Resultats de la cerca

Els SAM estan vinculats a un museu concret i estenen la seva actuació sobre un àmbit territorial determinat Fins l’any 1998 no es va crear el primer SAM a Sant Pere de Galligants, seu gironina del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb un àmbit d’actuació per al conjunt de les comarques gironines El Pla de Museus de Catalunya 2007 potencià els SAM com a unitats bàsiques d’assistència al patrimoni museístic en el territori El 2009 s’inaugurà el SAM de Lleida, ubicat en el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, que dóna suport tècnic i logístic als museus locals i comarcals de la…

Doctorat en prehistòria a Barcelona Dedicat principalment a l’estudi del Paleolític, realitzà troballes espectaculars, en collaboració amb LG Freeman, com les de Cueva Morín sepultures aurinyacianes i la Cueva del Juyo santuari del Magdalenià III, ambdues a Santander Entre altres obres, publicà Los Cántabros 1966, Pinturas y grabados de la cueva de Las Chimeneas 1974, Excavaciones en la terraza de El-Khian Jordania , en dos volums 1964 i 1966, Cueva Morín , en dos volums 1971 i 1973 i Altamira y sus pinturas rupestres 1985 En collaboració amb LG Freeman escriví  Orígenes del Neolítico Sirio-…

Prevere diocesà 1935, prengué l’hàbit monàstic a Montserrat 1941 Es llicencià en teologia i en arqueologia cristiana a Roma De tornada a Montserrat, fou nomenat prior 1949 i elegit abat coadjutor 1961 d’Aureli M Escarré, càrrec que conservà fins el 1966, que fou designat abat president de la congregació benedictina de Subiaco El 1969 predicà el recés anual al papa Pau VI i a la cúria romana, que fou publicat després amb el títol Il sacerdozio cristiano Malalt de mort, el 1977 es retirà a Montserrat Bé que potser d’una forma poc coneguda externament, en alguns moments difícils…

Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i…

Baró d’Esponellà, fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles Titulat enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920 Enginyer tècnic d’explotacions agropecuàries 1967 i president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1940 i del Foment Nacional d’Horticultura 1930 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Essent comissari Provincial d’Excavacions Arqueològiques de la província de Barcelona, promogué les excavacions de restes ibèriques a la muntanya de Montjuïc 1946, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols, amb…

Deixeble d’A Arribas, es doctorà a la Universitat de Granada 1978 i és catedràtic de prehistòria de la Universitat de Jaén 1991 La seva activitat científica s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment amb relació a les formes d’organització social Ha dirigit treballs de prospecció a les comarques de l’alt Guadalquivir i és responsable de les excavacions al santuari d’ El Pajarillo i al poblat de la Plaza de Armas de Puente Tablas Actualment és director del Centro Andaluz de Arqueología Ibérica de la Universitat de Jaén Entre les seves publicacions cal destacar Los iberos 1993,…

Vida i obra Director del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València 1950-82, dugué a terme un treball investigador que abastà des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, especialment la cultura ibèrica i la seva epigrafia Des dels anys universitaris i com a alumne de Ll Pericot mantingué contactes i collaborà amb el SIP, que poc abans havia fundat I Ballester Llicenciat a la Universitat de València el 1934, s’incorporà a la Universitat de Madrid per fer el doctorat, la qual cosa li permeté entrar en relació amb H Obermaier i A García y Bellido…

És situada a la costa N de l’illa, al peu del mont Mercedes Creada al s XV com a port de La Laguna, s’ha convertit en el primer centre de l’illa i segon de l’arxipèlag La ciutat ha crescut cap a l’interior als voltants de la carretera de La Laguna Té destacades indústries, entre les quals sobresurt la refineria de petroli són també destacables les alimentàries, l’elaboració de tabac, les químiques i els materials per a la construcció Hi és important el turisme Aeroport a Los Rodeos Del s XVII són l’església de la Concepción, de cinc naus, amb enteixinat del XVIII, i la de San Francisco La del…

Fins l’any 2001 núm 9 no ha tingut direcció ni consell de redacció formalment reconeguts L’edició, en gran format, és a càrrec de l’Ajuntament d’Alcoi, amb un ajut de la Caja de Ahorros del Mediterráneo Se n’han publicat nou exemplars, amb articles sobre arqueologia prehistòrica, ibèrica, clàssica i medieval, etnografia, museologia i restauració, preferentment sobre l’àmbit de les comarques centremeridionals valencianes Destaquen els estudis on es recullen els resultats d’excavacions de diversos jaciments de la regió, especialment la Serreta Alcoi-Cocentaina-Penàguila, cova…

Des del mateix any de la fundació, el 1958, publicà un butlletí, trimestral i bilingüe francès i català L’últim número es publicà l’any 1967 La revista divulgà essencialment treballs puntuals, documents, inventaris de fons i informacions sobre adquisicions, biblioteca, accions de caràcter pedagògic, etc Hi collaboraren arxivers JG Gigot, Michel Bouille i personal de l’arxiu departamental Louis Ausseil, Paulette Delos Però també es publicaren apunts i treballs sobre les ciències dites auxiliars arqueologia P Ponsich, R Grau, G Claustres, numismàtica, heràldica A Cazes, geografia…