Resultats de la cerca

Fou fundada el 992 pel rei Sanç Garcés II i la seva esposa Urraca Les monges hi residiren fins al s XVI, que es traslladaren a Jaca Entre els edificis es conserva l’església, romànica, parròquia del poble, la nau de la qual és de vers la fi del s XI i que s’edificà gràcies a l’important llegat de la comtessa Sança, filla de Ramir I, del 1095 al segle següent fou ampliada amb el creuer, la torre i l’absis La seva portada és còpia de la de ponent de la catedral de Jaca Molts antics elements esculpits i capitells de l’antic claustre es troben dispersos per les cases del poble…

Anteriorment a Moisès, els grups israelites adoraven Déu sota el nom d' El o Elohim Segons la tradició de l' Èxode , Déu revelà el seu nom de Jahvè en una aparició al Sinaí És possible que aquest nom diví fos conegut anteriorment a les regions del sud de Palestina, però fins ara ningú no ha pogut aclarir d’on prové Tampoc no és clar si el sentit que l’aparició de l' Èxode dóna a aquest nom és que Jahvè és l’"existent” o que “es reserva el secret dels favors i del perdó” que ell concedirà al seu poble en el curs de la història

És situat a l’interior, a la vall del riu de Llastres, a llevant del coll de Fatxes Al cim del poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, esmentada ja el 1350, època en què també és esmentada ja l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Tivissa l’edifici actual, però, fou començat el 1773 i té tres naus i una cúpula al creuer s’independitzà el 1786

Alguns autors els atribueixen també el Gironès, que, segons Plini, era dels ausetans, i també la Selva, la qual tampoc no és segur que calgui atribuir als ausetans La frontera de ponent tampoc no és clara Devien tenir per veïns els olositans i els ausetans, si realment ocupaven el Gironès Mantingueren relacions pacífiques amb els grecs d’Empúries i Rhode, i un nucli de població fou establert al costat d’Empúries amb el nom d’Indicé Foren el primer poble sotmès pels romans, tot seguit del desembarcament a Empúries del 218 aC, i després no es destacaren per oposar-los resistència…

El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu El poble de Sant Martí de Torroella perdé les funcions de capitalitat històrica del terme l’any 1905, en traslladar-se la seu del municipi al nucli urbà de Sant Joan És un poble de cases disperses, amb un petit nucli aturonat a l’esquerra del Cardener entorn de l’església parroquial, dedicada a sant Martí de Tours L’origen del nom s’ha de cercar en una petita torre de vigilància sobre el gual del riu, situada…

El lloc, esmentat al s XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada

En la història del dret alemany pot ésser assenyalada una primera època, que correspon als períodes germànics merovingi, carolingi i otonià fins al segle XI de drets propis de les diverses estirps germàniques Stammesrechte dret germànic És l’època de les leges Lex Salica , Lex Ripuaria , Lex Allemannorum , Lex Baiuvariorum , Lex Saxonum , etc En constituir-se el regne franc, la llei franca Lex Salica esdevingué un cert principi unificador, sense, però, eliminar els diversos drets de les estirps Els capitulars dels monarques contribuïren també a aquesta unificació Segueix una època…

Entre les seves ciutats són citades Pallantina Palència i Cauca Coca Pertanyien als grups d’indoeuropeus, i el nom d’aquest poble, així com la major part de la toponímia coneguda, han estat considerats cèltics Destaquen dels altres pobles del centre peninsular, bàsicament pastors, per la dedicació principal a l’agricultura, en part organitzada segons un sistema collectivista Intervingueren a favor dels numantins durant la guerra de 137-136 aC, i foren sotmesos pels romans poc temps després

És situat a 878 m alt, sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada continuació vers l’W de la serra del Boumort, que culmina a 1 532 m alt, que forma damunt el poble els cingles de Pessonada De l’església parroquial Santa Maria depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà al sXIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta

És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç El lloc és esmentat ja el 1249 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d'Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra Al NE del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara on s’alça l’església i despoblat de SantPere d’Iscles, al vessant de la vall de Cellers, hi…