Resultats de la cerca
Es mostren 6605 resultats
caviar
Alimentació
Menjar fet d’ous d’esturió salats, d’aroma característica produïda en un procés controlat de maduració.
Apareix en el mercat en dues formes fresc i premsat És un menjar molt típic de l’Iran i de Rússia llocs principals d’elaboració, actualment estès a tot el món occidental
pensió
Dret canònic
Dret civil
Quantitat que hom cobra periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc, pel fet d’haver prestat un servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica permanent.
Originàriament, gràcia concedida per un sobirà, a partir de la Revolució Francesa apareix com un dret de tot funcionari, magistrat, militar, certs càrrecs polítics El dret canònic la distingeix d’un benefici eclesiàstic
sabonaire
Oficis manuals
Persona que fabrica sabó o que en ven.
Aquest ofici sols apareix en forma de gremi a la ciutat de Mallorca el 1493 i a la de València a partir de 1737/40, bé que la fabricació de sabó hi era molt anterior
Yima
Mitologia
Divinitat de l’antiga religió persa, que, segons la narració del Vīdevdāt (o Vendidad), a l’Avesta, fou el primer home i el primer rei mític que governà durant l’edat d’or, que salvà la humanitat del diluvi construint un castell a les entranyes de la terra.
Sembla que cal relacionar-lo amb el Yama hindú Zoroastre en rebutjà la figura i la substituí per la de Gayōmart En la literatura persa tardana apareix sovint amb el nom de Jamshīd
febre d’estiu
Patologia humana
Malaltia infecciosa, endèmica a Itàlia i a Iugoslàvia, deguda a un virus transmès per la picada d’un dípter, el Phlebotonus pappatacii
.
Es caracteritza per un accés de febre, que apareix bruscament i desapareix al cap de tres dies Va precedida de cefalàlgia i de dolors musculars, i sovint acompanyada de bradicàrdia, trastorns digestius i eritema
síndrome d’Aldrich
Patologia humana
Afecció hereditària recessiva i exclusiva del sexe masculí, caracteritzada per l’aparició, als primers dies de la vida, d’una púrpura trombocitopènica, de simptomatologia característica.
Cap al tercer mes s’hi afegeix un èczema i finalment apareix hipogammaglobulinèmia, la qual comporta un augment de la freqüència i la gravetat de les infeccions S'anomena també síndrome de Wiscott-Aldrich
calcioferrita
Mineralogia i petrografia
Hidrofosfat hidratat de calci, de ferro, de magnesi i d’alumini, Ca4Mg(Fe,Al)4(PO4)6(OH)4·13H2O.
Mineral de la classe VII fosfats, del grup de la montgomeryita que cristallitza en el sistema monoclínic Lluïssor nacrada de transparent a translúcid, de color groc a verd Apareix formant nòduls o agregats fullosos
Santa Coloma d’Arsèguel
Art romànic
Santa Coloma d’Arsèguel Jordi Domènech CC La vila d’Arsèguel apareix esmentada en la publicació sacramental del testament de Guitard del 996, en què deixà a Santa Maria de Ripoll una casa situada en aquesta vila Amb anterioritat, l’any 964, es documenta la serra d’Arsèguel Un altre esment és la deixa del bisbe Salla, l’any 1010, d’un alou a Arsèguel aquest lloc és esmentat també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En aquests documents la vila i el terme d’Arsèguel formaven part del comtat de Cerdanya posteriorment, al segle XIV, passaren a integrar-se al comtat d’Urgell…
Sant Fruitós (el Port de la Selva)
Art romànic
La cella monàstica de Sant Fruitós és al poble de la Vall de Santa Creu Hi ha l’opinió que aquest poblat aparegué quan fou abandonat el poble de Santa Creu de Rodes Tanmateix, l’ocupació d’aquest indret té un origen més antic, puix que la seva església, dedicada a Sant Fruitós, ja apareix esmentada en documents del segle IX La cella de Sant Fruitós era una de les quatre que hi havia al comtat de Peralada, la possessió de les quals fou objecte de llargues disputes entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès N’hi ha notícies indirectes de vers l’any 780, que el futur…
escriptura bastarda
Escriptura i paleografia
Escriptura que apareix en certes cancelleries a mitjan segle XIV, emprada també per a la redacció de còdexs, sobretot en llengua romànica.
Les característiques més remarcables són la inclinació a la dreta, l’accentuat relleu i la simplicitat dels tipus L’estil calligràfic varia segons els països A la corona catalanoaragonesa hom començà a emprar-la a l’època de Joan I 1387-96