Resultats de la cerca

Destinada a cambra matrimonial o, potser, a sala de menjar, serví, més endavant, d’avantsala

Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970…

Fou alumne de J Huré al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1910 amb un primer premi en violí El seu debut oficial tingué lloc a Brusselles un any després en un concert dirigit per Eugène Ysaÿe El 1912 fundà el Quartet Poulet i, poc després, els Concerts Poulet Fou el primer intèrpret de la Sonate pour violon et piano de C Debussy, que interpretà el 1917 acompanyat pel compositor mateix Del 1932 al 1944 fou director del Conservatori de Bordeaux i director de l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat També dirigí els Concerts Colonne de París 1940-45 El 1944 fou nomenat professor de…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era violinista aficionat El 1955 es matriculà al Conservatori de París, on al cap de quatre anys es diplomà amb un primer premi en violí Ha estat membre de diversos grups de cambra, com l’Octet de París 1965-70 i el Quartet Via Nova 1971-75, i de grups de música barroca, com La Grande Écurie et la Chambre du Roy, dirigit per Jean-Claude Malgoire El 1966 ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins el 1977 Posteriorment formà part de l’Ensemble InterContemporain dirigit per Pierre Boulez, i el 1978 fou nomenat…

Consisteix en una cambra fixa a l’interior de la qual gira, amb moviment planetari, un èmbol rotatiu constituït per tres lòbuls, impulsat per la força d’expansió del combustible en ignició En aquest motor, gràcies a la forma especial de la cambra i de l’èmbol rotatiu, els quatre temps són efectuats en el curs d’una volta compacta de l’èmbol, de manera que la mescla carburant és aspirada admissió en un volum relativament gran, el qual s’estreny compressió fins que la mescla és inflamada combustió i els gasos surten a l’exterior escapament sense necessitat de vàlvules…

Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos El 1885 començà una gira pels EUA Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel , oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E d’Albert, i oferí concerts amb obres pròpies…

Inicià els estudis amb el seu pare, el compositor italià José Soro Sforza, que s’havia establert a Xile al final del segle XIX Gràcies a una beca, des del 1898 estudià amb L Mapelli i G Coronaro al Conservatori de Milà, centre on es graduà el 1904 Després d’una extensa gira de concerts per Itàlia i França, tornà a Xile el 1905 L’any següent començà a exercir com a professor de piano i composició al Conservatori de Santiago, del qual arribà a ser director 1919-28 Del 1942 al 1954, any de la seva mort, fou director de l’Instituto d’Extensión Musical a la capital xilena El seu estil, molt…

Scharwenka Estudià a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals de Berlín des del 1865 i feu el seu debut pianístic el 1869 A partir del 1874 emprengué unes gires que el dugueren arreu d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 1877 oferí la primera execució del Concert per a piano núm 1 , opus 32, la seva obra més popular A la dècada dels vuitanta organitzà diversos cicles de concerts de cambra i simfònics, molts dels quals dedicats a L van Beethoven, F Liszt i H Berlioz, mentre continuava exercint la interpretació i la docència El 1881 fundà el Conservatori Scharwenka a Berlín Del 1891 al…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Budapest i de seguida destacà en composició, matèria en què rebé els primers premis amb obres com la Serenade núm 3 i la Fantasia hongaresa L’obtenció del Premi Coronació de Francesc Josep li permeté anar a Viena, Berlín i París A partir del 1908 ensenyà teoria musical a l’Escola Superior de Música de la seva ciutat, on també impartí lliçons de composició des del 1912 i de música de cambra des del 1920 L’any 1928 formà una orquestra amb els seus millors alumnes La seva obra, amb un llenguatge clar i proper al Romanticisme, comprèn peces…

Estudià amb Vilém Kurz a Lwów i amb Ferruccio Busoni, Arnold Schönberg i Engelbert Humperdinck a Berlín Fou professor de piano a Lwów i Cracòvia i el 1936 es traslladà als Estats Units, on exercí la docència al Conservatori de Filadèlfia 1948-63 i a la Juilliard School de Nova York 1952-64 Així mateix, oferí cursos i classes magistrals arreu del món El 1912 prengué part en l’estrena de Pierrot Lunaire , d’A Schönberg, i també estrenà totes les obres de piano d’aquest compositor, excepte les Cançons , opus 48 A més, presentà la Sonata i el Concert de cambra , d’A Berg Fou l’introductor a Viena…