Resultats de la cerca

Conserves alimentàries, manufactures ceràmiques, fàbriques de llumins Universitat, fundada el 1307 Arquebisbat catòlic Ciutat etrusca Perusia , hagué de sotmetre's a Roma el 295 aC Octavi la féu cremar amb motiu de la guerra de Perusa 41-40 aC, però la reconstruí acabada aquesta Pertangué a l’exarcat de Ravenna i el 754 s’integrà als Estats Pontificis, bé que aconseguí d’independitzar-se'n després El 1540 revertí al domini del papa i el 1860 s’integrà al novell estat italià Conserva restes etrusques la porta de la Mandorla, l’arc dit d’August, la porta Marzia, etc, i nombroses…

És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual molt probablement…

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’…

Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del segle V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”, tenien el dret de convocar i de…

Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o…

Els inicis comuns amb la música danesa fan que hom no pugui parlar d’una música sueca fins a l’època de la Reforma i l’adopció del luteranisme Els primers compositors foren Ferdinand Zellbell el Vell 1689-1765, Johan Helmich Roman 1694-1758 i Ferdinand Zellbell el Jove 1719-80 L’escola autòctona fou iniciada per Franz Berwald 1796-1868, autor de música simfònica i dramàtica, el qual succeïren Yvar Hallström 1826-1901, August Soderman 1832-76, Andreas Hallén 1846-1925, Emil Sjögren 1835-1918 i Wilhelm Peterson Berger 1867-1942, tots ells influïts pel Romanticisme alemany Altres…

Es proposà de redescobrir els orígens del clown per a actualitzar-ne els continguts amb una dramatúrgia sempre molt acurada, però preservant la seva tradició dels papers tradicionals dels diferents pallassos august, clown , contraaugust, etc i les seves entrades De la collaboració amb Tortell Poltrona, Jango Edwards i Leo Bassi, entre d’altres, sorgí el primer espectacle de la companyia, Clàssics 1996 A partir d’una dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells i sota la direcció de Josep Maria Mestres, un any més tard s’estrenà al Grec Klowns premi especial de la Crítica de Barcelona,…

Continuadora de La Nostra Revista  1946, aparegué a la ciutat de Mèxic el 1955, amb una periodicitat bimensual El darrer número es publicà el 1958, i en sortiren 33 números Mort Avellí Artís i Balaguer , que publicà La Nostra Revista  1946-54, el seu fill Avellí Artís-Gener feu editar La Nova Revista i Joan Rossinyol exercí com a secretari de redacció Pel que fa al seu contingut, s’inspirava, en els ideals de la Catalunya nacionalista, tenia articles i comentaris de caràcter polític i cultural, textos literaris i una bona secció d’informació ‘Noticiari General de l’interior’, ‘El Pla de la…

Fill i successor de Roger Bernat I Acompanyà el rei de França Felip August en la croada a Terra Santa 1191-93 i al seu retorn rebé d’Alfons I de Catalunya-Aragó en feu la Fenolleda i el Perapertusès 1193 Aliat amb el vescomte Arnau I de Castellbò , envaí la Cerdanya i l’Urgellet amb tropes albigeses 1196-98 i saquejà la ciutat de la Seu i la catedral Combaté el seu cosí germà el comte Ermengol VIII d’Urgell, i Pere I de Catalunya-Aragó li cedí en feu el Donasà, el Capcir i el vescomtat d’Évol 1209 El 1208, amb el casament del seu fill Roger Bernat II amb Ermessenda de Castellbò…

Fou alumne de L Zelenski a Cracòvia i estudià violí amb F Lachner a Praga A París, rebé lliçons de piano d’IJ Paderewski i fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum Completà la seva formació a Berlín i més tard a Leipzig 1904-06 amb el director A Nikisch i el musicòleg H Riemann El 1908 fou elegit director de l’Òpera de Varsòvia, i el 1911 fundà "Kwartalnik muzyczny", la primera publicació periòdica polonesa sobre musicologia Del 1914 al 1919 visqué a Suïssa, on fundà el conjunt vocal Motet i Madrigal, oferí conferències sobre música polonesa i organitzà concerts Director del Conservatori…