid, on féu encàrrecs privats El 1925 es traslladà a l’Argentina en ser-li encomanada la decoració d’edificis públics Allí començà a esculpir rostres i busts d’indígenes, tema que el portà a molts altres països de l’Amèrica Llatina i a Califòrnia La collecció d’aquests retrats, que intitulà El Món , té una gran rellevància dins la seva…
Henry Ettinghausen
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i catalanòfil anglès.
Llicenciat en literatura francesa i castellana, es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre Francisco de Quevedo , del qual n'edità Los sueños el 1984 Després d’un breu pas per la Universitat de Hull, el 1965 s’incorporà a la Universitat de Southampton, on des del 1983 fou catedràtic d’estudis hispànics fins a la jubilació i posteriorment professor emèrit Ha publicat Francisco de Quevedo and the Neostoic Movement 1972, les biografies Diego Duque de Estrada’ 1983 i Alonso de Contreras 1989 i Noticias del siglo XVII relaciones españolas de sucesos naturales y…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina