Resultats de la cerca
Es mostren 2486 resultats
Sant Martí de la Vajol
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons Hom hi pot veure la volta de canó apuntada amb que és coberta la nau F Tur El poblet de la Vajol es troba en un replà enlairat, a 546 m d’altitud, al Pirineu empordanès, prop dels colls de Lli i de la Manrella L’església és al bell mig del petit nucli agrupat de la població Mapa 219M781 Situació 31TDG837948 Des de la vila d’Agullana, una carretera de 6 km porta fins a la Vajol La clau és guardada en una casa del poble JBH Història Les primeres notícies que hi ha del lloc i l’església de la Vajol són molt tardanes, del…
Sant Miquel del castell palau de la Bisbal d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista del pis superior de l’edifici, amb l’església i la porta d’entrada, oberta al mur sud-oest F Baltà És la capella del castell palau i es troba emplaçada dintre el conjunt d’edificacions de la fortalesa La situació, doncs, i el camí són els mateixos Església A l’angle de llevant del nivell superior, damunt el pis principal i al mateix nivell de la terrassa del castell palau de la Bisbal hi ha una capella, que sembla que era dedicada a sant Miquel Exteriorment, la planta de la capella és rectangular Dues de les seves façanes donen al carrer i les dues restants a la terrassa…
Sant Serni de Norís (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Absis de l’església, ornat amb decoració llombarda, i un dels que millor es conserva de tota la Vall Ferrera J Tous L’antiga església parroquial de Sant Serni de Norís és situada a l’extrem de ponent del poble de Norís, que es troba a uns 5 km d’Alins sobre la carretera que porta a Tor MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH640140 Història L’església de Sant Serni de Norís és situada en una vall secundària de la Vall Ferrera, de manera que les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall Com a lloc del vescomtat de Castellbò, i dins la divisió…
Sant Sebastià de Vilanova de Segrià, abans Santa Maria
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església des del costat sud-est, amb la coberta sobrealçada i una capella d’època tardana afegida al mur meridional ECSA-JA Adell Aquesta església és la parròquia del poble de Vilanova de Segrià, situat en un dels petits tossals que s’aixequen enmig del sector irrigat del Segrià antic L’església és a la part de llevant de la població Mapa 32-14 359 Situació 31TCG021206 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior XEC Història El primer esment de Riudovelles, primitiu nom de l’indret, és de l’any 1168, en què es consigna una “ turrem…
Sant Tomàs de Llupià
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del costat sud-est, on és visible per sobre de capelles tardanes i afegits, una cornisa extradossada que assenyala el nivell de la coberta de lloses del temple romànic Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Tomàs presideix el petit nucli de cases que configuren la població de Llupià Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 17,4” N - Long 2° 46’ 13,2” E Llupià es troba a la plana central del terme, vora el torrent de la Dou, i és 1 km al sud de Tuïr, sobre la D-612 d’Elna a Tuïr PP Història Format a partir d’una villa romana, el poble de Llupià és…
La decoració de la capella del Palau Dalmases de Barcelona
Art gòtic
La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…
Sant Miquel de Vila-Roja (Costoja)
Situació L’església des del sector meridional, amb l’absis que encapçala la nau del costat nord, la qual manté encara les estructures de l’antic temple romànic ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel és situada dins el petit nucli de població disseminat de Vila-roja, el qual s’ubica al sector sud-occidental del terme municipal, a 849 m d’altitud, en els contraforts del serrat de Cogul, el Montnegre i la serra Llobera, un territori que marca l’aiguavés entre la conca del Tec i la capçalera de la conca de la Muga Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 21′ 35″ N - Long 2° 36′ 49″ E Per a arribar-hi,…
Santa Llogaia de Bellpui (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista general de l’edifici ruïnós, característic pel seu singular transsepte ECSA – JA Adell L’església de Santa Llogaia és a la part alta del poble de Bellpui Mapa 34–11253 Situació 31TCG615841 El poble de Bellpui és situat a l’esquerra del riu d’Aguilar S’hi arriba per la carretera de Noves de Segre a Taús, passant per la Guàrdia d’Ares JAA Història L’any 862 hi ha documentada una venda de terra “in suvorbio Horgelletano” que, per una part, limitava “ad via qui discurrit de vila Corneliana ad domum Sancte Leocadia” L’únic factor que permet suposar que aquesta “domum Sancte…
Santa Coloma d’Andorra

Vista general de l’església de Santa Coloma d’Andorra
© Fototeca.cat-J.Vigué
Poble
Poble d’Andorra, situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella, al municipi (o parròquia) de la qual pertany, a 970 m alt.
És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En…
ploma

Ploma de colom
Anatomia animal
Ornitologia
Producció de la pell dels ocells formada de ceratina, més o menys mineralitzada, que apareix com una papil·la dèrmica i que un cop ha acabat de créixer es converteix en un òrgan mort fixat a la pell mecànicament.
En general, les plomes cobreixen la major part del cos dels ocells i cadascuna consta d’un canó , fixat a l’epidermis, que s’allarga en el raquis , a cada costat del qual hi ha les barbes aquestes duen a cada costat les bàrbules, l’extrem distal de les quals té forma de fuet, és anomenat pènnulum i pot dur barbicelles , que tenen forma de ganxo i uneixen les bàrbules que estan encarades Si manquen les barbes, la ploma és reduïda a un filament, el raquis Si manquen les bàrbules, les barbes estan lliures i pengen a cada banda del raquis, com s’esdevé en les plomes escapulars de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina