Resultats de la cerca

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…

Estudià cant a Rovigo Guanyà un concurs de cant Florència, 1933 i debutà en aquesta ciutat el 1935 amb l’estrena d’ Orsèolo , d’I Pizzetti, però no es destacà fins que debutà al Teatro alla Scala de Milà amb Rigoletto , 1936 Després del 1945 tingué fama mundial, i a partir del 1946 la seva presència fou habitual en el teatre de la capital llombarda, on abordà un extens repertori, de WA Mozart a A Rubinstein, passant per G Rossini, G Donizetti o G Verdi El 1947 es presentà al Festival d’Edimburg, i sis anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres A Barcelona debutà amb Carmen 1946, i el…

Religiós escolapi Era fill d’un cavaller regidor de Saragossa, Domingo de Traggia i Roncal, i germà dels militars José Joaquín, Domingo Mariano i del carmelità Manuel, tots ells personatges destacats i escriptors Estudià a les Escoles Pies de Barbastre i de Daroca i el 1767 se n'anà a les Filipines com a secretari del nou arquebisbe de Manila allà es doctorà en teologia 1770, estudià el tagàlog i féu de secretari del concili de les Filipines del 1771 De tornada a Espanya, fou professor a València, Saragossa i Madrid i es dedicà a tota classe d’afeccions i temes històrics,…

Íntim amic de Marià Fortuny —a qui en certa ocasió salvà la vida—, tingué un gairebé idèntic parallelisme amb la carrera d’ell Fou deixeble de DSoberano a Reus i anà a Barcelona el 1852, on fou deixeble de VRodés i CLorenzale Estudià també amb Fde Madrazo a Madrid, on exposà L’amor i el joc a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1867 i hi guanyà una tercera medalla Exposà també a Barcelona l’obra Dant i Virgili als inferns Museu d’Art Modern de Barcelona, que fou adquirida per la diputació Anà a Roma, on residí i hi exposà, i des d’allà féu viatges al Marroc, el 1871 amb Fortuny…

Pastor, fill de llauradors, estudià a Saragossa El 1473 figura com a reboster de cambra de la casa de Ferran II de Catalunya-Aragó Becat al collegi de Sant Climent de Bolonya 1476, hi obtingué el títol de mestre en teologia 1480 De nou a Saragossa, fou nomenat canonge de la seu Fou amic i confessor de Pedro de Arbués Fou vicari general del tribunal que jutjà els responsables de l’assassinat d’aquest 1485 Predicador reial i confessor de la reina 1487, fou ardiaca de Daroca i inquisidor de Saragossa i de Tarassona el 1493 el rei el nomenà reformador de religioses, i el 1500 fou enviat a Granada…

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà  i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’…

Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són herència dels sistemes d’…

Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé, d’Oscar…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…

Publicà assaig Primero hablemos de Júpiter La poesía como medio de conocimiento , 1958  Razones para el lector , 1964  La libertad del escritor , 1968  La tentación de la palabra , 2013  Sine tradere , 2016 i reculls poètics Más allá del viento , 1956  Baladas para la paz , 1963  Arte poética , 1968  Poesía 1956-71 , 1973  Dad este escrito a las llamas ,1976  Mapa de Grecia , 1979  Epigramas confidenciales , 1989, premi Ciutat de Barcelona 1990 i premi Fastenrath 1992  Epigramas de la gaya ciencia , 2000  Parnaso funerario , 2002  De fin de siglo , 2003  Otra silva de varia lección , 2004 …